Comunicat de la societat civil arran de la publicació de l’informe del Panel del Secretari General de la ONU sobre minerals crítics per a la transició energètica

posted in: Noticies | 0

El passat mes d’abril, el Secretari General de les Nacions Unides va convocar un Panell sobre Minerals Crítics per a la Transició Energètica de cara a presentar principis i accions recomanades per situar l’equitat i la justícia al centre de les cadenes de subministrament.

El Panell, que va comptar amb tres seients de la Societat Civil ocupats per l’Institut de Governança de Recursos Naturals (NRGI), la Xarxa d’Acció Climàtica (CAN) i el Fòrum Permanent de les Nacions Unides sobre Pobles Indígenes (UNPFII), acaba de publicar el seu informe.

Gràcies a les recomanacions de les organitzacions de la societat civil, l’informe conté principis i recomanacions sòlides que poden servir com a plataforma de llançament per a l’acció en diverses àrees importants, tot i que encara hi ha diversos aspectes a millorar. Per exemple, no es menciona la necessitat de reduir la demanda als països del Nord, sinó que es parla d’equilibrar la demanda amb un aprovisionament sostenible, ni tampoc es menciona fer aquesta reducció a través d’un canvi de model de mobilitat basat en el transport públic, la mobilitat activa i la mobilitat compartida tal com s’indicava a les recomanacions. Tampoc es menciona la cancel·lació del deute als països d’ingressos baixos i mitjos, o la retirada dels estats d’acords de resolució de disputes entre estats i inversors (ISDS).

Tanmateix, la societat civil fa una crida a l’acció col·lectiva mundial per posar en pràctica aquestes ambicions:

1. Arrelar els drets humans i els drets dels pobles indígenes a les cadenes de subministrament dels minerals per a la transició energètica.
2. Protegir la integritat del planeta.
3. Alliberar el potencial dels països rics en minerals.

Les organitzacions socials i la societat civil que ha participat de les recomanacions, ha donat també la benvinguda al Grup Assessor d’Experts d’Alt Nivell que s’encarregarà d’accelerar una major distribució de beneficis, valor afegit i diversificació econòmica, així com el comerç equitatiu, la inversió, la política fiscal, les finances i els impostos. Demanem a les Nacions Unides, com a amfitriona, que garanteixi que aquest Grup sigui divers i inclusiu. Instem el Grup a investigar els tractats de comerç i inversió injustos, fomentar la cooperació i la integració regionals i desaconsellar els acords bilaterals de comerç i inversió fragmentats que afiancen dinàmiques de poder desiguals.

Consulta el comunicat complet.

La societat civil alça la veu i demana a l’ONU un fort lideratge per una transició energètica justa

posted in: Noticies | 0

Davant les creixents necessitats de minerals crítics per la transició energètica, el Secretari General António Guterres està aprofitant el poder de convocatòria de les Nacions Unides per a reunir un grup divers de governs i altres actors interessats de la cadena de valor d’aquests minerals amb la finalitat d’elaborar un conjunt de principis mundials comuns i voluntaris per a salvaguardar les normes mediambientals i socials i integrar la justícia en la transició energètica.

Un Grup de Minerals Crítics per a la Transició Energètica, creat recentment i co-presidit per l’Ambaixadora de Sud-àfrica, Nozipho Joyce Mxakato-Diseko, i la Directora General d’Energia de la Comissió Europea, Ditte Juul Jørgensen, abordarà qüestions relacionades amb l’equitat, la transparència, la inversió, la sostenibilitat i els drets humans.

230 grups de Pobles Indígenes, sindicats i organitzacions dedicades al clima, la justícia ambiental i els drets humans s’han unit per a elaborar una sèrie de recomanacions dirigides a aquest Grup sobre Minerals Crítics de l’ONU, en pro d’un sistema energètic mundial just que ens beneficiï a totes.

👉 Llegeix les recomanacions de la societat civil aquí: https://pwyp.org/es/recomendaciones-de-la-sociedad-civil-para-el-panel-del-sgonu-sobre-minerales-criticos-para-la-transicion-energetica/ 

Instem el grup a considerar acuradament i integrar aquestes recomanacions en el seu esborrany. Els actors de la societat civil esperen amb impaciència els resultats del grup i confiem a donar suport a un sòlid conjunt de principis aplicables que condueixin a una transició energètica justa per a totes.

Quins són els ingredients per una transició energètica justa?

1. Reduir la demanda de manera equitativa: Els països del Nord Global duem a terme un sobre consum de recursos, així que el primer pas és adreçar aquest punt, i aconseguir una distribució més equitativa dels recursos.

2. Protegir a les persones i el planeta: s’han de prevenir i mitigar els impactes generats per la transició. S’ha de garantir la participació de les comunitats afectades, i els drets dels Pobles Indígenes.

3. Donar suport a polítiques de desenvolupament i fiscals equitatives: s’ha de donar suport al desenvolupament dels països rics en recursos, i assegurar que els beneficis arriben a la ciutadania.

4. Promoure un comerç i una inversió internacionals equitatius: s’ha de cancel·lar el deute dels països de baixos ingressos, i s’han de trobar acords mútuament beneficiosos entre els països del Nord i el Sud global.

5. Garantir una acció ferma de les Nacions Unides sobre els minerals de transició: els governs han de basar-se en estàndards i principis voluntaris per crear marcs reguladors vinculants pel respecte dels ddhh, els Pobles Indígenes i el medi ambient.

Què és el que creus que és més important a tenir en compte per fer la transició energètica a escala global? Encara es poden fer aportacions al Grup per part de la societat civil organitzada, universitats, think tanks i altres a través d’aquest enllaç fins al 30 de juliol:

https://www.un.org/en/climatechange/panel-on-critical-minerals-submissions

Quina relació tenen els minerals crítics per la transició energètica i la campanya Electrònica Justa?

Des de la campanya Electrònica Justa fa anys que denunciem els impactes socials i ambientals a les cadenes de valor dels nostres dispositius electrònics, amb un especial enfocament en les tecnologies de la comunicació.

Entre aquests impactes, es troben els danys causats per l’extracció de les matèries primeres necessàries per fabricar els nostres aparells, com ara l’or, la plata, el coltan, el liti, entre d’altres. Un telèfon intel·ligent pot contenir fins a més de 60 elements de la taula periòdica, i és intensiu en materials que requereixen ser extrets de la Terra.

Amb la creixent digitalització de la vida a escala global, i la necessitat d’abandonar els combustibles fòssils i fer una transició energètica cap a fonts d’energia renovables, la demanda d’aquests metalls i minerals està creixent exponencialment, i per tant també els riscs i impactes associats a la seva extracció. Això és perquè les tecnologies que anomenem verdes o de baixes emissions, també són intensives en l’ús d’aquests materials.

La promoció dels vehicles elèctrics privats, per exemple, està fent créixer la demanda moltíssim, molt més que no pas les turbines per generar energia elèctrica o les plaques solars per generar energia solar. Per això és tan important fer una revisió de com s’està planejant fer aquesta transició energètica; sota quins valors i principis.

Volem un futur en el qual l’electrònica i la tecnologia en general faci un servei a les persones, millorant-ne la qualitat de vida, en equilibri amb els límits biofísics del planeta i els ecosistemes, és a dir, no utilitzant més recursos dels que tenim, i fent-ne un ús responsable al llarg de tot el cicle de vida d’allò que fabriquem.

