Carta oberta a la Unió Europea perquè la Llei Europea de Matèries Primeres Crítiues sigui justa i sostenible a escala mundial

posted in: Noticies | 0

Carta oberta a la Unió Europea

Perquè la Llei Europea de Matèries Primeres Crítiques sigui justa i sostenible a escala mundial, ha de garantir salvaguardes socials, ambientals i de governança eficaces i estipular la participació significativa de les comunitats locals, els Pobles Indígenes i la societat civil dels països rics en recursos.

17 de juliol 2023

Estimades i estimats Comissaris,
Estimades i estimats Honorables Membres del Parlament Europeu,
Estimades i estimats Ministres,

Els moviments, Pobles Indígenes i organitzacions de la societat civil, sobre tots aquells dels països rics en recursos del Sud Global, estem molt preocupats per l’absència d’una terminologia robusta de diligència deguda i salvaguardes fortes per al proveïment de matèries primeres dins de la Llei de Matèries Primeres Crítiques i altres normatives vinculades a ella. Qui vivim als països rics en recursos ja estem sentint l’impacte doble de la crisi climàtica; d’una banda, a causa de l’efecte del mateix canvi climàtic i, per un altre, per l’expansió de les infraestructures mineres i de tecnologies renovables derivades dels plans de descarbonització dels països rics.

L’ambició de la Unió Europea (UE) en matèria de descarbonització és encomiable, però perquè sigui justa i equitativa, ha d’atenir-se a l’estat de dret i les seves lleis corresponents han de complir amb les normes més estrictes, entre elles el respecte dels drets humans, els drets dels Pobles Indígenes i la protecció del medi ambient, no sols dins de la UE, sinó també en altres països rics en recursos, incloses les nostres terres i comunitats.

La Llei Europea de Matèries Primeres Crítiques i altres normatives vinculades a ella, com la Directiva sobre la diligència deguda de les empreses en matèria de sostenibilitat, tindran repercussions directes en la nostra salut i benestar, les nostres pràctiques culturals, tradicions i valors, els nostres mitjans de vida i el nostre medi ambient. Amb massa freqüència s’assassina a les persones que intenten protegir el medi ambient del qual depenem.

Per això, sol·licitem que adoptin un enfocament per a la descarbonització que estigui centrat en els drets humans i garanteixin que tots els titulars de drets i les parts interessades dels països rics en recursos, no sols els governs i el sector privat, participin en el procés de manera plena i significativa. En concret, els sol·licitem que estableixin les següents condicions mínimes per a la determinació dels projectes estratègics i el proveïment de matèries primeres procedents dels països rics en recursos:

1) Respectar els drets humans i els drets dels Pobles Indígenes i atenir-se a les lleis, acords i normes internacionals sobre els drets humans i el medi ambient, inclosos els Principis Rectors de les Nacions Unides (ONU) sobre les Empreses i els Drets Humans, la Declaració de l’ONU sobre els Drets dels Pobles Indígenes, els convenis de l’Organització Internacional del Treball (OIT), així com el Conveni d’Aarhus íntegrament, l’Acord d’Escazú i la Directiva de la UE sobre la presentació d’informació sobre sostenibilitat per part de les empreses. La Llei Europea de Matèries primeres Fonamentals ha de garantir que les empreses compleixin amb obligacions rigoroses de diligència deguda en matèria de drets humans i medi ambient.

2) Garantir que les associacions estratègiques s’estableixin i funcionin de manera democràtica: Les negociacions per a establir les associacions estratègiques han d’anunciar-se de manera oportuna i els acords amb els països rics en recursos han de divulgar-se previ a la seva aprovació. La Llei Europea de Matèries Primeres Crítiques ha d’abordar el risc elevat de corrupció en el sector miner.

3) Participació significativa i la rendició de comptes: Els titulars de drets, sobretot els Pobles Indígenes, les organitzacions de la societat civil i les comunitats locals, han de poder participar en la governança de la Llei Europea de Matèries Primeres Crítiques i en la determinació i el seguiment dels projectes estratègics i les associacions estratègiques.

