Àustria finança la reparació de dispositius electrònics

| 0
Article original (Markus Piringer i Orla Butler)

El govern austríac va llançar una nova bonificació per promoure la reparació d’aparells electrònics. El pla nacional permet als consumidors recuperar la meitat del cost de la reparació d’un dispositiu elèctric antic. La ministra del Clima, Leonore Gewessler, va llançar el pla amb la intenció de “tornar a fer atractiva la reparació”. Es retornen fins a 200 € del cost d’una reparació, el que significa reparacions més barates, menys residus electrònics i un impuls per a les empreses locals de reparació.

Els particulars residents a Àustria poden bescanviar la bonificació de reparació per estimacions de costos o per la reparació dels seus dispositius. La gamma de productes elegibles per a la bonificació de reparació inclou gairebé tots els equips elèctrics i electrònics que s’utilitzen habitualment a les llars particulars.

Fer que la reparació sigui més accessible és una part central del dret a la reparació. Per això és tan important el gran nombre de reparadors implicats en el pla. Des del llançament del projecte el 26 d’abril, hi ha unes 1.200 empreses a tota Àustria que accepten la bonificació. El fet que hi participin tantes empreses i reparadors independents és fantàstic, perquè fa més fàcil pels consumidors apropar-se al taller local per arreglar el seu dispositiu.

Aleshores, com funciona per als consumidors austríacs? Amb la bonificació, les reparacions del dispositiu són ara la meitat del preu, de manera que els usuaris simplement poden descarregar el val de bonificació en línia i anar a una de les empreses que accepten la bonificació. Cada val finança el 50% del cost de la reparació, fins a 200 € per reparació del producte. També subvenciona el 50% del preu d’un pressupost d’una reparació, fins a un màxim de 30 €. La bonificació es pot bescanviar quan es paga la factura i ha de ser vàlida en aquell moment, independentment de quan s’hagi fet la comanda. Tan bon punt s’hagi bescanviat el val, es pot sol·licitar un nou val i utilitzar-lo per reparar un altre dispositiu. Els clients paguen la diferència, cosa que fa que la reparació sigui molt econòmica en general. El pla per promoure la reparació es finança amb 130 milions d’euros del fons de rescat per la pandèmia Next Generation de la UE. Els austríacs podran sol·licitar la bonificació sempre que hi hagi fons disponibles.

Aquesta no és la primera iniciativa que Àustria pren per fer que la reparació sigui més assequible. La idea es basa en els vals de reparació fets servir per l’Ajuntament de Viena des de la tardor de 2020. Aquesta bonificació cobria una àmplia gamma de béns de consum i tenia un límit de 100 €. El projecte va tenir un gran èxit i va promoure milers de reparacions a preu reduït de tota mena de productes. Les dades publicades l’any passat sobre el pilot van mostrar que en més del 90% dels casos, els articles defectuosos es podien reparar amb èxit i donar-los una segona oportunitat. L’èxit de la idea va demostrar l’eficàcia de la reparació i va estalviar una quantitat important de recursos i emissions de CO2. A més, el 2020, el govern austríac va reduir l’IVA a les reparacions de bicicletes, roba i sabates.

Amb les reparacions de dispositius a meitat de preu a tot el país, la reparació d’un dispositiu antic és ara més assequible i accessible per a tots els austríacs. Aquestes noves mesures, combinades amb les anteriors, confirmen el compromís d’Àustria amb el Dret a la Reparació, i podrien servir d’exemple perquè altres països facin els primers passos cap a un món favorable a la reparació.

El Parlament Europeu es posiciona sobre la capacitat d’extracció i reemplaçament de les bateries dels nostres dispositius

Sèrbia: L’onada de protestes aconsegueix victòries contra la mineria del liti

| 0

Resum de la notícia de Francisco Norega in guilhotina.info

Les últimes setmanes, Sèrbia ha vist esclatar un moviment massiu de resistència contra els plans d’extracció de liti, que la població considera un risc per a la terra i l’aigua, en un país ja marcat per alts nivells de contaminació. Després de tres setmanes consecutives de protestes nacionals, la mobilització popular creixent s’ha anotat diverses victòries.

Per fomentar el creixement econòmic, el govern serbi ha posat recentment els recursos minerals a disposició dels inversors estrangers com Rio Tinto i el grup miner xinès Zijin. Rio Tinto pretén obrir una mina de liti d’unes 400 hectàrees en una zona agrícola al costat del riu Jadar, a 14 km de Loznica, una ciutat de 20.000 habitants a l’oest de Sèrbia.

L’empresa assegura que es tractaria d’una «mina verda», que compliria tota la normativa mediambiental sèrbia i europea, i que el projecte crearia 2.000 llocs de treball durant la construcció i 1.000 permanents. Tot i això, aquestes promeses no van convèncer la població, que està preocupada per la destrucció que deixa l’activitat minera i la contaminació de la terra i l’aigua.