Vaga indefinida històrica de les treballadores de Samsung a Corea del Sud

posted in: Noticies | 0
  • L’empresa ha justificat reduccions de les compensacions salarials i la congelació dels salaris per una ‘situació de crisi’, malgrat haver declarat que els seus beneficis d’explotació del segon trimestre augmentarien més del que es preveia.

  • Les treballadores de la planta de semiconductors, més enllà de l’augment salarial, reclamen que des de l’empresa no se les tracti “com a màquines”.

El major sindicat de Samsung Electronics, National Samsung Electronics Union (NSEU), ha iniciat una vaga indefinida després d’unes negociacions fallides sobre les condicions salarials i laborals a l’empresa, la primera en la història de la companyia.

Les negociacions van començar el gener de 2024, però Samsung no ha acceptat les demandes del sindicat, i les mesures proposades per part de l’empresa han estat rebudes com una manca de reconeixement i apreciació cap a la feina de les treballadores.

El president del sindicat, Son Woo-mok, ha declarat als mitjans que des de fa deu anys l’empresa ha justificat una reducció de les compensacions salarials, la congelació dels salaris, entre altres, a causa d’una ‘situació de crisi’. Tanmateix, la companyia se situa al capdavant de la venta d’smartphones a nivell mundial, per davant d’Apple, i és el principal productor de xips de memòria per l’emmagatzematge d’informació en aparells electrònics; també és líder en la fabricació de xips lògics per a ordinadors. La setmana passada, Samsung va anunciar que els seus beneficis d’explotació del segon trimestre, 7.500 milions de dòlars, augmentarien més del que es preveia. Les accions de l’empresa han registrat recentment una sèrie de màxims de diversos anys en disparar-se la demanda de xips per a aplicacions d’intel·ligència artificial.

El que exigeix el sindicat és una pujada dels salaris, millores en el sistema de retribució basats en el rendiment (bonus de productivitat) i la restitució de les prestacions reduïdes al seu estat original.

La manca d’acords entre el sindicat i l’empresa van desenbocar en una primera vaga d’un dia el 7 de juny a la qual s’hi van sumar alguns membres del sindicat. Després de que les negociacions posteriors tampoc fossin fructuoses, Woo-mok va declarar una vaga de tres dies el passat dilluns 8 de juliol, a la qual s’hi van sumar 6.540 treballadores, de les quals el sindicat ha dit que moltes pertanyien a l’àrea de semiconductors. Samsung emplea a unes 125.000 treballaodres a Corea del Sud, així que la participació a la vaga va suposar un 5% de la plantilla.

El dimarts, al no rebre cap resposta o moviment per part de la companyia, el sindicat va comunicar que la vaga seria indefinida.

National Samsung Electronics Union té actualment un total de 30.657 membres. L’afiliació ha anat en augment des de la creació del sindicat el 2019. Quan al 2023 moltes treballadores no van rebre cap mena de bonus, l’afiliació es va incrementar de manera significativa, i encara ho segueix fent enmig de les negociacions.
Segons el sindicat, l’aturada ha alentit algunes operacions i la producció de Samsung. Tanmateix, l’empresa ha expressat el contrari: un representant de Samsung va dir que la vaga no ha afectat la producció i que treballaria per a evitar interrupcions en el futur.
L’empresa ha expressat als mitjans que es manté compromesa a entaular negociacions amb el sindicat. Tanmateix, Samsung no està escoltant les demandes de les treballadores, i està comptant amb continuar obtenint guanys sense elles mitjançant l’ús de la Intel·ligència Artificial (IA) metres duri la vaga.


Les demandes de les dones treballadores: “no ser tractades com a màquines”

Segons la Federació de Sindicats de Treballadores Metalúrgiques de Corea (FKMTU), el nombre total de treballadores de Samsung Electronics és aproximadament de 124,400, dels quals el 74% són homes i el 26% dones. No obstant això, a la línia de producció de la planta de Giheung, el 80% de les trebalaldores són dones que principalment fan treball manual. Moltes d’elles també s’han sumat a la vaga. Sobretot les treballadores de la planta de semiconductors, les quals pateixen diverses afectacions a la seva salut a causa de la feina, com ara deformacions als dits, varius, fasciïtis plantar o hèrnies discals; estan exposades a diversos perills per a la salut i seguretat en el lloc de treball, incloent-hi productes químics perillosos, agents físics i biològics (com radiació i bacteris), i situacions que representen riscos per a la salut reproductiva. Enfronten problemes greus de salut ocupacional, com càncer, toxicitat reproductiva i malalties incurables. També hi ha hagut morts a causa de fugides de diòxid de carboni. 

Desafortunadament, no compten amb l’equip de protecció personal adequat per a minimitzar l’exposició a aquests perills. A més, a les dones no se’ls permeten baixes a causa de la menstruació, vacances anuals ni descansos per a menjar apropiats. Per a aquestes dones, l’augment salarial i més dies lliures no són la seva principal preocupació, sino que han declarat als mitjans que el que volen és que no se les tracti com a peces d’un sol ús o com a màquines. No obstant aquests declaracions, Samsung Electronics ha declarat al mitjà que ha entrevistat aquestes treballadores, que l’empresa segueix els estàndars de seguretat que marca la llei de salut i seguretat al lloc de treball, la qual cosa no encaixa amb la situació de les treballadores. Elles també han declarat que hi ha una infracontractació i que sempre falten mans; les baixes laborals no es cobreixen amb més personal ni tampoc els descansos. A més a més, a això se li sumen llargues jornades de feina, i la rotació de torns.


La primera vaga en els 55 anys d’història de la companyia

El suport a la vaga ha estat expressat per organitzacions com IndustriALL i GSBI. La vaga ha guanyat una atenció internacional significativa, i ha comptat amb la cobertura de grans mitjans de comunicació com el New York Times i abcNews.
Aquesta és la primera vaga que ha tingut lloc en els 55 any d’història de la companyia. El fundador, Lee Byung-chul, estava en contra dels sindicats, i no en va permetre la creació de cap fins la seva mort el 1987. Després de la creació del NSEU el 2019, Lee Jae-yong, el vicepresident de l’empresa i net del fundador, va comunicar que pararia d’obstaculitzar els intents de les treballadores d’establir un sindicat. Diversos activistes laborals i organitzacions de la societat civil han denunciat les pràctiques antisindicalistes de l’empresa, i l’assetjament verbal i físic als líders sindicals.

Aquest no és pas un cas aïllat, la repressió sindical és una de les problemàtiques més freqüents a la indústria manufacturera. Empreses com Amazon i Apple també són conegudes per les seves pràctiques antisindicalistes. A més, en molts dels països on es troben les fàbriques d’electrònica, la majoria al continent asiàtic, el dret a la sindicalització no està garantit, sinó en alguns casos fins i tot perseguit pel propi estat, com és el cas de les Filipines.

D’altra banda, les vagues laborals a Corea del Sud no són infreqüents. Des de febrer, més de 10.000 metges han abandonat el treball en protesta pels plans del govern d’augmentar el nombre d’estudiants de medicina admesos. La primavera passada, milers de treballadors de la construcció es van manifestar pel seu descontentament amb la política laboral del país.

Des de SETEM volem expresar la nostra solidaritat amb els membres del sindicat nacional de Samsung Electronics! Donem suport a la vaga laboral ja que creiem que això augmentarà el seu poder de negociació col·lectiva i influència contra Samsung, malgrat la
negació de l’administració que la producció no es veurà interrompuda.

