La campanya Right to Repair EU dona els seus fruits amb noves i prometedores normes de reparació, però necessitem molts més productes coberts

Després d’anys d’intensa campanya dels defensors del dret a reparar, els legisladors de la UE han acordat per fi una nova normativa sobre reparacions (1). La coalició Right to Repair Europe, que representa a més de 140 organitzacions de 24 països europeus, celebra que la nova llei aplani el camí per a un millor accés a reparacions assequibles de determinats productes. Per fi hi ha normes sobre preus raonables per a les peces originals, així com la prohibició de pràctiques de programari que impedeixin la reparació independent i l’ús de peces de recanvi compatibles i reutilitzades. Això és un pas en la bona direcció per a la reparació assequible.

No obstant això, amb l’aprovació de la llei es perd una gran oportunitat de crear un mercat de la reparació veritablement just a Europa i de garantir solucions de reparació assequibles per a la majoria dels productes del mercat europeu. L’àmbit dels productes coberts continua sent molt reduït i s’han introduït moltes llacunes. És necessària una ràpida aplicació de les normes, i que inclogui directrius de la Comissió sobre la definició de preus “raonables” per a les peces de recanvi, així com una execució sòlida de la prohibició de pràctiques antireparació i la introducció d’incentius financers nacionals per a la reparació per part dels Estats membres de la UE.

Els països de la UE disposaran de dos anys per a incorporar aquesta Directiva a la seva legislació nacional. És vital que la pròxima Comissió de la UE (després de les eleccions europees de juny de 2024) continuï treballant en actes jurídics que estableixin requisits de reparabilitat (2) per a categories de productes addicionals, a fi d’ampliar ràpidament l’àmbit d’aplicació d’aquestes noves normes de reparació.

1. Millor accés a la reparació d’una selecció de productes

Les noves normes milloraran l’accés dels consumidors europeus a la reparació d’una selecció de productes. L’àmbit d’aplicació es limita als béns adquirits pels consumidors i als productes ja coberts pels requisits de reparabilitat en virtut de la legislació de la UE. La Comissió Europea ampliarà automàticament l’àmbit d’aplicació en els 12 mesos següents a l’adopció de qualsevol nou acte jurídic que estableixi requisits de reparabilitat.

Per primera vegada s’exigirà als fabricants que ofereixin opcions de reparació més enllà del període de garantia legal de dos anys, amb una durada de fins a 10 anys. Aquestes reparacions hauran de ser gratuïtes o a un “preu raonable”. Es podrà oferir als consumidors un producte de substitució durant el període de reparació. Les peces i eines també hauran de vendre’s a reparadors independents “a un preu raonable que no dissuadeixi de la reparació”. No obstant això, les normes no proporcionen cap indicació del que significa realment un preu “raonable” de les peces. Serà crucial per al moviment de reparació portar als tribunals als fabricants que venguin recanvis a preus desenraonadament alts.

Una altra característica important de la llei és la prohibició de “clàusules contractuals i tècniques de maquinari o programari que impedeixin la reparació” dels productes inclosos en el seu àmbit d’aplicació. Right to Repair va treballar insistentment per a cridar l’atenció dels responsables polítics sobre aquestes pràctiques deslleials. No obstant això, està per veure fins a quin punt persistiran les llacunes, ja que el text afegeix una exempció a la prohibició que deixa la porta oberta al fet que els fabricants continuïn promulgant pràctiques antireparació afirmant que és “legítim” conforme a la llei. Lamentablement, la llei tampoc ofereix un accés més ampli a més informació sobre reparació i més peces de recanvi.

2. Millorar l’atractiu de la reparació sota la garantia legal

Per a millorar l’atractiu de la reparació, la garantia s’ampliarà en 12 mesos si els consumidors opten per la reparació. D’aquesta manera, en la majoria dels països de la UE la garantia legal cobrirà un total de 3 anys, mentre que no hi haurà ampliació si els consumidors opten per la substitució.