4) Requisits mínims per als projectes estratègics: Els impactes socials i ambientals de la mineria i els altres projectes vinculats a la transició energètica han de ser avaluats durant el procés de concessió d’autoritzacions, i no es pot permetre la realització de projectes sense el consentiment lliure, previ i informat dels Pobles Indígenes afectats. Les empreses que participin en els projectes estratègics han de disposar d’un mecanisme de reclam clar, assequible i segur, i les empreses amb antecedents de vulneracions dels drets humans o destrucció del medi ambient han de ser excloses. Ha d’existir un mecanisme que faciliti l’accés a la justícia per part de les víctimes dels abusos empresarials i que compti amb sancions estrictes per a les empreses que incompleixin les seves obligacions de diligència deguda. En lloc de recórrer a l’autoregulació mitjançant els sistemes de certificació, les empreses han de ser supervisades pels governs i una tercera part neutral.

5) Respectar les nostres pràctiques culturals, tradicions i valors, les nostres formes de vida i el nostre medi ambient: Els projectes estratègics han de respectar les zones d’exclusió, incloses les zones protegides, la mar profunda i els llocs sagrats. S’han d’aplicar i adoptar les normatives corresponents sobre els minerals procedents de zones en conflicte i aquells extrets mitjançant el treball forçós o infantil.

6) No ens han de tractar com a mers proveïdors de matèries primeres: Fixar objectius clars i aclarir què significa afegir valor mitjançant les associacions estratègiques. Així mateix, afavorir el desenvolupament dels nostres països mitjançant el finançament per a fer front al canvi climàtic, la transferència de coneixements i tecnologia, les disposicions per a les adquisicions locals i la garantia que les empreses paguin imposats als països amfitrions i generin ocupacions dignes.

7) Assumir la responsabilitat de reduir el consum a Europa: Al seu torn, això reduirà la demanda de matèries primeres procedents dels nostres països. Atendre aquestes preocupacions és fonamental per a poder garantir la justícia climàtica i de recursos a escala mundial. La Llei Europea de Matèries Primeres Crítiques pot constituir una oportunitat perquè la UE impulsi una transició energètica justa que saldi el deute ecològic històric amb els països del Sud Global i respecti els seus propis models de desenvolupament.

Els instem que tinguin en compte les nostres recomanacions, ja que les decisions polítiques relatives a la Llei de Matèries primeres Fonamentals tindran una gran repercussió en les nostres vides.

Atentament,

 

Organitzacions signatàries:

– AbibiNsroma Foundation
– Action Mines Guinée
– African Resources Watch (AFREWATCH)
– Aksi Ekologi & Emansipasi Rakyat (AEER), Indonesia
– Alliance Voahary Gasy (AVG)
– alterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes
– Alyansa Tigil Mina (ATM)
– Asia Dalit Rights Forum (ADRF)
– Bench Marks Foundation
– Cadre de Concertation de la société civile de l’Ituri sur les Ressources Naturelles
– CartoCrítica (México)
– Centre congolais pour le droit du développement durable (CODED)
– Centro de Análisis Socioambiental (CASA}, Chile
– Christi – Perú
– Coalition des Organisations de la Société Civile pour le Suivi des Réformes et de l’Action Publique
(CORAP)
– Coalition Nationale de Plaidoyer Environnemental (CNPE)
– Coalition Publiez Ce Que Vous Payez-Mali (PCQVP-MALI)
– Comité Nacional pro Defensa de la Fauna y Flora
– CooperAcción
– Cordillera Women’s Education Action Research Center (CWEARC)
– Corporate Europe Observatory
– Crudo Transparente
– Cultural Survival
– Debt Observatory in Globalisation (ODG)
– Derecho Ambiente y Recursos Naturales
– Ecosistemas
– Engenera, A.C.
– Enginyeria sense Fronteres
– Focus Association for Sustainable Development
– Forest Peoples Programme
– Forests of the World
– Fundación Ciudadanía y Desarrollo – TI Ecuador
– Fundación Foro Nacional por Colombia – Capítulo Suroccidente
– Fundación Terram
– Funprosperiti Guatecivica
– Future-Prenuers Zambia (FPSZ)
– Global Witness
– Grupo Propuesta Ciudadana
– Indonesia for Global Justice (IGJ)
– Interamerican Association for Environmental Defense -AIDA
– Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global
– Legisladores x el Ambiente ALC
– Natural Resource Governance Institute (NRGI)
– Observatoire d’Etudes et d’Appui à la Responsabilité Sociale et Environnementale (OEARSE)
– Observatorio Petrolero Sur
– Pakistan Development Alliance
– Perkumpulan HuMa Indonesia
– Philippine Rural Reconstruction Movement
– Pole Institute (DR Congo)
– Policy Forum Guyana
– Publiez Ce Que Vous Payez Madagascar
– Publish What You Pay Zambia
– Red de Información y Acción Ambiental de Veracruz, México
– Réseau panafricain de lutte contre la corruption “UNIS”
– Resource Matters
– Satya Bumi
– Securing Indigenous Rights in the Green Economy (SIRGE) Coalition
– SETEM Catalunya
– Solidaritat Castelldefels Kasando
– Southern Africa Human Rights Defenders Network
– Spaces for Change
– TAFOMIHAAVO
– Transparency International Initiative Madagascar
– Transparency International Zambia
– Trend Asia
– Universidad nacional de Colombia, Facultad de minas Medellín, Centro de pensamiento
responsabilidad y sostenibilidad minera