Instem altres treballadors a Àsia Pacífic i la resta del món a expressar la seva solidaritat amb el Sindicat Nacional de Treballadors de Samsung Electronics i altres treballadors que lluiten contra les injustícies laborals.


Fonts:

Un incendi a una fàbrica de bateries de liti mata a 23 treballadores a Corea del Sud

posted in: Noticies | 0

 

  • Més de la meitat de les 103 treballadores a la fàbrica, incloses algunes de les difuntes, eren treballadores amb contractes temporals

El passat 24 de juny, una gran explosió va incendiar una fàbrica de bateries de liti a Corea del Sud, matant 23 treballadores. L’incendi va començar a les 10:31h del matí, hora local, després que una sèrie bateries explotessin dins d’un magatzem amb unes 35.000 unitats. El foc es va estendre a través de la fàbrica dirigida pel fabricant de bateries Aricell a Hwaseong, un important clúster industrial a uns 90 minuts al sud-oest de la capital Seül. Creada el 2020, Aricell fabrica bateries primàries de liti per a sensors i dispositius de radiocomunicació. Park, el CEO d’Aricell, va dir que l’empresa havia complert plenament amb la seguretat, tràmits i formació, però més de la meitat de les 103 treballadores a la fàbrica, incloses algunes de les persones mortes en l’accident, eren treballadores amb contractes temporals, contractades a través d’una empresa de contractació de personal.

Els funcionaris van informar que les víctimes probablement van sucumbir a un gas extremadament tòxic. Entre les 23 persones treballadores mortes, 17 eren xineses, 5 sud-coreans i un ciutadà de Laos, dels quals 17 eren dones i 6 eren homes.

En les últimes dècades, moltes persones de la Xina han emigrat a Corea del Sud per buscar feina, igual que altres persones migrants de països del sud-est asiàtic: Aquestes persones sovint acaben en fàbriques o fent treballs físicament exigents i mal pagats que els sud-coreans no volen assumir. A la indústria electrònica, els col·lectius més vulnerables quant a vulneracions de drets laborals són les persones migrades, les dones i les persones joves, i les persones amb contractes no fixos.

Els productes químics utilitzats en la fabricació de bateries són altament inflamables i, per tant, és essencial que s’apliquin mesures de seguretat estrictes. És evident que es va descuidar la seguretat de les treballadores d’Aricell. Aquest incident posa de manifest greus fallides en els protocols de seguretat, amb conseqüències fatals.

Un accident previsible i prevenible


La Confederació Coreana de Sindicats (KCTU) ha condemnat l’incident com la pitjor explosió química i l’accident industrial més gran que afecta treballadores migrants de la història de Corea del Sud. Van destacar que aquest desastre era previsible i prevenible, donada la història d’explosions de bateries de liti i les mesures de seguretat inadequades a la fàbrica. Malgrat els nombrosos controls de seguretat, no es van implementar contramesures efectives.

KCTU ha sol·licitat un suport immediat i exhaustiu a les víctimes i a les seves famílies, una comunicació transparent sobre la causa de l’accident, la participació de les famílies de les víctimes en la recerca de l’accident i l’aplicació estricta de la Llei de càstig de desastres greus per a garantir sancions severes als responsables.

El Sindicat Nacional de Treballadors del Metall (National Metal Workers’ Union) es va fer ressò dels fets, destacant la reiterada incapacitat de prioritzar per part de les fàbriques la seguretat de les treballadores per sobre del benefici. Van assenyalar que l’incendi i les explosions posteriors a Aricell subratllen les qüestions sistèmiques dins de la indústria, especialment l’explotació i la protecció inadequada de les treballadores migrades. La Unió exigeix una revisió completa dels sistemes de seguretat industrial i una recerca exhaustiva per a evitar que es repeteixin tals accidents.

Justícia i reparació

Des de SETEM Catalunya, volem expressar el nostre condol a les famílies de les víctimes i el nostre suport a les persones afectades. També ens solidaritzem amb les organitzacions i grups de treball que estan demanant ajuda immediata per les famílies de les persones difuntes i les treballadores ferides. Exigim una justícia ràpida per a qui ha perdut la vida al seu lloc de treball. El govern de Corea del Sud ha de responsabilitzar a Aricell d’aquesta greu negligència i garantir que aquestes violacions dels drets de salut i seguretat al lloc de treball se sancionin adequadament d’acord les lleis nacionals. Aquesta tragèdia subratlla la necessitat urgent d’unes normes de seguretat sòlides i la seva aplicació estricta per a protegir a totes les treballadores, independentment de la seva nacionalitat, gènere o situació laboral. La seguretat i la salut de les treballadores han de ser la màxima prioritat, i els canvis sistèmics són essencials per a evitar futures tragèdies.

Ens sumem a la declaració de la Xarxa Asiàtica per als Drets de les Víctimes del Treball i del Medi Ambient (ANROEV), amb la qual denunciem la greu negligència i les violacions dels drets de salut i seguretat al lloc de treball que van provocar la tràgica mort de les 23 persones treballadores en l’incendi; i amb la qual s’exigeix:

– Que el govern assumeixi les seves responsabilitats sobre la seguretat de les treballadores.

– Que es proporcioni la compensació i el suport deguts a les famílies de les treballadores mortes i les ferides en l’incendi.
– Que es dugui a terme una investigació judicial integral de l’incendi fabril i facilitar informació ràpida al públic, especialment a les famílies de les víctimes.
– Que hi hagi justícia per les treballadores d’Aricell.
– Que es forci la Llei de càstig per desastres greus, assegurant-se que Aricell i tots els seus oficials implicats en aquesta greu negligència de les normes de salut i seguretat al lloc de treball siguin considerats responsables i se’ls apliquin les sancions adequades en virtut de la llei.

Fonts:

– Notícia a South China Morning Post del 24 de juny.

– Notícia a Reuters del 25 de juny.

Dones explotades en la indústria electrònica a Filipines

posted in: Noticies, Premsa | 0

Quan Jessica va començar a treballar en una fàbrica de productes electrònics a les Filipines, no va rebre una formació de seguretat laboral ni informació sobre els riscos per a la salut que comportava el seu nou lloc de treball. Després de més d’una dècada fent treballs de soldadura a la fàbrica, van diagnosticar-li, primer, un dit en gallet. Després, un quist ovàric. Abans que, finalment, la traslladessin a una altra unitat on feia treballs més lleugers, va haver de sotmetre’s a diverses intervencions quirúrgiques i, en última instància, va ser necessari extirpar-li l’úter. Jessica és només una de les moltes dones que treballen en fàbriques d’electrònica al Sud Global, la salut i el benestar de les quals són sacrificats per al benefici d’empreses d’electrònica multimilionàries.

Les Filipines, en concret, és actualment un dels països del món més importants en la producció i exportació de components electrònics i microxips: el 2022 el sector va ocupar una mitjana d’entre 2,2 i 3,2 milions de persones, en 920 empreses d’electrònica i 261 establiments de fabricació

SETEM Catalunya, en el marc de la campanya Electrònica Justa, presenta l’informe “Condicions laborals a les fàbriques d’electrònica a Filipines, en clau de gènere“, on es treuen a la llum les condicions laborals en què es treballa a les fàbriques d’electrònica a les Filipines, especialment per a les dones treballadores del sector. L’informe s’ha elaborat amb la col·laboració de diverses entitats de la societat civil filipina, que es dediquen a acompanyar, assessorar i defensar les treballadores, a partir d’entrevistes les seves representants, així com a altres treballadores de diferents fàbriques del sector.