3. Un pas més cap als incentius econòmics nacionals per a la reparació, però encara cal aconseguir-lo

Els legisladors de la UE també exigeixen als Estats membres que apliquin almenys una mesura nacional de foment de la reparació. Proposen una llista no vinculant (3) d’opcions financeres i no financeres, com el suport a les iniciatives comunitàries de reparació o les campanyes d’informació. Serà crucial que el moviment pel dret a reparar mantingui l’impuls mitjançant campanyes nacionals i l’intercanvi de coneixements sobre iniciatives nacionals que hagin tingut èxit. Segons les dades recollides fins ara, és essencial que s’introdueixin incentius financers per a la reparació en tots els països.

4. Plataforma en línia de cerca de socis i formulari europeu de reparació

La Comissió Europea introduirà una plataforma europea en línia amb l’objectiu d’augmentar la visibilitat de les opcions de reparació i la transparència dels seus costos. Encara que en general és una bona idea augmentar la visibilitat dels serveis de reparació i facilitar als consumidors la cerca de proveïdors de serveis adequats, això només serà eficaç mentre existeixi una infraestructura de reparació adequada que també sigui visible en la plataforma.

5. Oportunitats perdudes

Tenint en compte el seu limitat abast i ambició, s’ha perdut l’oportunitat de convertir aquesta iniciativa en alguna cosa que realment mereixés el títol de “Directiva sobre el dret a reparació”. En essència, el principal efecte del reglament serà augmentar en certa manera les possibilitats que el petit nombre de productes que ja havien de ser reparables de totes maneres, acabin realment reparant-se. Seria molt optimista esperar que aquestes mesures facin una diferència en l’ús de recursos i la producció de residus electrònics.

La llista d’oportunitats perdudes és llarga. Per exemple, Right to Repair havia suggerit que es donés prioritat obligatòria a la reparació enfront de la substitució en el marc de la garantia, a més de reforçar el sector de les reparacions independents permetent-los realitzar reparacions en el marc de la garantia. Tanmateix, res d’això va tirar endavant en les negociacions finals.

També hi ha moltes disposicions ambicioses que el Parlament havia acordat, només perquè fossin rebutjades en favor de la postura dràsticament menys ambiciosa del Consell durant els diàlegs a tres bandes. Entre elles estan:

• El dret del consumidor al fet que es repari un producte, tret que sigui impossible de fet o de dret (sense que el productor pugui rebutjar la sol·licitud del consumidor per consideracions purament econòmiques, com els costos).
• El dret a tenir accés a totes les peces de recanvi i a tota la informació i eines relacionades amb la reparació, incloses les eines de diagnòstic, durant un període corresponent, com a mínim, a la vida útil prevista del producte.
• L’obligació que els fabricants publiquin tota la informació relacionada amb la reparació en els seus llocs web.
• La possibilitat que els legisladors afegeixin productes a la llista encara que no estiguin coberts pel disseny ecològic o altres requisits.

És lamentable que al final no hagi prevalgut la veu dels nostres representants triats democràticament. La Coalició Right to Repair continuarà pressionant perquè s’estableixin requisits de reparabilitat ambiciosos per al major nombre possible de categories de productes addicionals, a més de treballar amb membres centrats en l’aplicació de la directiva en cada Estat membre, per a garantir que aquest i altres actes legislatius marquin realment la diferència per als consumidors europeus i per a la prevenció dels residus electrònics.

L’article original va ser publicat per Right to Repair Europe. Aquesta és una versió abreujada i traduïda.

Contacte

Cristina Ganapini
Coordinadora de Right to Repair Europe
Correu electrònic: info@repair.eu

Notes

(1) text legal de la directiva (en espanyol)

(2) Els legisladors de la UE també van acordar un nou Reglament de la UE sobre disseny ecològic de productes sostenibles (ESPR). Aquest reglament marc permetrà a la Comissió Europea establir requisits mínims de reparabilitat per a altres categories de productes. La coalició Right to Repair va aconseguir que els productes relacionats amb l’energia, les TIC i altres productes electrònics formessin part de les seves pròximes prioritats.