Un punt d’inflexió: la Llei de Matèries Primeres Crítiques ha de ser justa per a les persones i el planeta

posted in: Noticies | 0

Ens sumem al posicionament promogut per més de 40 organitzacions de la societat civil, per demanar que la Llei de Matèries Primeres Crítiques tingui una transició social i verda justa.

El segle XXI exigeix esforços globals que aportin solucions a múltiples crisis de naturalesa social i mediambiental que també tenen repercussions negatives en les economies. Tenim moltes solucions al nostre abast, però exigeixen voluntat política per a avançar (com la legislació sobre ecodisseny de productes o les prohibicions d’alguns productes), i discurs polític per a desenvolupar noves eines (com els límits a la producció d’energia) que donaran lloc a una transformació social justa que retorni a la humanitat còmodament dins dels límits planetaris.

La majoria de les crisis socials i mediambientals a les quals ens enfrontem són el resultat del consum excessiu de recursos a causa de models de producció i consum insostenibles en societats cada vegada més desiguals, independentment del nivell de desenvolupament de cada país.

Presentem el posicionament signat per 43 organitzacions de la societat civil, que aprofundeix en les principals qüestions que es plantegen en aquest context en relació amb la Llei de Matèries Primeres Crítiques (CRMA per les seves sigles en anglès) amb algunes recomanacions recomanacions.