Al centre de les protestes hi havia també dos projectes legislatius que, segons els manifestants, pretenien facilitar l’explotació del liti per part de les multinacionals mineres. La nova Llei d’Expropiació permetria l’expropiació forçosa de terrenys per part de l’Estat quan els projectes es consideressin d’interès públic, en un termini de només vuit dies.

Els crítics d’aquesta llei van indicar que és inacceptable que el govern tingui dret a fer la declaració d’interès públic de manera poc transparent, arbitrària i sense criteris definits. D’altra banda, la reforma de la Llei de Referèndum impediria a la pràctica que els grups i moviments llancessin iniciatives de referèndum en crear una taxa administrativa elevada per a aquest tipus d’iniciatives populars. També permetria que les consultes es considerin vàlides fins i tot quan la participació fos inferior al 50%.

Grups ecologistes i de la societat civil van afirmar que aquestes lleis permetrien al govern i a les empreses eludir el descontentament popular i les preocupacions mediambientals i avançar més ràpidament amb projectes com el de Rio Tinto.

Per tots aquests motius, per segon dissabte consecutiu, el 4 de desembre, noves protestes van agafar els carrers de Sèrbia. En total, els manifestants es van reunir a més de 60 punts de ciutats, pobles i carreteres de tot el país. Va ser l’onada més gran de protestes coordinades a Sèrbia en més de 20 anys. Desenes de milers de persones van enviar un clar missatge al govern perquè aturi el projecte de Rio Tinto a Jadar i tots els altres projectes d’extracció de liti.

El moviment Kreni-promeni, un dels grups organitzadors de les protestes, va fer una crida a la població a bloquejar carreteres, ponts i carrers durant una hora més cada dissabte fins que s’acceptin les demandes.

Davant la magnitud de les protestes, el govern va acabar anunciant uns dies després, el 8 de desembre, que retirava la llei d’expropiació del parlament, per ser reexaminada i modificada per part del President, i la posterior obertura d’un ampli debat públic amb la participació de treballadores, associacions professionals, representants de les empreses i la societat civil.

La forta pressió popular i l’amenaça d’una nova ronda de protestes i bloquejos van provocar una altra concessió de les autoritats: dos dies després, divendres, el Parlament va aprovar les esmenes a la llei del referèndum a proposta del govern. No només es va eliminar la taxa administrativa per a les iniciatives de referèndum popular i es va permetre la participació dels grups proposants a l’òrgan que realitza la consulta, sinó que es va establir que un referèndum sobre el mateix tema no es pot repetir durant un període de 4 anys ni el parlament no pot prendre una decisió diferent de la del referèndum per al mateix període.

Tot i això, malgrat que el grup Kreni-Promeni va dir que les principals reivindicacions s’havien complert i que, per tant, no tindria sentit seguir al carrer, altres grups i moviments van mantenir les convocatòries de protestes per a l’endemà, dissabte. Tot i les concessions, la pluja i el fred, i encara que en menor nombre que els dissabtes anteriors, milers de persones van tornar a sortir al carrer l’11 de desembre i van tornar a bloquejar el trànsit a la capital i altres ciutats.

El 16 de desembre, el moviment va aconseguir un altre avenç: el consell municipal de Loznica va aprovar la suspensió del pla de desenvolupament que permetia a Rio Tinto extreure liti a la regió de Jadar.

Més informació

Les bateries no reemplaçables són males notícies per al medi ambient i les consumidores

| 0

Escrit per Chloé Mikolajczak – Activista, Right to Repair Europe

La majoria de bateries no es poden treure, reemplaçar o reparar fàcilment, cosa que redueix la vida útil del dispositiu.

Vols comprar un telèfon intel·ligent, una bicicleta elèctrica o algun altre producte que inclogui una bateria recarregable aquest Nadal? Aquesta nova investigació, portada a terme per la campanya Right to Repair en col·laboració amb EEB i la Universitat de Lund, demostra que la majoria de les bateries en els productes actuals no es poden treure, reemplaçar o reparar fàcilment, cosa que resulta en una vida útil més curta del dispositiu, i una pèrdua de recursos rars i valuosos, materials i milers de milions en despeses de consum innecessàries.

Les bateries es poden trobar a la majoria dels productes actuals, des de telèfons intel·ligents, ordinadors portàtils i tauletes, fins a bicicletes elèctriques i scooters, i les estimacions mostren que la demanda continuarà creixent en la dècada vinent (fins a un 60% per a bateries en electrònica de consum i un 15% per a bateries elèctriques de bicicletes i scooters per al 2030).

No obstant això, en un moment en què Europa afirma ser líder en qüestions climàtiques i de sostenibilitat, massa bateries no són reemplaçables o reparables, cosa que redueix la vida útil del producte, augmenta el malbaratament electrònic, la pèrdua de matèries primeres crítiques i despeses innecessaris per als consumidors.