 

Violència de gènere a la indústria de l’electrònica

La majoria de les fàbriques d’electrònica a les Filipines se situen a les Zones Econòmiques Especials, les quals estan regides per normes diferents de la resta del país, i faciliten a les empreses vulnerar els drets de les treballadores. Tanmateix, el sector de l’electrònica es troba entre els sectors on hi ha més risc d’esclavitud moderna segons el Global Slavery Index de 2023.

Dones com Jessica es veuen empeses a treballar en fàbriques del sector electrònic per la falta d’alternatives laborals viables en comparació amb els homes a causa de la desigualtat de gènere, la qual cosa fa que la major força de treball manual de les fàbriques recaigui sobre les dones. Segons remarca l’informe, aquesta feminització del treball a les fàbriques està reforçada per les narratives patriarcals de gènere: molts alts càrrecs dins d’aquest sector consideren que les dones són més dòcils, menys agressives i menys propenses a defensar els seus drets que els homes. Per aquestaraço, les prefereixen per al treball manual en les cadenes de muntatge.

L’alta demanda de treball per part del col·lectiu de dones és usada pels empresaris en benefici propi, imposant condicions laborals pèssimes per als llocs de treball a les fàbriques: contractes de curta durada en lloc d’ocupació segura, salaris baixos, jornades laborals excessives amb dies de descans mínims o inexistents, o absència de baixa maternal. Al mateix temps la majoria dels llocs de supervisió s’assignen a homes. Les narratives patriarcals i estereotips de gènere imposen la noció que aquestes funcions requereixen qualitats percebudes com a “masculines”, com l’assertivitat i el lideratge, i que, per tant, són més adequades per als homes. A més, a les fàbriques existeixen diversos riscos per a la salut, no sols per l’extenuant i repetitiu treball manual, sinó també per la manipulació de productes químics tòxics sense formació prèvia ni mesures de seguretat adequades.

D’aquesta manera, les dones es concentren en els treballs pitjor pagats, més intensius en treball manual i més perillosos de les fàbriques.

 

 

Repressió sindical i a defensores de drets laborals

Les persones que lideren els sindicats o que s’hi afilien són assetjades, perseguides, estigmatitzades, o fins i tot agredides o assassinades. L’organització de drets humans filipina Karapatan ha documentat 427 execucions extrajudicials entre el juliol de 2016 i el desembre de 2021, incloent-hi diversos casos que afectaven defensors i defensores dels drets obrers. Les persones que s’oposen a les pràctiques explotadores de les empreses, com activistes laborals i líders o lideresses sindicals, s’enfronten a les Filipines a abusos i un fort assetjament. La pràctica del “red tagging” (acusar a algú de ser un rebel comunista i tenir relació amb grups terroristes) ha portat al fet que la vida mateixa d’activistes es vegi amenaçada i, en última instància, a l’assassinat de treballadors i treballadores que hagin denunciat condicions de treball abusives.

La repressió sindical i la persecució d’activistes no sols ocorre a les Filipines, sinó en tots els països on ses fabriquen i exporten aparells electrònics, la qual cosa impedeix avançar en la millora de drets laborals en el sector de l’electrònica. Com a resultat, qualsevol aparell electrònic que comprem probablement ha estat produït a costa de treballs forçats i abusos, especialment per a les dones.

 

 

L’informe demostra que, per a millorar les condicions de treball de les dones al Sud Global, és necessari reforçar els sindicats i les organitzacions de la societat civil i adoptar mesures polítiques eficaces. Només si les empreses estan obligades de responsabilitzar-se del benestar de totes les treballadores al llarg de la cadena de subministrament podrà la indústria electrònica arribar a ser justa i ètica.

Anàlisi de la directiva adoptada sobre les normes comunes per a promoure la reparació de béns

posted in: Noticies | 0

La campanya Right to Repair EU dona els seus fruits amb noves i prometedores normes de reparació, però necessitem molts més productes coberts

Després d’anys d’intensa campanya dels defensors del dret a reparar, els legisladors de la UE han acordat per fi una nova normativa sobre reparacions (1). La coalició Right to Repair Europe, que representa a més de 140 organitzacions de 24 països europeus, celebra que la nova llei aplani el camí per a un millor accés a reparacions assequibles de determinats productes. Per fi hi ha normes sobre preus raonables per a les peces originals, així com la prohibició de pràctiques de programari que impedeixin la reparació independent i l’ús de peces de recanvi compatibles i reutilitzades. Això és un pas en la bona direcció per a la reparació assequible.

No obstant això, amb l’aprovació de la llei es perd una gran oportunitat de crear un mercat de la reparació veritablement just a Europa i de garantir solucions de reparació assequibles per a la majoria dels productes del mercat europeu. L’àmbit dels productes coberts continua sent molt reduït i s’han introduït moltes llacunes. És necessària una ràpida aplicació de les normes, i que inclogui directrius de la Comissió sobre la definició de preus “raonables” per a les peces de recanvi, així com una execució sòlida de la prohibició de pràctiques antireparació i la introducció d’incentius financers nacionals per a la reparació per part dels Estats membres de la UE.

Els països de la UE disposaran de dos anys per a incorporar aquesta Directiva a la seva legislació nacional. És vital que la pròxima Comissió de la UE (després de les eleccions europees de juny de 2024) continuï treballant en actes jurídics que estableixin requisits de reparabilitat (2) per a categories de productes addicionals, a fi d’ampliar ràpidament l’àmbit d’aplicació d’aquestes noves normes de reparació.

1. Millor accés a la reparació d’una selecció de productes

Les noves normes milloraran l’accés dels consumidors europeus a la reparació d’una selecció de productes. L’àmbit d’aplicació es limita als béns adquirits pels consumidors i als productes ja coberts pels requisits de reparabilitat en virtut de la legislació de la UE. La Comissió Europea ampliarà automàticament l’àmbit d’aplicació en els 12 mesos següents a l’adopció de qualsevol nou acte jurídic que estableixi requisits de reparabilitat.

Per primera vegada s’exigirà als fabricants que ofereixin opcions de reparació més enllà del període de garantia legal de dos anys, amb una durada de fins a 10 anys. Aquestes reparacions hauran de ser gratuïtes o a un “preu raonable”. Es podrà oferir als consumidors un producte de substitució durant el període de reparació. Les peces i eines també hauran de vendre’s a reparadors independents “a un preu raonable que no dissuadeixi de la reparació”. No obstant això, les normes no proporcionen cap indicació del que significa realment un preu “raonable” de les peces. Serà crucial per al moviment de reparació portar als tribunals als fabricants que venguin recanvis a preus desenraonadament alts.

Una altra característica important de la llei és la prohibició de “clàusules contractuals i tècniques de maquinari o programari que impedeixin la reparació” dels productes inclosos en el seu àmbit d’aplicació. Right to Repair va treballar insistentment per a cridar l’atenció dels responsables polítics sobre aquestes pràctiques deslleials. No obstant això, està per veure fins a quin punt persistiran les llacunes, ja que el text afegeix una exempció a la prohibició que deixa la porta oberta al fet que els fabricants continuïn promulgant pràctiques antireparació afirmant que és “legítim” conforme a la llei. Lamentablement, la llei tampoc ofereix un accés més ampli a més informació sobre reparació i més peces de recanvi.