  1. La UE ha de reduir activament la seva dependència en les matèries primeres primàries i aplicar solucions del costat de la demanda per a disminuir el consum de matèries primeres en almenys un 10% per a 2030, incloent-hi l’eliminació progressiva dels productes d’un sol ús que continguin matèries primeres crítiques, l’aplicació d’un sistema de passaport de materials i l’adopció de programes nacionals per a promoure l’eficiència dels materials i l’ús de materials alternatius.
  2. La CRMA no ha de basar-se únicament en els sistemes de certificació per a determinar la sostenibilitat d’un projecte, ja que la certificació per si sola no garanteix el compliment de la normativa obligatòria en matèria de drets humans i medi ambient; en el seu lloc, ha de dur-se a terme una avaluació més àmplia dels drets humans i l’acompliment ambiental. Si la certificació s’accepta com una eina de diverses, ha de completar criteris com la governança de múltiples parts interessades, l’adhesió a normes exhaustives, regles de divulgació, mecanismes de reclamació accessibles i informes públics d’auditoria.
  3. El focus que la CRMA posa a aconseguir la seguretat del subministrament de la UE a través d’associacions manca d’un enfocament de justícia global i de mesures concretes per a garantir les normes de sostenibilitat, la participació de la societat civil i la protecció dels drets humans i el medi ambient en tercers països; les recomanacions inclouen alinear les associacions amb els acords internacionals, aplicar mecanismes sòlids de supervisió i reparació, definir el “valor afegit”, donar suport a la industrialització nacional, implicar la societat civil i als pobles indígenes, garantir la transparència i evitar l’afebliment dels compromisos a través d’altres normatives o acords comercials.
  4. El fet que la CRMA se centri en accelerar els procediments de concessió de permisos per a projectes de matèries primeres crítiques entranya el risc de passar per alt les salvaguardes mediambientals i socials i manca d’acceptació pública. L’agilitació dels permisos no ha de produir-se a costa de la protecció ambiental i la participació pública efectiva. Elements com el Consentiment Lliure, Previ i Informat (CLPI) i els drets dels pobles indígenes han d’estar en el centre dels projectes. Aquests han de fer referència als instruments internacionals, i així mateix s’han d’assignar recursos a les autoritats encarregades de concedir llicències, garantir la transparència, establir un subgrup sobre sostenibilitat i mineria responsable dins del consell de matèries primeres crítiques. La mineria en aigües profundes ha de prohibir-se a causa dels seus possibles impactes ambientals i socials.
  5. Per a l’èxit del Pacte Verd Europeu i l’autonomia estratègica de la UE, és crucial donar prioritat a un enfocament d’economia circular en la CRMA mitjançant l’aplicació d’una ambiciosa estratègia de reciclatge, la millora de la coherència amb la jerarquia de residus, l’augment dels objectius de capacitat de reciclatge de la UE, la millora de la recollida i separació dels components que contenen Matèries Primeres Crítiques (CRM per les seves sigles en anglès) la introducció d’objectius de contingut reciclat per a tots els productes que contenen CRM, la incorporació de mesures per a la contractació pública i la garantia que la recuperació dels residus miners segueixi una normativa exhaustiva i inclogui plans de remediació de la contaminació històrica.
  6. La CRMA ha d’incloure normes exhaustives per a calcular i verificar la petjada ambiental de les matèries primeres crítiques. Per a això, s’han de contemplar criteris clars per a determinar una petjada ambiental significativa, tenint en compte l’impacte sobre la circularitat i el reciclatge, les normes internacionals i les pràctiques sostenibles, la realització d’avaluacions prèvies i consultes amb les parts interessades pertinents, la possibilitat que el Comitè Científic Consultiu Europeu sobre el Canvi Climàtic proporcioni assessorament científic, la garantia de declaracions de petjada ambiental per a totes les matèries primeres crítiques comercialitzades, inclosos els productes intermedis i finals, i l’adopció d’actes delegats per a establir classes de comportament en matèria de petjada ambiental amb paràmetres específics.

Consulta totes les recomanacions en el Document de Posicionament oficial.

L’electrònica ha estat el sector amb més volum de productes vinculats a l’esclavitud moderna durant l’any 2021, segons el ‘Global Slavery Index 2023’

posted in: Noticies | 0

Els països que conformen el G20 importen 468.000 milions de dòlars de productes vinculats a l'esclavitud moderna anualment, amb el sector de l'electrònica com a protagonista.

L’esclavitud moderna pot tenir moltes formes i en l’actualitat la coneixem a través de diferents noms: mà d’obra forçada, explotació sexual, tràfic de persones, pràctiques laborals similars a l’esclavitud, venda i explotació infantil, etc. Tanmateix, en totes les seves diverses formes es tracta de “l’eliminació sistemàtica de la llibertat d’una persona”, quan no pot rebutjar situacions d’explotació per amenaces, violència directa, coacció o engany. D’aquesta manera ho defineix l’informe Global Slavery Index 2023, realitzat per Walk Free, el qual estima que 50 milions de persones han viscut en l’esclavitud moderna a tot el món durant l’any 2021 -10 milions de persones més en comparació a les xifres publicades el 2018-. L’estudi s’ha dut a terme amb dades procedents de l’Organització Internacional del Treball (OIT), Walk Free i l’Organització Internacional per a la Migració (OIM), que indiquen que d’aquests 50 milions de persones, 1 de cada 4 es tracta d’infants, mentre que el 54% són dones.