Aquestes són algunes de les troballes de l’informe publicat avui per l’European Environmental Bureau, la campanya Right to Repair i investigadors de la Univers

itat de Lund.

Diferents productes, mateixos desafiaments

Quan el rendiment d’una bateria s’alenteix, no vol dir que s’hagi de rebutjar tot el dispositiu. Reparar-ho o reemplaçar-ho permet als consumidors seguir usant el seu producte, evitant un malbaratament electrònic innecessari i la compra d’un reemplaçament complet. No obstant això, la investigació ha trobat que hi ha molts desafiaments per accedir a les bateries per poder reemplaçar-les o reparar-les.

Les carcasses de bateria soldades o enganxades, per exemple, impossibiliten l’accés a la peça defectuosa, mentre que els bloquejos de programari, en particular per a les bicicletes elèctriques, eviten que els reparadors independents facin reparacions i l’escassetat de recanvis i eines fa que sigui impossible reparar o reemplaçar les bateries.

Bateries reemplaçables: bones per al planeta, bones per a les persones

L’estudi va descobrir que la falla de la bateria és un dels problemes més comuns per a molts productes electrònics de consum i sovint el primer component que falla en bicicletes elèctriques i scooters. El 42% dels telèfons intel·ligents i el 27% de les reparacions d’ordinadors portàtils estan relacionades amb el reemplaçament de la bateria.

“Això és extremadament preocupant, ja que la durada mitjana de la bateria d’aquests productes és d’uns 3 anys i la majoria dels reparadors amb què parlem van dir que el risc de fer malbé un dispositiu mentre es treu la bateria ha augmentat. Això suggereix que una quantitat significativa de dispositius s’estan rebutjant prematurament a causa de fallades de la bateria.”

 

Chloé Mikolajczak, activista, Right to Repair Europe

Per contra, els beneficis de les bateries extraïbles reemplaçables són nombrosos. Per exemple, si tots els telèfons i tauletes nous venuts a la UE el 2030 tinguessin bateries fàcilment extraïbles i reemplaçables, es podrien estalviar 674,834 tones de CO₂, no es gastarien 19,8 mil milions € com a resultat del reemplaçament innecessari de 39 milions de dispositius. Tampoc no es perdrien les primeres matèries crítiques que es necessiten amb urgència per a la transició energètica, com el cobalt i l’indium.

De manera similar, fer que les bateries siguin fàcils de treure augmentaria les taxes de recol·lecció i reduiria els riscos de seguretat associats amb el reciclatge. Actualment, s’estima que el 80% de les bateries a les instal·lacions de deixalles s’eliminen manualment i els recicladors informen que l’extracció de les bateries s’ha tornat cada cop més complicada, cosa que resulta en taxes més baixes d’eliminació i reciclatge.

Una altra conseqüència de la dificultat més gran per retirar les bateries és el nombre d’incendis a les instal·lacions de reciclatge. Un informe recent sobre l’escala d’incidents d’incendis a la UE que va enquestar més de 100 empreses de 20 països va trobar que 1/3 dels recicladors enquestats van informar d’incidents d’incendis molt greus en relació amb bateries defectuoses.

Aquesta és la raó per la qual una coalició de reparadors de bateries i dispositius electrònics, la indústria del reciclatge i ONG ambientals que representen almenys 500 organitzacions publiquem avui una declaració conjunta en què instem a la Comissió Europea a prendre mesures per obtenir més bateries extraïbles, reemplaçables i reparables en el proper reglament de bateries.

És hora d’una regulació ambiciosa

De fet, el moment és fonamental. La Comissió Europea ha proposat un “Reglament de bateries” que té com a objectiu abordar tot el cicle de vida de les bateries des de la cadena de subministrament fins a la seva eliminació, en un intent de fer-les més sostenibles. La proposta, actualment en mans del Parlament Europeu i del Consell, aborda la possibilitat de retirar les bateries, però no aborda qüestions clau com: incloure vehicles elèctrics lleugers a l’abast de la normativa, abordar la disponibilitat de recanvis, prevenir bloquejos de programari i evitar exempcions i llacunes innecessàries.

“Si bé hi ha moltes empreses que treballen per reemplaçar, reparar i reciclar bateries de dispositius electrònics com telèfons intel·ligents i bicicletes elèctriques, el disseny de productes i el programari deficients fan que això sigui cada cop més desafiant o impossible. Els fabricants estan desaprofitant recursos valuosos i obligant els consumidors a reemplaçar els dispositius abans que ho necessitin. El Consell i el Parlament Europeu que ara negocien el Reglament Europeu de Bateries tenen el poder d?abordar totes aquestes qüestions”.

 

Pierre Schweitzer, responsable de polítiques de política de productes a EEB,

Foto de Frankie a Unsplash

‘Complint amb la diligència deguda’ – sèrie de webinars educatius d’Electronics Watch

| 0

Electronics Watch, IndustriAll Global Union, Fair Trade Advocacy Office i Rethinking Value Chains s’uneixen per oferir una sèrie educativa sobre diligència deguda a drets humans i medi ambient.

