Notícia original (Cristina Ganapini)
Després de dos retards d’última hora, la Comissió Europea va presentar el 22 de març un text molt limitat però essencial, la “proposta de la UE sobre el dret a reparació”. Nosaltres, la coalició Dret a Reparar (R2R), acollim amb satisfacció aquest pas endavant, però observem la manca d’ambició de la UE per fer de la reparació una realitat assequible. Un cop més, es perd l’oportunitat de fer universal el Dret a Reparar.
La proposta no aborda les qüestions candents de l’assequibilitat de la reparació -tot i pretendre fer-ho- i de les pràctiques antireparació. La proposta se centra a reduir la substitució de productes dins de la garantia legal, exigint als venedors que reparin quan els costos siguin iguals o inferiors a la substitució. També obliga els fabricants a oferir una opció de reparació més enllà de la garantia, però només per a un conjunt molt limitat de productes (entre ells, per exemple, rentadores domèstiques, assecadores, aspiradores, rentavaixelles i, en un futur proper, telèfons intel·ligents i tauletes). No obstant això, aquest plantejament no aborda el cost de la reparació: exigir als fabricants que ofereixin un servei de reparació no vol dir que sigui assequible, i la legislació proposada tampoc cobreix el cost de les peces de recanvi. Perquè els clients confiïn en la reparació, cal que sigui accessible, assequible i generalitzada.
Alguns passos a la bona direcció
Entre els petits èxits, la proposta introdueix l’obligació que els Estats membres creïn plataformes nacionals en línia per registrar els reparadors, restauradors i compradors de béns defectuosos per a la reparació, amb la possibilitat d’ampliar el seu abast per incloure les relacions entre empreses, així com les iniciatives de reparació dirigides per la comunitat.
Acollim amb satisfacció aquesta proposta com un primer pas per donar suport a la ciutadania que busca opcions de reparació per als seus dispositius vells. També és un pas important per legitimar el paper dels reparadors independents a l’hora d’oferir solucions en cas d’avaria del producte (per exemple, obtenir accés a peces i informació).
Una altra petita millora és que, a petició de les consumidores, els tallers de reparació hauran de presentar un pressupost/estimació de reparació harmonitzat anomenat “Formulari europeu d’informació sobre reparacions” que inclogui informació obligatòria com el tipus de reparació suggerit i el preu o, si no es pot calcular el cost exacte, el mètode de càlcul aplicable i el preu màxim de reparació. Malauradament, encara que la informació al consumidor és essencial, l’harmonització de pressupostos suggerida no farà automàticament assequible qualsevol reparació.
En presentar la proposta, el Comissari europeu Reynders va subratllar que l’eina farà que la reparació sigui assequible, en crear un entorn competitiu per a les PIME de reparació. Però considerem que això és insuficient si no s’aborden les peces de recanvi cares i altres obstacles a la reparació.
Principalment, la proposta se centra en la reparació durant les garanties legals i la reparació dins de les xarxes del fabricant. D’una banda, introdueix l’obligació que els venedors reparin els aparells dins de la garantia legal, però només quan el cost de la reparació sigui igual o inferior al de la substitució.
Donar prioritat a la reparació davant de la substitució és la direcció correcta per reduir la petjada mediambiental dels residus innecessaris. Tot i això, l’obligació, tal com es proposa, només s’aplicaria a una part molt petita dels casos de la vida real. A més, la Comissió no aclareix qui ha de verificar si una reparació és més assequible que una substitució ni amb quina metodologia.
La proposta deixa completament el potencial d’economia circular dels proveïdors independents de reparacions. Advoquem per un dret universal a la reparació: els consumidors han de tenir dret a sol·licitar la reparació a qualsevol proveïdor que triïn, també durant el període de garantia legal.
D’altra banda, la proposta introdueix l’obligació per als fabricants de reparar més enllà de la garantia legal a petició del consumidor si el producte en qüestió està cobert per mesures de disseny ecològic per a la reparabilitat.