2. Millorar l’atractiu de la reparació sota la garantia legal

Per a millorar l’atractiu de la reparació, la garantia s’ampliarà en 12 mesos si els consumidors opten per la reparació. D’aquesta manera, en la majoria dels països de la UE la garantia legal cobrirà un total de 3 anys, mentre que no hi haurà ampliació si els consumidors opten per la substitució.

3. Un pas més cap als incentius econòmics nacionals per a la reparació, però encara cal aconseguir-lo

Els legisladors de la UE també exigeixen als Estats membres que apliquin almenys una mesura nacional de foment de la reparació. Proposen una llista no vinculant (3) d’opcions financeres i no financeres, com el suport a les iniciatives comunitàries de reparació o les campanyes d’informació. Serà crucial que el moviment pel dret a reparar mantingui l’impuls mitjançant campanyes nacionals i l’intercanvi de coneixements sobre iniciatives nacionals que hagin tingut èxit. Segons les dades recollides fins ara, és essencial que s’introdueixin incentius financers per a la reparació en tots els països.

4. Plataforma en línia de cerca de socis i formulari europeu de reparació

La Comissió Europea introduirà una plataforma europea en línia amb l’objectiu d’augmentar la visibilitat de les opcions de reparació i la transparència dels seus costos. Encara que en general és una bona idea augmentar la visibilitat dels serveis de reparació i facilitar als consumidors la cerca de proveïdors de serveis adequats, això només serà eficaç mentre existeixi una infraestructura de reparació adequada que també sigui visible en la plataforma.

5. Oportunitats perdudes

Tenint en compte el seu limitat abast i ambició, s’ha perdut l’oportunitat de convertir aquesta iniciativa en alguna cosa que realment mereixés el títol de “Directiva sobre el dret a reparació”. En essència, el principal efecte del reglament serà augmentar en certa manera les possibilitats que el petit nombre de productes que ja havien de ser reparables de totes maneres, acabin realment reparant-se. Seria molt optimista esperar que aquestes mesures facin una diferència en l’ús de recursos i la producció de residus electrònics.

La llista d’oportunitats perdudes és llarga. Per exemple, Right to Repair havia suggerit que es donés prioritat obligatòria a la reparació enfront de la substitució en el marc de la garantia, a més de reforçar el sector de les reparacions independents permetent-los realitzar reparacions en el marc de la garantia. Tanmateix, res d’això va tirar endavant en les negociacions finals.

També hi ha moltes disposicions ambicioses que el Parlament havia acordat, només perquè fossin rebutjades en favor de la postura dràsticament menys ambiciosa del Consell durant els diàlegs a tres bandes. Entre elles estan:

  • El dret del consumidor al fet que es repari un producte, tret que sigui impossible de fet o de dret (sense que el productor pugui rebutjar la sol·licitud del consumidor per consideracions purament econòmiques, com els costos).
  • El dret a tenir accés a totes les peces de recanvi i a tota la informació i eines relacionades amb la reparació, incloses les eines de diagnòstic, durant un període corresponent, com a mínim, a la vida útil prevista del producte.
  • L’obligació que els fabricants publiquin tota la informació relacionada amb la reparació en els seus llocs web.
  • La possibilitat que els legisladors afegeixin productes a la llista encara que no estiguin coberts pel disseny ecològic o altres requisits.

És lamentable que al final no hagi prevalgut la veu dels nostres representants triats democràticament. La Coalició Right to Repair continuarà pressionant perquè s’estableixin requisits de reparabilitat ambiciosos per al major nombre possible de categories de productes addicionals, a més de treballar amb membres centrats en l’aplicació de la directiva en cada Estat membre, per a garantir que aquest i altres actes legislatius marquin realment la diferència per als consumidors europeus i per a la prevenció dels residus electrònics.

 

 

L’article original va ser publicat per Right to Repair Europe. Aquesta és una versió abreujada i traduïda.

 

Contacte

Cristina Ganapini
Coordinadora de Right to Repair Europe
Correu electrònic: info@repair.eu

Notes

(1) text legal de la directiva (en espanyol)

(2) Els legisladors de la UE també van acordar un nou Reglament de la UE sobre disseny ecològic de productes sostenibles (ESPR). Aquest reglament marc permetrà a la Comissió Europea establir requisits mínims de reparabilitat per a altres categories de productes. La coalició Right to Repair va aconseguir que els productes relacionats amb l’energia, les TIC i altres productes electrònics formessin part de les seves pròximes prioritats.

(3) Les mesures dels Estats membres per a promoure la reparació poden incloure campanyes d’informació, suport a iniciatives de reparació dirigides per la comunitat, vals de reparació, fons de reparació, suport o creació de plataformes de reparació locals o regionals, organització o finançament de programes de formació per a adquirir competències especials en reparació i mesures fiscals. Aquestes mesures poden adoptar-se a nivell nacional, regional o local.

Dones en la mineria artesanal: l’origen ocult dels nostres dispositius

posted in: Noticies | 0

En la nostra vida quotidiana, estem constantment envoltats d’aparells electrònics, i hem normalitzat la nostra dependència a la tecnologia. No obstant això, pensem poc en els materials que s’han utilitzat per a fabricar-los. Per a fabricar dispositius electrònics es necessiten matèries primeres com el cobalt i el coure, i amb l’augment diari de la producció i del consum de dispositius, la demanda d’aquests materials, que s’extreuen en regions riques en recursos naturals, està augmentant també.

La primera imatge que ens ve al cap si pensem a la mineria, sol ser un gran emplaçament industrial ple de maquinària. No obstant això, gairebé el 90% de la mà d’obra minera mundial no treballa en aquestes mines industrials a gran escala, sinó en el que es denomina mineria artesanal i en petita escala (MAPE): extracció de recursos a petita escala utilitzant eines rudimentàries i equips bàsics. La mineria artesanal sol tenir lloc en entorns informals i sovint il·legals en països del Sud Global, on els assentaments s’estableixen ràpidament al voltant de les explotacions mineres. La MAPE és especialment atractiva per als pobres de les zones rurals d’aquestes regions, als qui ofereix una oportunitat d’ocupació ben remunerada, en comparació a les altres opcions.

Tanmateix, la MAPE planteja diversos problemes. A causa del caràcter informal del treball, les condicions laborals són dolentes i perilloses, genera gran contaminació ambiental i les substàncies tòxiques utilitzades en el processament del mineral suposen un greu risc per a la salut.

Les dones del sector de la MAPE s’enfronten a dificultats encara més greus – no obstant això, moltes es veuen obligades a treballar en la mineria artesanal, ja que les oportunitats d’ocupació viables per a les dones solen ser escasses, especialment per a les que estan estigmatitzades socialment, com les mares solteres. Així, a mesura que disminueix l’escala de la mineria, augmenta el percentatge de dones treballadores. A tot el món, les dones participen en la mineria artesanal com a processadores, batedores i transportadores de mineral, però també com a proveïdores de serveis dins de la comunitat minera, com cuinar, netejar i treball sexual, a més d’encarregar-se de les tasques domèstiques.