La nova sèrie de seminaris web desenvoluparà una comprensió de la diligència deguda que pot beneficiar les persones treballadores i les comunitats d’una manera significativa, mesurable i transparent. Es mostrarà com els compradors públics poden aplicar i exigir aquesta diligència deguda al seu procés de contractació.

Els compradors públics ja tenen en compte l’impacte social i mediambiental de les seves adquisicions. La idea de la diligència deguda en matèria de drets humans i medi ambient (HREDD per les sigles en anglès) és cada vegada més important en les seves activitats, cosa que planteja als compradors públics el repte de com verificar-la i aplicar-la. Però, què és la diligència deguda? I com es pot mesurar i aplicar?

Amb aquesta sèrie volem aportar informació al debat sobre la proposta de la Comissió Europea sobre l’obligatorietat de l’HREDD.

Durant sis sessions es tractaran els aspectes centrals de l’HREDD i el seu paper en la contractació pública, des de la verificació, l’aplicació i la remediació, fins a les polítiques i les pràctiques, així com els serveis de suport als compradors públics.

Dilluns, 22 de novembre de 2021, 13:00-14:30 CET

Sessió 1. Abast de la diligència deguda: Nivells, riscos i transparència

Entre les ponents de la primera sessió es comptarà amb:

  • Heidi Hautala, diputada del Parlament Europeu, membre de la Comissió de Comerç Internacional i de la Subcomissió de Drets Humans, fundadora del grup de treball del Parlament Europeu per a la Conducta Empresarial Responsable
  • Kan Matsuzaki, Secretari General Adjunt, Director de TIC, Electrical and Electronics, Shipbuilding and Shipbreaking, IndustriALL
  • Kristin Tallbo, Estratega de Sostenibilitat, Central de Compres d’Adda, Suècia
  • Alejandro García Esteban, Responsable de Polítiques, Coalició Europea per a la Justícia Corporativa
  • Matthew Galvin, Director de Compres Responsables, Autoritat del Gran Londres, Anglaterra

Feu clic aquí per obtenir més detalls i per inscriure’s.

Conèixer i informar sobre les fàbriques i altres operacions en les cadenes de subministrament és el primer pas de la diligència deguda en matèria de drets humans i medi ambient. Quan les cadenes de subministrament són fosques, les empreses no poden identificar els riscos ni abordar-los. Quan les empreses no revelen les fàbriques de les seves cadenes de subministrament, els compradors públics no poden saber si han dut a terme una diligència deguda adequada. Però les cadenes de subministrament de productes electrònics i d’altres productes són llargues, complexes i dinàmiques. Fins a on ha d’arribar la transparència de la cadena de subministrament? Hauria la transparència d’anar més enllà de la informació sobre la ubicació de les fàbriques per a incloure les dades de compliment i les pràctiques empresarials?
En aquesta sessió debatrem:
  • Per què és important que la transparència de la cadena de subministrament s’estengui més enllà del primer nivell basat en les anàlisis de risc
  • Les millors pràctiques actuals en matèria de transparència de la cadena de subministrament
  • Visions a llarg termini de la transparència de la cadena de subministrament

Futures sessions

2. Com mesurar la diligència deguda efectiva: Seguiment, verificació i presentació d’informes
3. Aplicació de la diligència deguda
4. El dret a una reparació efectiva
5. Pràctiques de compra i diligència deguda: Responsabilitats dels compradors privats i públics
6. Suport als compradors públics per a aplicar la diligència deguda en matèria de drets humans i medi ambient

Més enllà de les solucions tecnològiques a la crisi climàtica

| 0

Avui, sis dies abans de l’inici de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, COP 26, Electronics Watch publica dues pel·lícules centrades en l’extracció de níquel, un mineral clau per a les bateries dels vehicles elèctrics i la infraestructura d’energia renovable.

Produïts en col·laboració amb el Pacific Àsia Resource Center i Friends of the Earth Japó, amb el suport de Bread for all, “Un crit des de Palawan – El cost ambiental i social de la transició energètica” i “Què està en joc darrere de la transició energètica? – El cost real de la mineria del níquel a les Filipines” demostren vívidament la necessitat d’una transició justa per assolir els objectius climàtics.

Ens enfrontem a una paradoxa climàtica: les mateixes indústries que calen per salvar el clima també l’amenacen. Les bateries són essencials per a la transició climàtica. Segons l’Aliança Mundial de Bateries i el Fòrum Econòmic Mundial, les bateries ens poden permetre fer el 30% de les reduccions de carboni requerides als sectors del transport i l’energia segons l’Acord de París. Les bateries dels vehicles elèctrics requereixen minerals com el níquel, el cobalt i el liti i depenen dels semiconductors. Per tant, tant la indústria minera com la dels semiconductors són fonamentals per assolir els nostres objectius climàtics.