Una pràctica profundament relacionada amb el consum dels països del Nord Global

Les causes d’aquesta pràctica són diverses, segons apunta l’informe, però el consum dels països del Nord Global hi està profundament relacionat. Les dades indiquen que tot i que la major prevalença de treballs forçats es troba en països de renda més baixa, aquests estan vinculats amb la demanda de països de renda més alta. En aquest sentit, l’informe ressalta el paper exercit per les nacions del G20, ja que gairebé dos terços de tots els casos de treballs forçats estan relacionats amb cadenes de subministrament mundials, és a dir, en l’extracció de matèries primeres i en les fases de producció.

L’electrònica, el sector que comercialitza amb més productes relacionats amb l’esclavitud

Els països que conformen el G20 importen 468.000 milions de dòlars de productes vinculats a l’esclavitud moderna anualment, amb el sector de l’electrònica com a protagonista. Aquesta indústria continua comptant amb el volum de productes més alt (243.600 bilions de dòlars), seguit de les peces de vestir (147.900 bilions), l’oli de palma (19.700 bilions), els panells solars (14,8 bilions), i altres productes tèxtils (12,7 bilions).

L’estudi també destaca que els productes electrònics importats pels països del G20 de la Xina i Malàisia continuen sent els de risc més alt, registrant també a Malàisia casos de treballs forçats en treballadors i treballadores migrants, procedents de Bangladesh, Nepal, Myanmar i Indonèsia.

Propostes i alternatives

L’informe demana als governs de tot el món que prenguin immediatament les següents cinc accions clau:

– Posar en pràctica mesures més ambicioses per a combatre el treball forçat en les cadenes de subministrament públiques i privades mitjançant la introducció de lleis per a impedir que els governs i les empreses adquireixin béns o serveis vinculats a l’esclavitud moderna.
– Aprovació de mesures contra l’esclavitud en les respostes humanitàries i de crisis, i garantir que els drets humans s’integrin en els esforços per construir una economia ecològica.
– Prioritzar els drets humans quan s’involucrin amb règims repressius, mitjançant la deguda diligència per assegurar que qualsevol comerç, negoci o inversió no contribueixi ni es beneficiï del treball forçat imposat per qualsevol Estat o regió.
– Centrar-se en la prevenció i la protecció de les poblacions vulnerables proporcionant educació primària i secundària a tots els nens i nenes.
– Garantir una protecció civil i penal eficaç en la legislació per a abordar el matrimoni forçós i infantil.

Consulta l’informe complet a través del següent enllaç.

Demanem que s’aturi la destrucció de productes electrònics no venuts!

posted in: Noticies | 0

SETEM Catalunya, com a membres de la campanya europea Right to Repair, ens sumem a la carta dirigida als parlamentaris europeus, per demanar que la nova Regulació europea d’Ecodiseny per Productes Sostenibles (Ecodesign for Sustainable Products Regulation) prohibeixi la destrucció de productes electrònics i tèxtils no venuts, juntament amb 45 entitats més de tot Europa.

La destrucció de productes no venuts representa un malbaratament molt greu de recursos. Al llarg del procés de fabricació d’aquests productes es produeixen forts impactes socials i ambientals: contaminació d’aigües, extracció de matèries primeres, contaminació produïda per la distribució, precàries condicions de treball tant en el sector tèxtil com electrònic, entre d’altres.

Els aparells elèctrics i electrònics continuen sent un dels fluxos de residus de més ràpid creixement a la UE, amb una taxa de creixement anual del 2%. A més, es tracta de residus que contenen tòxics, i la taxa de recollida dels quals encara és baixa (menys del 40% dels residus electrònics es reciclen a la UE (2)). Els serveis digitals estretament relacionats representen el 4,2% de les emissions europees de GEH, de les quals el 54% prové de la fabricació d’aparells electrònics (3).

L’anàlisi de França suggereix que al voltant de l’1% de tots els aparells electrònics romanen sense vendre i es destrueixen cada any (1). Només en el cas de microones i bullidors d’aigua, s’estima que es destrueixen 98.000 i 140.000 unitats, respectivament, cada any. Per a aquests dos productes, això representa malbaratar 25.000 tones de CO2, 690 tones d’acer, 110 tones de vidre, 2 milions de litres d’aigua anuals (4).