(3) Les mesures dels Estats membres per a promoure la reparació poden incloure campanyes d’informació, suport a iniciatives de reparació dirigides per la comunitat, vals de reparació, fons de reparació, suport o creació de plataformes de reparació locals o regionals, organització o finançament de programes de formació per a adquirir competències especials en reparació i mesures fiscals. Aquestes mesures poden adoptar-se a nivell nacional, regional o local.

En la nostra vida quotidiana, estem constantment envoltats d’aparells electrònics, i hem normalitzat la nostra dependència a la tecnologia. No obstant això, pensem poc en els materials que s’han utilitzat per a fabricar-los. Per a fabricar dispositius electrònics es necessiten matèries primeres com el cobalt i el coure, i amb l’augment diari de la producció i del consum de dispositius, la demanda d’aquests materials, que s’extreuen en regions riques en recursos naturals, està augmentant també.

La primera imatge que ens ve al cap si pensem a la mineria, sol ser un gran emplaçament industrial ple de maquinària. No obstant això, gairebé el 90% de la mà d’obra minera mundial no treballa en aquestes mines industrials a gran escala, sinó en el que es denomina mineria artesanal i en petita escala (MAPE): extracció de recursos a petita escala utilitzant eines rudimentàries i equips bàsics. La mineria artesanal sol tenir lloc en entorns informals i sovint il·legals en països del Sud Global, on els assentaments s’estableixen ràpidament al voltant de les explotacions mineres. La MAPE és especialment atractiva per als pobres de les zones rurals d’aquestes regions, als qui ofereix una oportunitat d’ocupació ben remunerada, en comparació a les altres opcions.

Tanmateix, la MAPE planteja diversos problemes. A causa del caràcter informal del treball, les condicions laborals són dolentes i perilloses, genera gran contaminació ambiental i les substàncies tòxiques utilitzades en el processament del mineral suposen un greu risc per a la salut.

Les dones del sector de la MAPE s’enfronten a dificultats encara més greus – no obstant això, moltes es veuen obligades a treballar en la mineria artesanal, ja que les oportunitats d’ocupació viables per a les dones solen ser escasses, especialment per a les que estan estigmatitzades socialment, com les mares solteres. Així, a mesura que disminueix l’escala de la mineria, augmenta el percentatge de dones treballadores. A tot el món, les dones participen en la mineria artesanal com a processadores, batedores i transportadores de mineral, però també com a proveïdores de serveis dins de la comunitat minera, com cuinar, netejar i treball sexual, a més d’encarregar-se de les tasques domèstiques.

La majoria de les dones que treballen en la MAPE guanyen només una fracció del que guanyen els homes. En combinació amb la desigual distribució del treball de cures, això fa que les dones hagin de treballar fins a 8 hores més al dia que els homes. Malgrat això, els beneficis de la mineria artesanal gairebé sempre arriben a les mans dels homes, ja que la major part de la terra, dels tallers i de les eines són de la seva propietat.

A més, la combinació de treball de processament i tasques domèstiques agreuja els perills per a la salut causats per les substàncies tòxiques. Per exemple, en els llocs on s’utilitza mercuri per a extreure or del mineral, moltes dones fan aquesta tasca en la seva pròpia casa. L’exposició al mercuri és especialment perillosa per a les dones embarassades, ja que augmenta el perill d’avortaments.

Un altre problema important és la prostitució forçada. En molts casos, s’utilitzen promeses de diners i treball ben remunerat per a atreure a dones joves als assentaments miners i obligar-les posteriorment a prostituir-se. A més, com la majoria dels assentaments miners estan fora del control de la llei, també existeix un alt risc de violència sexual i abús de drogues.