Tanmateix, l’extracció de minerals clau per a les bateries ha destruït els hàbitats locals i ha provocat la desforestació. La indústria dels semiconductors requereix enormes quantitats d’energia i aigua, i ambdues indústries generen residus perillosos.

Electronics Watch també ha identificat greus violacions dels drets de les persones treballadores a les dues indústries. Els semiconductors es fabriquen a Malàisia, Taiwan i la Xina, on el treball forçat relacionat amb la contractació de treballadors immigrants és preocupant. Les fàbriques de semiconductors de segona línia (proves i muntatge) utilitzen centenars de productes químics tòxics que posen en perill els treballadors i treballadores i les comunitats. L’extracció de minerals essencials també exposa sovint els treballadors a condicions de treball insegures. A més, poden patir represàlies si intenten protegir les seves comunitats i els seus entorns locals i defensar els seus drets.

Quan aquestes indústries essencials per a la transició energètica ajuden i perjudiquen alhora, les solucions tecnològiques a la crisi climàtica són difícils d’aconseguir. Però la nostra pregunta és: Podem ajudar a resoldre la paradoxa climàtica reforçant els drets de les comunitats i de les persones treballadores de la indústria minera i dels semiconductors? Dit altrament: Són la reducció de les emissions i el respecte dels drets de les parts interessades dues cares de la mateixa moneda? Creiem que la resposta és sí. Així doncs, la crisi climàtica requereix una transformació social i mediambiental, no només un canvi tecnològic.

Les pel·lícules “Un crit des de Palawan, Filipines” i “Què està en joc darrere de la transició energètica?” defensen la transició social i mediambiental que cal urgentment avui dia. Assenyalen que el món necessita níquel per a la transició energètica, però aquesta no es pot produir a costa de la desforestació i la destrucció dels hàbitats locals, com la que s’observa en aquesta bonica illa, Palawan.

Aquí, una Transició Justa significaria que la població indígena local i els treballadors i les treballadores tinguin veu i influència col·lectiva sobre l’expansió de les zones d’extracció de níquel. Elles pateixen les conseqüències de la destrucció dels hàbitats locals. Són les persones més immediatament impactades per les operacions mineres i, per tant, les que més ferventment articulen la necessària perspectiva social i mediambiental que els beneficiarà no sols a ells sinó a tots nosaltres.

La idea que a les persones afectades pel desenvolupament de les mines o les condicions de les fàbriques han de tenir una veu significativa en aquestes indústries està fermament arrelada al moviment sindical internacional des de fa segles. Més recentment, els instruments internacionals que regulen la diligència deguda en matèria de medi ambient i drets humans exigeixen a les empreses un compromís efectiu amb les parts interessades, com les persones treballadores i les comunitats afectades, per identificar l’impacte advers a les cadenes de subministrament i desenvolupar solucions.

“Compromís de les parts interessades” no és més que el terme actual a l’àmbit de les empreses i els drets humans per referir-se a la tradició del diàleg social: la comunicació i la negociació efectives en ambdós sentits entre els representants de les empreses i els treballadors i treballadores (i de vegades els governs) sobre qüestions d’interès comú.

Per fer realitat el potencial de les bateries, un diàleg social efectiu basat en els valors de la interdependència i solidaritat globals ha de ser una part clau de la transformació social i mediambiental fonamental que necessitem ara. Ha arribat el moment que els treballadors i les comunitats afectades de Palawan i altres llocs puguin influir i donar forma als seus entorns locals. El nostre clima comú en depèn.

              Més informació aquí.

Un crit des de Palawan, les Filipines

Què està en joc darrere de la transició energètica

16 d’octubre Dia Internacional de la Reparació!

posted in: Noticies | 0

Pel dia de la Reparació de 2021, Reparem pel Planeta!

Aquest mes d’agost de 2021, l’IPCC va publicar un nou informe demolidor sobre la crisi climàtica que ha fet palesa la urgència de treballar pel moviment del Dret a Reparar. En aquest context, avui Dia Internacional de la Reparació volem llençar un missatge important i que quedi clar: reparar rebaixa les emissions de carboni.

Però, què hi té a veure la reparació amb les emissions de carboni?

Un dels principals contribuïdors a les emissions de carboni és la fabricació de productes, la qual cosa inclou els dispositius electrònics. Des de l’extracció de recursos minerals, al processament de materials, fins al transport de productes, la major part de l’impacte de carboni dels nostres dispositius ocorre abans que els encenguem.

Segons dades de les Nacions Unides, “l’extracció i el processament de recursos naturals representen aproximadament el 50% del total d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) produïdes globalment. Addicionalment, si es mantenen les tendències actuals de consum de productes, inclosos els dispositius electrònics, les emissions de gas d’efecte hivernacle provinents de l’extracció de recursos i del seu processament augmentaran un 43% des de 2015 fins al 2060.”