Posar fi a la destrucció de béns no venuts pot ajudar a:
– Reduir els impactes ambientals i prevenir residus dels sectors tèxtil i electrònic.

– Promoure el disseny industrial i la innovació en la gestió per acabar amb la sobreproducció des del començament.
– La resta de béns no venuts ofereixen una oportunitat per als mercats secundaris, per exemple, per als reparadors i restauradors i els actors de l’economia social amb nous productes i peces de recanvi.
– Afavorir la reducció de la dependència de la Unió Europea d’altres països per proveïr-se de recursos naturals i matèries primeres crítiques.

D’altra banda, no s’ha de subestimar l’oportunitat econòmica de trobar nous mercats i una utilitat pels productes no venuts. Les projeccions mostren que el valor de l’electrònica i la roba destruïda a la UE ascendeix a 21,74 mil milions d’euros l’any 2022, (xifra més gran que tot el PIB de Xipre per a l’any 2020). Si no es prenen mesures polítiques, podria augmentar fins a 71,29 mil milions d’euros l’any 2030, una quantitat de diners similar als ingressos generats per tot el mercat de comerç electrònic alemany el 2019 (5).

Pots llegir a carta en anglès aquí.

Comparteix el tuit aquí!

 

Referències
1. ADEME (2021). Etude des gisements et causes des invendus non alimentaires et de leurs voies d’écoulement. (including footwear)
2. Eurostat (2023) Waste Statistics – Electrical and Electronic Equipment.
3. GreenIT.fr. (2021) Digital technologies in Europe: an environmental life cycle approach (summary report).
4. Cambridge Econometrics (2023) New EU eco-design proposals: case studies to illustrate their potential impact.
5. Okopol (2021) Policy brief on Prohibiting the Destruction of Unsold Goods.

 

Encara no és accessible, assequible ni generalitzat: els activistes estrenyen les femelles a la nova proposta de la UE sobre el dret a reparació

posted in: Noticies | 0

Notícia original (Cristina Ganapini)

Després de dos retards d’última hora, la Comissió Europea va presentar el 22 de març un text molt limitat però essencial, la “proposta de la UE sobre el dret a reparació”. Nosaltres, la coalició Dret a Reparar (R2R), acollim amb satisfacció aquest pas endavant, però observem la manca d’ambició de la UE per fer de la reparació una realitat assequible. Un cop més, es perd l’oportunitat de fer universal el Dret a Reparar.

La proposta no aborda les qüestions candents de l’assequibilitat de la reparació -tot i pretendre fer-ho- i de les pràctiques antireparació. La proposta se centra a reduir la substitució de productes dins de la garantia legal, exigint als venedors que reparin quan els costos siguin iguals o inferiors a la substitució. També obliga els fabricants a oferir una opció de reparació més enllà de la garantia, però només per a un conjunt molt limitat de productes (entre ells, per exemple, rentadores domèstiques, assecadores, aspiradores, rentavaixelles i, en un futur proper, telèfons intel·ligents i tauletes). No obstant això, aquest plantejament no aborda el cost de la reparació: exigir als fabricants que ofereixin un servei de reparació no vol dir que sigui assequible, i la legislació proposada tampoc cobreix el cost de les peces de recanvi. Perquè els clients confiïn en la reparació, cal que sigui accessible, assequible i generalitzada.

Alguns passos a la bona direcció

Entre els petits èxits, la proposta introdueix l’obligació que els Estats membres creïn plataformes nacionals en línia per registrar els reparadors, restauradors i compradors de béns defectuosos per a la reparació, amb la possibilitat d’ampliar el seu abast per incloure les relacions entre empreses, així com les iniciatives de reparació dirigides per la comunitat.

Acollim amb satisfacció aquesta proposta com un primer pas per donar suport a la ciutadania que busca opcions de reparació per als seus dispositius vells. També és un pas important per legitimar el paper dels reparadors independents a l’hora d’oferir solucions en cas d’avaria del producte (per exemple, obtenir accés a peces i informació).