Al mateix temps, la presència de les dones és essencial per a l’estabilitat, la coherència i la moral de la comunitat. Atès que les dones s’encarreguen de les tasques domèstiques i presten molts serveis essencials dins de les comunitats, són vitals per al funcionament de tots els assentaments miners. No obstant això, en la majoria dels països on es practica la MAPE no existeix una protecció especial per a les dones, ni legislativa ni d’un altre tipus. Les polítiques relatives a la MAPE i als qui treballen com a miners artesanals, igual que moltes iniciatives de desenvolupament, segueixen sense tenir en compte el gènere, la qual cosa deixa a les dones exposades al perill i a l’opressió. Així, la responsabilitat de la seguretat de les dones queda relegada a les ONG, les cooperatives mineres i les organitzacions de la societat civil.

Així i tot, la solució no és prohibir la MAPE, la qual cosa empenyeria als miners artesanals a la il·legalitat i la inseguretat i privaria a les regions pobres d’una important font d’ingressos. Per contra, cal regular-la millor per a garantir la seguretat laboral i organitzar les treballadores. Ja hi ha casos d’èxit de treballadores que s’han agrupat en cooperatives per a exigir millors equips de seguretat i millors salaris. Per a millorar la situació i reforçar les dones en la mineria artesanal, cal reforçar aquestes organitzacions i ampliar les xarxes entre cooperatives, ONG i organitzacions de la societat civil. Igualment, és important incorporar la perspectiva de gènere en tots els marcs polítics i iniciatives de desenvolupament pertinents, tant al Sud Global com al Nord Global, on tenen la seva seu la majoria de les empreses que es beneficien de l’explotació de les dones en la MAPE.

En el context de la campanya Electrònica Justa, SETEM Catalunya està treballant per a aconseguir aquests objectius, pressionant per a aconseguir una compra pública responsable i lleis de diligència deguda més estrictes, conscienciant sobre les condicions a les quals s’enfronten les dones en la MAPE i col·laborant amb altres iniciatives i organitzacions que advoquen per unes condicions de treball justes en el sector miner. Per a acabar amb l’explotació, les empreses tecnològiques han de rendir comptes, i cal construir una visió diferent de la digitalització, centrada no en el benefici i en el consum, sinó en el benestar dels éssers humans.

Fonts:

LandLinks: Gender Issues in the Artisanal and Small-Scale Mining Sector, 2020, https://www.land-links.org/issue-brief/gender-issues-in-the-artisanal-and-small-scale-mining-sector/

Bester, Vidette: Breaking gender stereotypes. The role of women in artisanal mining, SLR Consulting 2023, https://www.slrconsulting.com/insights/breaking-gender-stereotypes-the-role-of-women-in-artisanal-mining/

Eftimie, Adriana; Heller, Katherine et al.: Gender Dimensions of Artisanal and Small-Scale Mining. A Rapid Assessment Toolkit, World Bank 2012, https://documents.worldbank.org/en/publication/documents-reports/documentdetail/644761468157780524/gender-dimensions-of-artisanal-and-small-scale-mining-a-rapid-assessment-toolkit

Hinton, Jennifer; Veiga, Marcello et al.: Women and Artisanal Mining. Gender Roles and the Road Ahead, en: The Socio-Economic Impacts of Artisanal and Small-Scale Mining in Developing Countries, Swets Publishers 2003, https://prod-edxapp.edx-cdn.org/assets/courseware/v1/6913dd84795c217cc1c8c05358d8e782/asset-v1:SDGAcademyX+NR001+2T2019+type@asset+block/Women_and_artisanal_mining_-_gender_roles_and_the_road_ahead.pdf

Font d’imatge:

Laura Lartigue, Technical Writing Specialist for USAID/Guinea, Public domain, via Wikimedia Commons, https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Guinea_Siguiri_miner_woman.jpg

El MSC, que tindrà lloc del 26 de febrer al 2 de març, s’iniciarà amb una acció d’ARTivisme a les portes del MWC i, al llarg de la setmana, acollirà taules rodones, xerrades, jocs familiars i un pòdcast en directe.