Per apropar-ho una mica més a la nostra realitat, mirem els nostres propis dispositius. Pel que fa al teu telèfon intel·ligent, s’estima que el 79% del seu impacte en CO2 ha ocorregut abans que tu l’hagis utilitzat. Aquest nombre puja fins al 84% en el cas de la teva batedora. Això posa en evidència l’impacte que té sobre la nostra petjada de carboni comprar productes nous en comptes de reparar-los o comprar-los de segona mà. Quan nosaltres, com a consumidores, reparem un dispositiu trencat, ens estalviem haver-ne de comprar un de nou, tot evitant la generació de noves emissions, residus i malbaratament de recursos.

Les dades que ens aporta el European Environmental Bureau són reveladores: estendre la vida útil del conjunt de telèfons intel·ligents, portàtils, rentadores i aspiradores de la Unió Europea en 5 anys estalviaria gairebé 10 milions de tones d’emissions de CO₂ anuals per al 2030.

Davant d’aquestes dades, és fa evident que reduir les emissions del consum de productes electrònics a escala global tindria un impacte significatiu en la reducció total d’emissions necessària per aturar l’escalfament del planeta i mitigar la crisi climàtica. Per aconseguir-ho, és imprescindible que el Dret a Reparar sigui un dret reconegut i emparat per la llei. Aquest és l’objectiu del moviment #RightToRepair i les iniciatives i membres que  l’integrem. Per poder reparar els nostres aparells, necessitem disposar d’una millor legislació que garanteixi l’accés a tothom a peces de recanvi i a manuals de reparació; actualitzacions de seguretat i software a llarg termini, i requisits que garanteixin que els productes siguin dissenyats per durar i poder ser reparats.

Aquest 16 d’octubre, apostem més que mai pel Dret a Reparar de tots i totes, i per un món més sostenible!

 

 

 

Victòria sindical per les persones treballadores turques que produeixen telèfons intel·ligents Xiaomi

| 0

– Quan Salcomp Turkey, qui produeix telèfons intel·ligents per a l’empresa xinesa Xiaomi, el segon fabricant de telèfons intel·ligents més gran del món, va acomiadar 170 treballadores pel fet d’unir-se a un sindicat, els membres del sindicat van prendre mesures.

– Finalment, finals de setembre de 2021, Salcomp va acordar la reincorporació de totes les persones treballadores acomiadades.

El mes passat, les treballadores de Salcomp van decidir unir-se a Turk Metal, filial d’IndustriALL Global Union. A canvi, la direcció de l’empresa va posar en marxa una campanya contra els sindicats; les persones treballadores van ser intimidades, amenaçades i 170 sindicalistes van ser acomiadades. Al voltant del 80% de les treballadores acomiadades eren dones.

Quan les persones treballadores van protestar contra l’explosió del sindicat per motius de l’empresa, la direcció va respondre tancant totes les portes. Segons els informes, les treballadores de l’interior de la fàbrica no podien utilitzar els lavabos i se’ls va prohibir l’ús dels seus telèfons mòbils, tallant la comunicació amb altres treballadores.

Però després de sis dies les protestes van donar resultat. La direcció de Salcomp va acordar la reincorporació de totes les sindicalistes acomiadades, retirar-se de la demanda que impugnava el certificat CBA emès pel Ministeri de Treball i iniciar les negociacions col·lectives l’1 d’octubre.

“Quan ens ajuntem, guanyem. Gràcies a l’acció i l’atenció de la solidaritat internacional, s’ha reconegut el dret d’organització dels treballadors”.

va comentar Pevrul Kavlak, president de Türk Metal i membre del Comitè Executiu d’IndustriALL.

“Felicitem Türk Metal i els seus membres per aquesta victòria sindical i donem la benvinguda al compromís de l’empresa per participar en un diàleg social genuí”.

diu Atle Høie, secretari general d’IndustruALL.

Xiaomi és una empresa multinacional d’electrònica fundada l’abril de 2010 i amb seu a Pequín. Xiaomi fa una àmplia gamma de productes electrònics, com ara telèfons intel·ligents, ordinadors portàtils, electrodomèstics i electrònica de consum.

Repostejat des de la web de IndustriALL, membre de Good Electronics.

Europa necessita un telèfon intel·ligent que duri 10 anys: es llança una nova campanya

posted in: Premsa | 0
  • Més de 200 milions de telèfons intel·ligents es venen anualment a la UE, és a dir, gairebé 7 per segon.
  • El 77% dels ciutadans de la UE preferiria reparar els seus productes en lloc de comprar-ne de nous, només al voltant de l’11% repararà els seus telèfons quan es trenquin.
  • Això es deu al fet que sovint són impossibles o massa costosos d’arreglar
  • Nova campanya de 10 anys per a telèfons intel·ligents per revertir aquestes tendències i fer que els telèfons intel·ligents més duradors siguin la norma
  • Ampliar la vida útil dels telèfons intel·ligents en només un any podria estalviar 2,1 milions de tones en emissions anuals de CO2. Anar més enllà i estendre la vida útil de 3 a 10 anys estalviaria 6.200.000 de tones anuals per al 2030, una reducció del 42% en la seva empremta general.