La majoria de les dones que treballen en la MAPE guanyen només una fracció del que guanyen els homes. En combinació amb la desigual distribució del treball de cures, això fa que les dones hagin de treballar fins a 8 hores més al dia que els homes. Malgrat això, els beneficis de la mineria artesanal gairebé sempre arriben a les mans dels homes, ja que la major part de la terra, dels tallers i de les eines són de la seva propietat.

A més, la combinació de treball de processament i tasques domèstiques agreuja els perills per a la salut causats per les substàncies tòxiques. Per exemple, en els llocs on s’utilitza mercuri per a extreure or del mineral, moltes dones fan aquesta tasca en la seva pròpia casa. L’exposició al mercuri és especialment perillosa per a les dones embarassades, ja que augmenta el perill d’avortaments.

Un altre problema important és la prostitució forçada. En molts casos, s’utilitzen promeses de diners i treball ben remunerat per a atreure a dones joves als assentaments miners i obligar-les posteriorment a prostituir-se. A més, com la majoria dels assentaments miners estan fora del control de la llei, també existeix un alt risc de violència sexual i abús de drogues.

Al mateix temps, la presència de les dones és essencial per a l’estabilitat, la coherència i la moral de la comunitat. Atès que les dones s’encarreguen de les tasques domèstiques i presten molts serveis essencials dins de les comunitats, són vitals per al funcionament de tots els assentaments miners. No obstant això, en la majoria dels països on es practica la MAPE no existeix una protecció especial per a les dones, ni legislativa ni d’un altre tipus. Les polítiques relatives a la MAPE i als qui treballen com a miners artesanals, igual que moltes iniciatives de desenvolupament, segueixen sense tenir en compte el gènere, la qual cosa deixa a les dones exposades al perill i a l’opressió. Així, la responsabilitat de la seguretat de les dones queda relegada a les ONG, les cooperatives mineres i les organitzacions de la societat civil.

Així i tot, la solució no és prohibir la MAPE, la qual cosa empenyeria als miners artesanals a la il·legalitat i la inseguretat i privaria a les regions pobres d’una important font d’ingressos. Per contra, cal regular-la millor per a garantir la seguretat laboral i organitzar les treballadores. Ja hi ha casos d’èxit de treballadores que s’han agrupat en cooperatives per a exigir millors equips de seguretat i millors salaris. Per a millorar la situació i reforçar les dones en la mineria artesanal, cal reforçar aquestes organitzacions i ampliar les xarxes entre cooperatives, ONG i organitzacions de la societat civil. Igualment, és important incorporar la perspectiva de gènere en tots els marcs polítics i iniciatives de desenvolupament pertinents, tant al Sud Global com al Nord Global, on tenen la seva seu la majoria de les empreses que es beneficien de l’explotació de les dones en la MAPE.

En el context de la campanya Electrònica Justa, SETEM Catalunya està treballant per a aconseguir aquests objectius, pressionant per a aconseguir una compra pública responsable i lleis de diligència deguda més estrictes, conscienciant sobre les condicions a les quals s’enfronten les dones en la MAPE i col·laborant amb altres iniciatives i organitzacions que advoquen per unes condicions de treball justes en el sector miner. Per a acabar amb l’explotació, les empreses tecnològiques han de rendir comptes, i cal construir una visió diferent de la digitalització, centrada no en el benefici i en el consum, sinó en el benestar dels éssers humans.

 

Fonts:

LandLinks: Gender Issues in the Artisanal and Small-Scale Mining Sector, 2020, https://www.land-links.org/issue-brief/gender-issues-in-the-artisanal-and-small-scale-mining-sector/

Bester, Vidette: Breaking gender stereotypes. The role of women in artisanal mining, SLR Consulting 2023, https://www.slrconsulting.com/insights/breaking-gender-stereotypes-the-role-of-women-in-artisanal-mining/

Eftimie, Adriana; Heller, Katherine et al.: Gender Dimensions of Artisanal and Small-Scale Mining. A Rapid Assessment Toolkit, World Bank 2012, https://documents.worldbank.org/en/publication/documents-reports/documentdetail/644761468157780524/gender-dimensions-of-artisanal-and-small-scale-mining-a-rapid-assessment-toolkit

Hinton, Jennifer; Veiga, Marcello et al.: Women and Artisanal Mining. Gender Roles and the Road Ahead, en: The Socio-Economic Impacts of Artisanal and Small-Scale Mining in Developing Countries, Swets Publishers 2003, https://prod-edxapp.edx-cdn.org/assets/courseware/v1/6913dd84795c217cc1c8c05358d8e782/asset-v1:SDGAcademyX+NR001+2T2019+type@asset+block/Women_and_artisanal_mining_-_gender_roles_and_the_road_ahead.pdf

Font d’imatge:

Laura Lartigue, Technical Writing Specialist for USAID/Guinea, Public domain, via Wikimedia Commons, https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Guinea_Siguiri_miner_woman.jpg

 

Tanca el Mobile Social Congress, un espai imprescindible per visibilitzar les vulneracions dels drets humans i ambientals de la indústria tecnològica

posted in: Noticies, Premsa | 0

  • El MSC, que organitza SETEM Catalunya, ha reunit especialistes d’arreu per reflexionar sobre el futur de la digitalització, davant el creixent protagonisme de les tecnologies de la informació
  • També s’han posat de manifest els abusos contra els drets humans que s’amaguen darrere de la mineria i de les cadenes de subministrament de la indústria de l’electrònica

El Mobile Social Congress (MSC), que s’ha celebrat la mateixa setmana que el Mobile World Congress, es consolida com un espai imprescindible per donar a conèixer els impactes de la indústria tecnològica. L’esdeveniment l’organitza SETEM Catalunya des de 2016.

El MSC, que ha tingut lloc del 27 de febrer al 2 de març a Barcelona, arriba a la seva novena edició amb el lema «High tech, low rights: quin cost real té la tecnologia que consumim?», especialment els costos socials i ambientals que implica la producció d’electrònica i la creixent digitalització. Ho ha fet analitzant totes les baules de la cadena, des de l’extracció dels minerals i matèries primeres necessàries per a la producció d’electrònica fins a l’ús dels dispositius i quan aquests, al cap de molt poc temps, es converteixen en residus. També sobre els efectes de la digitalització en la salut mental de les persones que fan ús de la tecnologia digital.

La primera acció, fora de programa, va ser una ‘performance’ a les portes del MWC, el dilluns 26 de febrer, sota el títol «La mina a casa», que va mostrar com els efectes de l’extracció de matèries primeres tradicionalment externalitzada en països del Sud global s’està augmentant, i també està afectant cada vegada més països propers.

El dimarts 27 va arrencar el congrés amb una de les novetats de l’edició d’enguany, l’emissió en directe d’un episodi del pòdcast Carne Cruda a la sala Paral·lel 62, que va comptar amb la participació de persones expertes en els efectes de les diferents baules de la cadena de producció i consum de la tecnologia digital, amb especial èmfasi als problemes derivats dels residus electrònics, el dret a reparar i les iniciatives socials i legislatives per la prevenció d’aquests residus.

L’impacte de l’extracció del liti en territoris indígenes

El programa va continuar el dijous 29 amb la projecció i cinefòrum del documental Antes del litio, de Costa Rica Produccions, elaborat amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i l’Observatori Plurinacional de Salares Andinos. El documental mostra com, actualment, en el nord argentí, hi ha actius diversos projectes miners per a l’extracció de liti en salars i muntanyes, habitades per comunitats que resisteixen davant l’embat de les empreses i els governs que volen explotar aquestes zones sense el seu consens.