Una altra petita millora és que, a petició de les consumidores, els tallers de reparació hauran de presentar un pressupost/estimació de reparació harmonitzat anomenat “Formulari europeu d’informació sobre reparacions” que inclogui informació obligatòria com el tipus de reparació suggerit i el preu o, si no es pot calcular el cost exacte, el mètode de càlcul aplicable i el preu màxim de reparació. Malauradament, encara que la informació al consumidor és essencial, l’harmonització de pressupostos suggerida no farà automàticament assequible qualsevol reparació.

En presentar la proposta, el Comissari europeu Reynders va subratllar que l’eina farà que la reparació sigui assequible, en crear un entorn competitiu per a les PIME de reparació. Però considerem que això és insuficient si no s’aborden les peces de recanvi cares i altres obstacles a la reparació.

Principalment, la proposta se centra en la reparació durant les garanties legals i la reparació dins de les xarxes del fabricant. D’una banda, introdueix l’obligació que els venedors reparin els aparells dins de la garantia legal, però només quan el cost de la reparació sigui igual o inferior al de la substitució.

Donar prioritat a la reparació davant de la substitució és la direcció correcta per reduir la petjada mediambiental dels residus innecessaris. Tot i això, l’obligació, tal com es proposa, només s’aplicaria a una part molt petita dels casos de la vida real. A més, la Comissió no aclareix qui ha de verificar si una reparació és més assequible que una substitució ni amb quina metodologia.

La proposta deixa completament el potencial d’economia circular dels proveïdors independents de reparacions. Advoquem per un dret universal a la reparació: els consumidors han de tenir dret a sol·licitar la reparació a qualsevol proveïdor que triïn, també durant el període de garantia legal.

D’altra banda, la proposta introdueix l’obligació per als fabricants de reparar més enllà de la garantia legal a petició del consumidor si el producte en qüestió està cobert per mesures de disseny ecològic per a la reparabilitat.

Un cop més, això s’aplicarà a un conjunt extremadament limitat de productes i no es preveu res que garanteixi l’assequibilitat d’aquestes reparacions. Atès que els fabricants d’equips originals determinen el preu de les peces de recanvi i poden impedir l’ús de peces de tercers mitjançant la serialització del programari, la pressió competitiva d’altres tallers de reparació és molt escassa o nul·la. Per tant, si el desavantatge competitiu dels tallers independents no s’aborda en les futures negociacions de la proposta, els OEM continuaran tenint un gran control de la reparació, cosa que no ajudarà a reduir els preus de reparació. A més, en limitar la gamma de productes coberts a què ja ho estan pel disseny ecològic, aquesta legislació no canvia les condicions de reparació d’una gran part dels productes de consum.

Encara estem lluny d’un dret a reparació universal

La proposta de la Comissió se centra principalment en el paper directe dels fabricants i venedors i només cobreix una petita part dels casos de reparació. Tanmateix, la potenciació de les xarxes de reparació independents és essencial per generalitzar la reparació i garantir-ne l’assequibilitat. Per tant, ens sembla molt problemàtic que les nostres demandes d’un dret a la reparació veritablement universal no es tinguin en compte en la proposta de la Comissió.

En no concedir a les consumidores un accés horitzontal i equitatiu a la reparació, la Comissió continuarà desaprofitant recursos preciosos en una muntanya creixent de residus electrònics perillosos. En el context geopolític actual, també es tracta d’una oportunitat perduda per reduir la nostra dependència de matèries primeres i components crítics importats de l’estranger. Com documenta el servei d’estudis de la Comissió Europea mateix, el foment de la reparació crearia llocs de treball locals, ja que es tracta d’un sector relativament intensiu en mà d’obra, local i amb escasses barreres d’entrada a la qualificació.