La coalició Right to Repair Europe està llançant la campanya de telèfons intel·ligents de 10 anys per ressaltar la urgència ambiental, social i econòmica que els telèfons intel·ligents durin molt més del que duren actualment.

El 23 de setembre marca l’aniversari del llançament del sistema operatiu Android i arriba un dia abans que surti a la venda el nou iPhone 13 d’Apple. Les dues empreses són conegudes per la curta vida dels seus productes; Els telèfons de Google només reben actualitzacions de programari durant 3 anys i els d’Apple tenen un disseny irreparable, les peces de recanvi només estan disponibles per als tallers de reparació autoritzats i l’ús de programari com una barrera per a la reparació.

“Creiem que les mesures necessàries perquè tots els europeus tinguin dret a usar els seus telèfons durant almenys 10 anys són clau no només per aconseguir les ambicions de sostenibilitat d’Europa, sinó també per crear nous llocs de treball i construir comunitats resilients”, diu l’activista de Right to Repair Europe, Chloé. Mikolajczak.

La campanya de la coalició està revelant les barreres per a telèfons veritablement més duradors en establir un crowdfunding de paròdia per a un producte que duraria almenys 10 anys. Algunes característiques d’un “telèfon intel·ligent de 10 anys” inclouen:

Disseny per a reparació: el telèfon intel·ligent de 10 anys és fàcil d’obrir, desmuntar i reparar amb un sol tornavís perquè TOTS puguin triar fer-ho si ho desitgen. Sense enganxar o altres trucs. Això inclou bateries.
10 anys de suport de programari: el suport de programari sovint s’abandona després de només uns anys, el que afecta el rendiment i la seguretat. El telèfon intel·ligent de 10 anys té una dècada de suport de programari i no fa servir programari com una barrera per a la reparació
10 anys de disponibilitat de peces de recanvi: les peces de recanvi originals sovint són impossibles d’aconseguir o massa cares. Les peces de l’smartphone de 10 anys es lliurarien en 24 hores.

Per a això, es recolliran els telèfons trencats i es recuperaran les peces en funcionament. Els visitants de https://10yearphone.com/ poden obtenir més informació, veure el nostre vídeo de “llançament” i signar la carta.

De fet, per complementar aquest producte de paròdia, la campanya està circulant una carta, dirigida a la Comissió Europea i co-signada per més de 25 destacats pensadors i activistes en els sectors de reparació, drets digitals, disseny i sostenibilitat, inclosa Leyla Acaroglu (Disruptive Design). , Kyle Wiens (iFixit), Thibaud Hug de Larauze (Back Market) i David Cormand (Els Verds).

La carta i les firmes del públic es lliuraran a la Comissió Europea a finals d’octubre, unes setmanes abans que la Comissió Europea presenti la seva nova “Iniciativa d’Electrònica Circular”.

El març de 2020, el Pla d’Acció d’Economia Circular de la Comissió Europea va prometre un “nou dret a reparar” i mesures per garantir que els productes, serveis i models comercials sostenibles es converteixin en la norma.

Però les mesures inicials del dret a la reparació implementades aquest any per als electrodomèstics estan lluny de ser suficients. No només restringeixen les millores principalment a professionals
reparadors, no aborden els problemes centrals del cost de reparació i actualitzacions de programari.

Sobre la campanya Right to Repair:

La campanya europea Right to Repair és una coalició de més de 80 organitzacions de 18 països europeus que lluiten per productes més duradors i reparables.

Els membres de la campanya representen a grups comunitaris de reparació, activistes ambientals, actors de l’economia social, defensors de la autoreparació i qualsevol ciutadà que desitgi obtenir el seu dret a la reparació.

Sobre la iniciativa d’electrònica circular:

Una iniciativa de la UE per promoure una major vida útil dels productes, implementar el dret a reparar (inclòs el dret a actualitzar el programari obsolet). S’espera per al quart trimestre de 2021.

 

Per a més informació, si us plau contactar:

For more information, please contact:

Chloé Mikolajczak

Right to Repair campaigner

+32/486.31.18.14

chloe@therestartproject.org

Crisi a Agbogbloshie a causa del desmantellament forçat de l’abocador

posted in: Premsa | 0

Juliol de 2021

 

  • La setmana passada, el govern regional d’Accra (Ghana) va començar a desmantellar el barri d’Agbogbloshie, el seu mercat i el seu abocador electrònic, on milers de persones treballen en condicions lamentables.
  • Es pretén així desplaçar 30 quilòmetres al nord l’activitat de la zona, posant en perill el medi de vida de nombroses famílies, i sense garantir-los un entorn laboral acceptable.
  • L’abordatge del problema des d’un enfocament local, complica la situació de les treballadores i treballadors de la zona, que en realitat són víctimes del model productiu associat a l’electrònica, que sosté el model de vida tecnodependent de les societats del nord global.