Hi va participar Laura Fontana, d’Alternativa Intercanvi amb Pobles Indígenes, amb la moderació de la periodista Marta Molina, que va reconèixer que l’alternativa clau és el decreixement, «el que hem de canviar és la perspectiva i transformar els paràmetres de consum», va dir, tenint en compte que «l’impacte que genera en territoris indígenes és alarmant», i que «cal pressionar les administracions perquè incorporin aquesta mirada en les seves decisions».

Vulneració dels drets humans a la mineria del cobal

Després hi va haver la presentació del llibre Cobalt Red, on l’escriptor i activista Siddharth Kara revela els abusos contra els drets humans que s’amaguen darrere de la mineria del cobalt a la República Democràtica del Congo. Acompanyat també de Marta Molina, Kara va dir que «Vaig viatjar diverses vegades a la República Democràtica del Congo per documentar què està passant en aquestes mines de subministrament del cobalt: el que vaig veure és l’apocalipsi. Centenars de persones, també nens, en situacions infrahumanes. Furgant amb les mans per aconseguir cobalt el més ràpid possible. Tres quartes parts de subministrament del cobalt provenen del Congo, extret en condicions terribles. No només és una violació dels seus drets humans, també del seu entorn».

L’activista va explicar que quan comprem un aparell elèctric no pensem que està vinculat a la mort d’infants al Congo, però que aquesta és una realitat imposada per les empreses tecnològiques, que no assumeixen les responsabilitats del que passa en les seves cadenes de subministrament. «Les empreses, que estan al capdamunt d’aquestes cadenes i provoquen catàstrofes al Sud Global, han de garantir dignitat: les persones que treballen al capdavall de la cadena mereixen la mateixa dignitat i els mateixos drets que els treballadors de les seus d’aquestes tecnològiques», afegia Kara.

Monitoratge de fàbriques a la Xina

Per reflexionar sobre les vulneracions de drets humans que s’amaguen en les cadenes de subministrament de la indústria de l’electrònica i les condicions laborals en les quals es treballa a les fàbriques de producció d’aparells elèctrics i electrònics, Dimitri Kessler, de l’Economic Rights Institute, va parlar del monitoratge de fàbriques a la Xina. S’hi identifica un ambient punitiu per no alentir la producció, però Kessler assegura que «si fem que les empreses siguin responsables de les seves accions, el seu comportament canviarà». També va explicar quins obstacles i dificultats troben les entitats que intenten fer tasques de monitoratge i de diàleg amb les fàbriques al gegant xinès, un país marcat per una forta repressió.

Justícia digital

La jornada de dijous es va tancar amb una taula rodona sobre justícia digital. L’electrònica i en concret les tecnologies de la informació han guanyat un creixent protagonisme en els últims anys. En aquesta novena edició del MSC, SETEM Catalunya va voler reflexionar sobre quin futur volem: hem d’acceptar a qualsevol preu la digitalització?

A la taula rodona van participar Leandro Navarro, de la Universitat Politècnica de Catalunya, sobre identitat i credencials verificables per la justícia global; Cori Crider, de Foxglove, que va parlar sobre com plantar cara als gegants tecnològics. Sofia Trejo, finalment, de Barcelona Supercomuting Center, es va endinsar en el món de la intel·ligència artificial, per a parlar sobre justícia social i ambiental.

Navarro va assegurar que les màquines i les eines reprodueixen el que som nosaltres, «com no han de ser racistes o masclistes si nosaltres ho som? No ho podem extreure quirúrigicament».

Crider, per la seva banda, va explicar que un terç del planeta es connecta a aquestes plataformes cada dia: Facebook, Youtube, Instagram… «Sense la feina de moderadors de contingut les xarxes socials serien plenes de terrorisme, pedofília i altre contingut tòxic. Les xarxes serien molt pitjors, serien un espai terrible. No deixaríem que els adolescents s’hi acostessin, i les empreses no voldrien publicitar-hi res. Tot el benefici de les empreses s’evaporaria. Tanmateix les empreses del big tech no estan garantint els seus drets laborals.».

Trejo va afegir que les prediccions mitjançant intel·ligència artificial no són automàticament ni científiques, ni objectives, ni certes. «En realitat aquests sistemes reprodueixen i amplifiquen patrons històrics. Els grups més afectats són els discriminats històricament: en particular les dones i les minories. El que estem fent és generar potencials formes de violència i discriminació a gran escala».

Infància i pantalle

El MSC es va cloure el dissabte 2 de març amb una jornada sobre Infància i Pantelles, en la qual Mercè Botella, de Som Connexió, va presentar la Guia per a famílies cruels i malvades, en la qual explica de quina manera introduir el primer mòbil i com fer-ne l’acompanyament, quina és la millor edat per a fer-ho, i perquè: «a la guia parlo des de la meva experiència personal amb les meves filles; d’això ja fa més de 10 anys, i aleshores no es parlava d’aquest tema». Xavier Casanovas, de la Plataforma Adolescència Lliure de Mòbil, va parlar sobre com es va començar a organitzar aquest moviment de famílies que ara ja està present a tot l’estat i quins objectius té, i va parlar sobre l’ús del mòbil en els instituts i per què cal regular-lo: “la societat estava esperant que sorgís un moviment com aquest; no necessitem evidències científiques sobre com afecta l’ús del mòbil al desenvolupament dels infants i adolescents, la intuició ja ens fa veure que alguna cosa no està funcionant (…) volem endarreir l’ús del primer smartphone (…) moltes funcions es poden cobrir amb un mòbil que no sigui intel·ligent. L’escriptor Sergi Onorato va presentar la Guia Dejuni Digital, i també va exposar les raons per les quals és rellevant que ens replantegem quina relació tenim les adultes amb els nostres telèfons mòbils: «ens em de plantejar el model productivista promogut pel capitalisme en el qual tota l’estona hem d’estar fent coses; potser no cal escoltar un pòdcast mentre estàs cuinant; necessitem recuperar els moment en els quals tenim espai per pensar i crear per nosaltres mateixes».

Més enllà del MSC

El Mobile Social Congress s’engloba dins de la campanya d’electrònica justa de SETEM Catalunya – amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, i de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament- per la qual cosa des de l’entitat han insistit sobre la necessitat de seguir impulsant espais de trobada, sensibilització i de formació col·lectiva més enllà del MSC. Al llarg de l’any l’entitat ofereix tallers i formacions per a infants i joves sobre aquests aspectes. També publica i difon tant investigacions com informes sobre l’impacte del sector tecnològic. Un altre dels reptes de SETEM Catalunya és incidir en les administracions públiques perquè adoptin criteris de Compra Pública Socialment Responsable i perquè exigeixin responsabilitats a les empreses transnacionals en el seu respecte als drets humans.

 

Podeu descarregar fotografies en aquest enllaç.

 

Més informació i gestió d’entrevistes:

Sara Blázquez | 679 86 45 18 | sara@diesdagost.cat

Josep Comajoan | 699 18 05 46 | josep@diesdagost.cat

 

 

El Mobile Social Congress reflexiona sobre el futur de la indústria tecnològica coincidint amb les dates del Mobile World Congress a Barcelona

posted in: Noticies | 0

El MSC, que tindrà lloc del 26 de febrer al 2 de març, s’iniciarà amb una acció d’ARTivisme a les portes del MWC i, al llarg de la setmana, acollirà taules rodones, xerrades, jocs familiars i un pòdcast en directe.