El Mobile Social Congress (MSC), que se celebra a Barcelona coincidint amb les dates del Mobile World Congress (MWC), posarà l’accent en els costos reals que té la tecnologia que consumim, especialment els costos socials i ambientals que actualment implica la producció de telèfons i tauletes. El MSC començarà el pròxim 26 de febrer a les portes de la Fira de Barcelona amb una acció d’artivisme per conscienciar sobre els efectes de la indústria tecnològica no adreçats en el MWC.

Amb aquest mateix objectiu, el 27 de febrer es realitzarà un episodi del pòdcast Carne Cruda en directe a Paral·lel 62, taules rodones presencials i en línia el dia 29, a l’Auditori de l’espai Calàbria 66, i una xerrada i jocs infantils per a tota la família el dissabte 2 de març al pati de l’Escola les Aigües.

El MSC és un espai obert a la ciutadania, que ofereix una mirada crítica a l’actual model de producció i consum d’aparells electrònics i de les tecnologies de la informació i la comunicació, i una oportunitat per conèixer models i projectes alternatius basats en la sobirania tecnològica, la sostenibilitat i el respecte pels drets humans.

La indústria electrònica és un dels sectors més dinàmics i importants de l’economia mundial i Barcelona es converteix cada any en el seu principal aparador amb el Mobile World Congress. Les empreses transnacionals del sector presenten anualment els seus avenços tecnològics. Així mateix, també és necessari posar sobre la taula els costos socials i ambientals que actualment implica la producció de nous telèfons i tauletes.

El Mobile Social Congress neix com un espai alternatiu al Mobile World Congress, l’objectiu del qual és generar una reflexió i consciència sobre els impactes generats amb la producció i consum d’electrònica, i fer-ne una anàlisi crítica en clau ecologista, feminista i de drets humans. Des del Mobile Social Congress, es volen denunciar les injustícies d’un model de producció i consum mundials basats en l’extractivisme i l’externalització dels impactes socials i ambientals al Sud Global; es volen destacar els projectes i iniciatives que plantegen noves maneres de produir i consumir aparells electrònics, respectant els drets de les persones, el medi ambient, i fent un ús responsable dels recursos, per poder abastir a les generacions futures, i sense vulnerar els drets fonamentals d’altres pobles i territoris.

Quins escenaris de futur es plantegen davant d’aquesta creixent digitalització?

Aquest any s’adreçaran els impactes de la indústria des de diferents àmbits i també es farà una reflexió sobre quin futur volem: hem d’acceptar a qualsevol preu la digitalització? Quines alternatives podem plantejar?

L’electrònica i en concret les tecnologies de la informació han guanyat un creixent protagonisme en els darrers anys. Tanmateix, què sabem sobre com es fabrica aquesta tecnologia? Quins escenaris de futur es plantegen davant d’aquesta creixent digitalització? Quins reptes es plantegen des d’una perspectiva dels drets humans i ambientals? S’adreçaran aquestes i altres qüestions, reunint diferents veus per aportar una mirada crítica, per tal de poder prendre un paper actiu com a ciutadania a l’hora d’escollir les polítiques i opcions de consum que contribueixin a un món més sostenible, més sa i més just.

El passat 24 de desembre de 2023 a la tarda es va produir un incendi a la fonedora de níquel de l’empresa PT ITSS (Indonèsia Tsingshan Stainless Steel), una de les empreses de la zona de PT IMIP (Indonèsia Morowali Industrial Park). Fins ara el nombre de víctimes mortals és de 19, més 32 treballadors que han resultat greument ferits i estan actualment sent atesos a l’hospital.