A Accra, la capital de Ghana, es troba un dels abocadors electrònics més grans del món. El seu nom, Agbogbloshie, fa referència al barri on s’ubica, estant en el centre de la ciutat. En el mateix, gent de diversos llocs, sovint del nord del país on es troba la població amb menys recursos, acudeix a la recerca d’un treball com a única forma de supervivència.

El 28 de juny de 2021, Henry Quartey, ministre regional del ‘Gran Accra’, va ordenar el desmantellament d’Agbogbloshie dins de la seva agenda “Fem que Accra funcioni”. Començant pels comerciants de cebes del mercat, fins als recol·lectors de ferralla de l’abocador, aquesta campanya pretén acabar progressivament amb l’actual activitat del barri d’Agbogbloshie, i traslladar-lo a Adjen Kotoku a uns 30 km a nord.

La policia i diversos mitjans de seguretat han entrat a Agbogbloshie amb gasos lacrimògens, i disparant bales de goma per dispersar els comerciants que s’amotinen al barri. Ordenen la seva immediata evacuació, demolint tot amb excavadores, i retransmetent amb orgull el que anomenen la “presa de possessió d’Agbogbloshie” per xarxes socials i als mitjans de comunicació.

Es pot considerar que Agbogbloshie és un centre d’economia circular. Tanmateix, les condicions en què es recicla són lamentables. Sense protecció ni mitjans apropiats que garanteixin un adequat reciclatge, les persones s’exposen a una manipulació de tòxics que, freqüentment, implica conseqüències molt greus en la seva salut. Gent molt jove, fins i tot nens, recuperen de l’abocador metalls pesants per revendre’ls, havent-hi igualment moltes dones i nenes que principalment venen menjar i aigua per beure, rentar-se i apagar el foc de la crema de cablejats.

La crema d’aquests residus fa que la població que passa el seu dia a Agbogbloshie respiri de manera contínua un núvol de tòxics, reflectint-se en elevades taxes de metalls pesants en la seva sang i orina, i en malalties respiratòries, cutànies, cardiovasculars i càncer. Tot això ocasiona un impacte social brutal, que no només pateix la gent del mateix abocador, sinó tot el seu voltant: el mercat de fruites i verdures, les escoles, els temples i els habitatges. Aquesta situació també suposa un desastre mediambiental, ja que el riu i els animals de la zona estan totalment contaminats.

Així i tot, cal destacar que l’abocador d’Agbobloshie i els seus voltants constitueixen el mitjà de subsistència de milers de persones de la zona, sense el qual es veurien abocades a una situació de precarietat encara més gran. És per això que el desmantellament immediat de l’abocador posa en una situació de gran vulnerabilitat a les persones que hi treballen cada dia, i la zona de mercat, sent aquestes activitats el seu principal mitjà de subsistència.

Demanem que es posi fi a la violència exercida per la campanya de desmantellament i reubicació d’Agbogbloshie, garantint que el desplaçament a Adjen Kotoku comporti una millora de les condicions laborals de totes les persones, de la comunitat i de l’entorn. Hi ha molta població a la qual l’estan arrabassant el poc que té, a la qual se l’està exigint un abandó immediat de la seva actual forma de vida. El govern local d’Henry Quartey ha de garantir la seguretat, en un procés totalment pacífic on es respectin els drets humans de totes les persones d’Agbogbloshie. Les noves instal·lacions de Adjen Kotoku han d’assegurar unes condicions laborables justes, que minimitzin els actuals impactes socials i mediambientals.

El cas d’Agbogbloshie no és un cas aïllat. L’arrel del problema transcendeix més enllà de Ghana. El model productiu i de consum mundial a què ens exposem acaba implicant conseqüències molt greus en països empobrits, tot i ser aquests els que menys contribueixen a aquest model capitalista. Segons les últimes dades en 2019 es van generar 53,6 milions de tones d’escombraries electròniques al món, de les quals només es van gestionar apropiadament el 17,40%. Hi ha força incertesa sobre una xifra important de residus que acaben en el tràfic il·legal enviat a països com Ghana, on no hi ha recursos per a ser reciclats adequadament. Davant d’un problema global demanem una solució global. Totes les parts implicades han d’assumir la seva part de responsabilitat: fabricants, institucions polítiques i administracions públiques, i qui consumim els aparells electrònics.

Aprofitem aquest comunicat per fer aquesta petició extensible a la multitud d’abocadors de països empobrits que reben escombraries electròniques de països enriquits. El Conveni de Basilea que regula aquests moviments il·legals ha de complir-se i auditar-se, evitant l’exportació de tòxics als quals precisament menys generen.

Com a consumidores, no oblidem que la solució passa no només per reciclar adequadament en origen, sinó per la reducció del nostre consum, així com apostar per la reparació i reutilització.