El Mobile Social Congress (MSC), que se celebra a Barcelona coincidint amb les dates del Mobile World Congress (MWC), posarà l’accent en els costos reals que té la tecnologia que consumim, especialment els costos socials i ambientals que actualment implica la producció de telèfons i tauletes. El MSC començarà el pròxim 26 de febrer a les portes de la Fira de Barcelona amb una acció d’artivisme per conscienciar sobre els efectes de la indústria tecnològica no adreçats en el MWC.

Amb aquest mateix objectiu, el 27 de febrer es realitzarà un episodi del pòdcast Carne Cruda en directe a Paral·lel 62, taules rodones presencials i en línia el dia 29, a l’Auditori de l’espai Calàbria 66, i una xerrada i jocs infantils per a tota la família el dissabte 2 de març al pati de l’Escola les Aigües.

El MSC és un espai obert a la ciutadania, que ofereix una mirada crítica a l’actual model de producció i consum d’aparells electrònics i de les tecnologies de la informació i la comunicació, i una oportunitat per conèixer models i projectes alternatius basats en la sobirania tecnològica, la sostenibilitat i el respecte pels drets humans.

La indústria electrònica és un dels sectors més dinàmics i importants de l’economia mundial i Barcelona es converteix cada any en el seu principal aparador amb el Mobile World Congress. Les empreses transnacionals del sector presenten anualment els seus avenços tecnològics. Així mateix, també és necessari posar sobre la taula els costos socials i ambientals que actualment implica la producció de nous telèfons i tauletes.

El Mobile Social Congress neix com un espai alternatiu al Mobile World Congress, l’objectiu del qual és generar una reflexió i consciència sobre els impactes generats amb la producció i consum d’electrònica, i fer-ne una anàlisi crítica en clau ecologista, feminista i de drets humans. Des del Mobile Social Congress, es volen denunciar les injustícies d’un model de producció i consum mundials basats en l’extractivisme i l’externalització dels impactes socials i ambientals al Sud Global; es volen destacar els projectes i iniciatives que plantegen noves maneres de produir i consumir aparells electrònics, respectant els drets de les persones, el medi ambient, i fent un ús responsable dels recursos, per poder abastir a les generacions futures, i sense vulnerar els drets fonamentals d’altres pobles i territoris.

Quins escenaris de futur es plantegen davant d’aquesta creixent digitalització?

Aquest any s’adreçaran els impactes de la indústria des de diferents àmbits i també es farà una reflexió sobre quin futur volem: hem d’acceptar a qualsevol preu la digitalització? Quines alternatives podem plantejar?

L’electrònica i en concret les tecnologies de la informació han guanyat un creixent protagonisme en els darrers anys. Tanmateix, què sabem sobre com es fabrica aquesta tecnologia? Quins escenaris de futur es plantegen davant d’aquesta creixent digitalització? Quins reptes es plantegen des d’una perspectiva dels drets humans i ambientals? S’adreçaran aquestes i altres qüestions, reunint diferents veus per aportar una mirada crítica, per tal de poder prendre un paper actiu com a ciutadania a l’hora d’escollir les polítiques i opcions de consum que contribueixin a un món més sostenible, més sa i més just.

 

Accident mortal a una mina de níquel a Morowali, Indonèsia

posted in: Noticies | 0

El passat 24 de desembre de 2023 a la tarda es va produir un incendi a la fonedora de níquel de l’empresa PT ITSS (Indonèsia Tsingshan Stainless Steel), una de les empreses de la zona de PT IMIP (Indonèsia Morowali Industrial Park). Fins ara el nombre de víctimes mortals és de 19, més 32 treballadors que han resultat greument ferits i estan actualment sent atesos a l’hospital.

Des de la Campanya Electrònica Justa denunciem els fets i la manca mesures per garantir la salut i la seguretat a la mina per part de PT ITSS, així com la complicitat del govern indonesi amb les empreses extractives el qual no està fent un seguiment apropiat de l’aplicació de la llei sobre salut i seguretat al país, ni tampoc està sent transparent amb els processos d’investigació d’incidents com aquests, que es continuen repetint a la mina d’ença que es va iniciar aquest projecte. S’han registrat 20 incidents fins a desembre de 2023.

També denunciem un model de transició basat en el creixement, la contínua extracció de matèries primeres i l’establiment de ‘zones de sacrifici’ que no té en compte els danys causats a les persones i els territoris.

La mina de níquel de Morowali i la fonedora formem part del Projecte Estratègic Nacional del president Jokowi, i es projecta com una indústria que dona suport a la transició energètica. El níquel és una de les matèries primeres considerada com a crítica per la UE per la transició ecològica, donat que és un mineral clau per la fabricació de bateries elèctriques pels vehicles elèctrics.

Expressem el nostre condol a les famílies de les víctimes i el nostre suport al comunicat i les demandes publicades pel Centre Indonesi de Lluita Laboral (Gabungan Serikat Buruh Indonèsia – GSBI), membre de la xarxa Good Electronics.

Les demandes són:

1. PT ITSS – El IMIP i el Govern d’Indonèsia han de responsabilitzar-se plenament de la recuperació de totes les víctimes de l’explosió del forn de fosa de níquel de PT ITSS, i proporcionar indemnitzacions adequades, així com garanties de subsistència i educació per als fills de les víctimes mortes, així com la certesa d’aconseguir un treball per al futur dels fills de les víctimes que han perdut la vida.

2. Formar immediatament un Equip de Recerca Independent en el qual participin elements d’Organitzacions Sindicals, ONG, Komnas HAM i la OIT per a garantir que els resultats de la recerca sobre la tragèdia mortal de l’accident laboral en PT ITSS obtinguin resultats objectius.

3. Posar fi a la intimidació duta a terme per l’empresa PT ITSS contra els treballadors que volen denunciar o proporcionar informació lliurement sobre les condicions de treball que han causat la tragèdia de 19 treballadors morts i desenes de treballadors ferits moderats-greus a causa de l’accident que ha pres lloc a la fonedora de níquel a Morowali.

4. Garantir i Respectar els drets bàsics dels treballadors incloent el dret a la llibertat d’expressió, el dret a organitzar-se, incloent el dret a la vaga. Tot això està garantit per la legislació indonèsia i també pels Convenis de la OIT.

5. Aplicar i fer complir plenament el sistema de seguretat i salut en el treball en el lloc de treball i garantir la disponibilitat d’equips de protecció industrial personal complets i adequats de conformitat amb la llei.

6. Imposar sancions estrictes contra les violacions de la SST que suposadament s’han convertit en una pràctica arrelada de l’empresa PT ITSS.

7. Exigim que es deixi d’afirmar que el projecte de mineria de níquel és un projecte de transició energètica neta. I també exigim que es resolgui fonamentalment la Crisi Climàtica i una transició energètica justa. És a dir, canviar el sistema de producció agrícola en el seu conjunt, la qual cosa requereix l’eliminació del poder monopolitzador dels terratinents sobre els agricultors rurals, i construir una industrialització nacional que serveixi a l’avanç dels sistemes de producció agrícola i a l’augment de la productivitat agrícola per a la seguretat alimentària i l’obertura de les més àmplies oportunitats d’ocupació possibles, lliures de la intervenció de la inversió estrangera.

LLEGIR COMUNICAT DEL GSBI COMPLET EN CATALÀ