Un cop més, això s’aplicarà a un conjunt extremadament limitat de productes i no es preveu res que garanteixi l’assequibilitat d’aquestes reparacions. Atès que els fabricants d’equips originals determinen el preu de les peces de recanvi i poden impedir l’ús de peces de tercers mitjançant la serialització del programari, la pressió competitiva d’altres tallers de reparació és molt escassa o nul·la. Per tant, si el desavantatge competitiu dels tallers independents no s’aborda en les futures negociacions de la proposta, els OEM continuaran tenint un gran control de la reparació, cosa que no ajudarà a reduir els preus de reparació. A més, en limitar la gamma de productes coberts a què ja ho estan pel disseny ecològic, aquesta legislació no canvia les condicions de reparació d’una gran part dels productes de consum.
Encara estem lluny d’un dret a reparació universal
La proposta de la Comissió se centra principalment en el paper directe dels fabricants i venedors i només cobreix una petita part dels casos de reparació. Tanmateix, la potenciació de les xarxes de reparació independents és essencial per generalitzar la reparació i garantir-ne l’assequibilitat. Per tant, ens sembla molt problemàtic que les nostres demandes d’un dret a la reparació veritablement universal no es tinguin en compte en la proposta de la Comissió.
En no concedir a les consumidores un accés horitzontal i equitatiu a la reparació, la Comissió continuarà desaprofitant recursos preciosos en una muntanya creixent de residus electrònics perillosos. En el context geopolític actual, també es tracta d’una oportunitat perduda per reduir la nostra dependència de matèries primeres i components crítics importats de l’estranger. Com documenta el servei d’estudis de la Comissió Europea mateix, el foment de la reparació crearia llocs de treball locals, ja que es tracta d’un sector relativament intensiu en mà d’obra, local i amb escasses barreres d’entrada a la qualificació.
Cristina Ganapini, Coordinadora de la coalició Dret a Reparar Europa, va declarar:
“Acollim amb satisfacció aquest intent de fer més accessible la reparació, especialment mitjançant la introducció de registres en línia per als reparadors i l’harmonització de les estimacions de costos. Tot i això, la Comissió ha desaprofitat l’oportunitat d’abordar concretament les qüestions candents de l’assequibilitat de la reparació i de les pràctiques contràries a la reparació. Necessitem un dret veritablement universal a la reparació que inclogui proveïdors independents i garanteixi l’accés universal a peces de recanvi, manuals de reparació i eines de diagnòstic assequibles. Les obligacions concretes de reparació proposades són massa limitades per provocar la revolució de la reparació que necessitem. Demanar als venedors que reparin durant els dos primers anys, però només quan sigui més barat que la substitució, i concedir als consumidors accés a la reparació després de la garantia, però només per a unes poques categories de productes, simplement no n’hi ha prou. Demanem al Parlament Europeu i al Consell que augmentin l’ambició d’aquesta primera proposta de dret a reparació a la UE”.
Claire Darmon, responsable d’Afers Públics de Swappie, ha declarat:
“La legislació en matèria de consum ha de promoure un dret universal a la reparació, on tots els consumidors d’Europa tinguin la possibilitat de sol·licitar una reparació al proveïdor de la seva elecció. Els proveïdors de serveis independents han de tenir l’oportunitat de competir amb els fabricants i venedors oferint els seus serveis, tant dins com fora dels períodes de garantia. Hem de prohibir als productors que restringeixin les reparacions independents mitjançant pràctiques limitadores com la serialització de components i l’aparellament de programari. Aquesta és l’única manera de promoure eficaçment la reparació davant de la substitució i impulsar pautes de consum més sostenibles.”
En paraules de Katrin Meyer, coordinadora de Runder Tisch Reparatur:
“Facilitar a les consumidores la recerca de serveis de reparació de qualitat és un pas important cap al dret a reparar. Tot i això, només conduirà a un ús més sostenible dels recursos si baixen els costos de reparació. I contràriament al que comunica la Comissió Europea, la proposta no aborda l’assequibilitat de la reparació. Les reparacions cares són la raó número u perquè els consumidors no optin per una solució de reparació. Necessitem recanvis assequibles, hem de facilitar l’ús de recanvis de segona mà i de tercers, i necessitem sistemes de finançament com la bonificació per reparació per animar els consumidors a reparar les seves coses.”
*Per consultes de premsa, poseu-vos en contactar amb Cristina Ganapini, Defensora del Dret a Reparar
+39/3713519473
cristina@therestartproject.org