Des de la Campanya Electrònica Justa denunciem els fets i la manca mesures per garantir la salut i la seguretat a la mina per part de PT ITSS, així com la complicitat del govern indonesi amb les empreses extractives el qual no està fent un seguiment apropiat de l’aplicació de la llei sobre salut i seguretat al país, ni tampoc està sent transparent amb els processos d’investigació d’incidents com aquests, que es continuen repetint a la mina d’ença que es va iniciar aquest projecte. S’han registrat 20 incidents fins a desembre de 2023.

També denunciem un model de transició basat en el creixement, la contínua extracció de matèries primeres i l’establiment de ‘zones de sacrifici’ que no té en compte els danys causats a les persones i els territoris.

La mina de níquel de Morowali i la fonedora formem part del Projecte Estratègic Nacional del president Jokowi, i es projecta com una indústria que dona suport a la transició energètica. El níquel és una de les matèries primeres considerada com a crítica per la UE per la transició ecològica, donat que és un mineral clau per la fabricació de bateries elèctriques pels vehicles elèctrics.

Expressem el nostre condol a les famílies de les víctimes i el nostre suport al comunicat i les demandes publicades pel Centre Indonesi de Lluita Laboral (Gabungan Serikat Buruh Indonèsia – GSBI), membre de la xarxa Good Electronics.

Les demandes són:

1. PT ITSS – El IMIP i el Govern d’Indonèsia han de responsabilitzar-se plenament de la recuperació de totes les víctimes de l’explosió del forn de fosa de níquel de PT ITSS, i proporcionar indemnitzacions adequades, així com garanties de subsistència i educació per als fills de les víctimes mortes, així com la certesa d’aconseguir un treball per al futur dels fills de les víctimes que han perdut la vida.

2. Formar immediatament un Equip de Recerca Independent en el qual participin elements d’Organitzacions Sindicals, ONG, Komnas HAM i la OIT per a garantir que els resultats de la recerca sobre la tragèdia mortal de l’accident laboral en PT ITSS obtinguin resultats objectius.

3. Posar fi a la intimidació duta a terme per l’empresa PT ITSS contra els treballadors que volen denunciar o proporcionar informació lliurement sobre les condicions de treball que han causat la tragèdia de 19 treballadors morts i desenes de treballadors ferits moderats-greus a causa de l’accident que ha pres lloc a la fonedora de níquel a Morowali.

4. Garantir i Respectar els drets bàsics dels treballadors incloent el dret a la llibertat d’expressió, el dret a organitzar-se, incloent el dret a la vaga. Tot això està garantit per la legislació indonèsia i també pels Convenis de la OIT.

5. Aplicar i fer complir plenament el sistema de seguretat i salut en el treball en el lloc de treball i garantir la disponibilitat d’equips de protecció industrial personal complets i adequats de conformitat amb la llei.

6. Imposar sancions estrictes contra les violacions de la SST que suposadament s’han convertit en una pràctica arrelada de l’empresa PT ITSS.

LLEGIR COMUNICAT DEL GSBI COMPLET EN CATALÀ

S’apropa Nadal, un dels moments de l’any en què més consumim. Compartim algunes dades i eines per consumir de manera responsable. Fem la REvolta!

🔌 Sabies que els residus elèctrics i electrònics són els que més augmenten? Europa ocupa el primer lloc a escala mundial en la generació d’aquest tipus de residu per càpita, però tan sols en recicla el 40%.

👕 La indústria tèxtil i de la moda genera, a escala mundial, més de 92 milions de tones l’any. S’estima que acaben en un abocador 990.000 tones l’any de productes tèxtils.

🌍 I on es troben els abocadors més grans del món? A països del Sud Global.

Presentem dos interactius web, un sobre productes elèctrics i electrònics i un sobre productes tèxtils, que a través de diverses preguntes ens ajuden a trobar la solució més ajustada a allò que necessitem, sigui adquirir un producte o desfer-nos d’un que no ens fa servei, sempre prioritzant la jerarquia de prevenció de residus (reduir, reutilitzar, reparar, renovar, recuperar i reciclar). Als dos interactius web, la ciutadania trobarà informació sobre les empreses socials, els projectes i les iniciatives actives per a practicar un consum més responsable, així com consells i eines de cerca per a trobar botigues sostenibles o mercats d’intercanvi. A més, hem publicat dos informes per a aquelles persones que vulguin aprofundir sobre el perquè és urgent i rellevant.

L’objectiu de la campanya és fer més accessible la informació sobre la prevenció de residus i sobre la promoció d’un consum responsable. La generació de residus i el consum estan estretament relacionats. Actualment, estem provocant una greu crisi ecològica, on la generació de deixalles té un paper important i clau. Els aparells elèctrics i electrònics, per exemple, són el flux de residus que més està creixent al món. Un consum responsable vol dir repensar allò que comprem de primera mà i reaprofitar més allò que tenim. Abans de comprar nous productes, hi ha altres alternatives que ens permeten disminuir l’impacte ambiental del nostre consum derivat de l’ús d’energia i de matèries primeres per a la seva producció, així com de la seva inadequada gestió un cop no ens fa servei. El mercat ens repeteix i publicita constantment nous productes i la compra de primera mà acostuma a ser la primera opció per a moltes persones, quan en realitat hauria de ser sempre l’última opció.

El primer pas és qüestionar si necessitem realment un nou producte. Potser podem reparar el que tenim. En aquest cas, existeixen diverses iniciatives de la societat civil organitzada per a ajudar les consumidores a aprendre a reparar els seus propis productes amb l’ajuda de persones tècniques. També, hi ha manuals de reparació disponibles en línia creats per una xarxa de reparadores internacional com Ifixit. Així mateix, existeixen moltes botigues de segona mà, així com plataformes de compravenda de segona mà en línia. A pobles i ciutats, hi ha grups autogestionats organitzats per WhatsApp o Telegram en els quals la gent dona allò que no fa servir. De la mateixa manera, es poden llogar productes si volem utilitzar-los només en ocasions puntuals o agafar-los en préstec a una biblioteca de les coses. També, existeixen els mercats d’intercanvi.

Paral·lelament, cal que quan tenim un producte que no volem fer servir, pensem que fer amb ell. A Catalunya, hi ha diverses empreses socials que fan integració laboral de persones vulnerables que gestionen residus tèxtils i electrònics. També, hi ha diverses entitats sense ànim de lucre que tenen projectes de recollida d’ordinadors que després destinen a finalitats socials. Deixar aquest tipus de productes al carrer, pensant que algú els aprofitarà, sovint es tradueix en el seu malbaratament. Deixar-los oblidats a un calaix tampoc és una bona solució, ja que evitem que algú en pugui fer ús. Cal informar-se i escollir bé que fem amb allò que tenim a casa.

Hem d’assumir la nostra part de responsabilitat sobre allò que consumim. Moltes consumidores crítiques juntes tenim més capacitat d’influència. Les nostres accions aïllades poden semblar irrellevants, però si les sumem a les d’altres persones, aconseguirem un impacte més gran. Sumar-nos a aquest tipus d’iniciatives es tradueix en un enfortiment d’aquestes. El mercat té molta influència sobre com es fan les lleis en l’àmbit internacional, així com sobre els hàbits de les consumidores, ja que les grans empreses destinen molts diners a les campanyes. La cultura de comprar i llençar i els productes de baix cost no són ni ètics ni sostenibles. Des de la ciutadania, ens hem d’organitzar per a construir circuits de consum basats en la reutilització, l’intercanvi, la reparació, així com per a enfortir projectes o empreses de l’economia social i solidària que es dediquen a la gestió de residus i a la venda de productes o serveis amb criteris de sostenibilitat social i ambiental.