Cristina Ganapini, Coordinadora de la coalició Dret a Reparar Europa, va declarar:

“Acollim amb satisfacció aquest intent de fer més accessible la reparació, especialment mitjançant la introducció de registres en línia per als reparadors i l’harmonització de les estimacions de costos. Tot i això, la Comissió ha desaprofitat l’oportunitat d’abordar concretament les qüestions candents de l’assequibilitat de la reparació i de les pràctiques contràries a la reparació. Necessitem un dret veritablement universal a la reparació que inclogui proveïdors independents i garanteixi l’accés universal a peces de recanvi, manuals de reparació i eines de diagnòstic assequibles. Les obligacions concretes de reparació proposades són massa limitades per provocar la revolució de la reparació que necessitem. Demanar als venedors que reparin durant els dos primers anys, però només quan sigui més barat que la substitució, i concedir als consumidors accés a la reparació després de la garantia, però només per a unes poques categories de productes, simplement no n’hi ha prou. Demanem al Parlament Europeu i al Consell que augmentin l’ambició d’aquesta primera proposta de dret a reparació a la UE”.

Claire Darmon, responsable d’Afers Públics de Swappie, ha declarat:

“La legislació en matèria de consum ha de promoure un dret universal a la reparació, on tots els consumidors d’Europa tinguin la possibilitat de sol·licitar una reparació al proveïdor de la seva elecció. Els proveïdors de serveis independents han de tenir l’oportunitat de competir amb els fabricants i venedors oferint els seus serveis, tant dins com fora dels períodes de garantia. Hem de prohibir als productors que restringeixin les reparacions independents mitjançant pràctiques limitadores com la serialització de components i l’aparellament de programari. Aquesta és l’única manera de promoure eficaçment la reparació davant de la substitució i impulsar pautes de consum més sostenibles.”

En paraules de Katrin Meyer, coordinadora de Runder Tisch Reparatur:

“Facilitar a les consumidores la recerca de serveis de reparació de qualitat és un pas important cap al dret a reparar. Tot i això, només conduirà a un ús més sostenible dels recursos si baixen els costos de reparació. I contràriament al que comunica la Comissió Europea, la proposta no aborda l’assequibilitat de la reparació. Les reparacions cares són la raó número u perquè els consumidors no optin per una solució de reparació. Necessitem recanvis assequibles, hem de facilitar l’ús de recanvis de segona mà i de tercers, i necessitem sistemes de finançament com la bonificació per reparació per animar els consumidors a reparar les seves coses.”

*Per consultes de premsa, poseu-vos en contactar amb Cristina Ganapini, Defensora del Dret a Reparar

+39/3713519473

cristina@therestartproject.org

Activem la tecnologia justa i sostenible! Torna el Mobile Social Congress

posted in: Noticies | 0
  • El MSC, que tindrà lloc del 27 de febrer al 4 de març, s’iniciarà amb una acció a les portes del MWC i, al llarg de la setmana, acollirà ponències virtuals i presencials, així com un cinefòrum i tallers
  • La vuitena edició del congrés reunirà persones expertes d’arreu del món per abordar les vulneracions de drets humans i ambientals que es produeixen en les cadenes de valor de la indústria electrònica, especialment, en les fases d’extracció i fabricació
  • El dissabte clourà amb un taller de reparació de petits aparells elèctrics, la Install party, un taller d’instal·lació de software lliure, així com jocs infantils sobre consum responsable
  • Feu clic per omplir el formulari d’inscripció!

El Mobile Social Congress (MSC), que se celebra a Barcelona coincidint amb les dates del Mobile World Congress (MWC), enguany posarà l’accent en com activar una economia sostenible i justa. El MSC començarà el pròxim 27 de febrer a les portes de la Fira de Barcelona amb una acció lúdica i pedagògica per conscienciar sobre els efectes de la indústria tecnològica invisibilitzats en el MWC. 

Amb aquest mateix objectiu, el dijous 2 de març, el MSC reunirà persones expertes d’arreu del món que donaran a conèixer la vulneració dels drets humans i ambientals que es produeixen en les cadenes de valor del sector tecnològic, especialment, en les fases d’extracció i fabricació. A més, el divendres 3 de març, se celebrarà un cinefòrum on es podran veure els danys que causa aquesta indústria.

Més enllà de l’espai de debat i reflexió, el MSC també comptarà amb una part pràctica per a totes les edats. En concret, el congrés clourà el dissabte 4 de març amb un taller sobre reparació de petits aparells electrònics. Aquest mateix dia, també, tindrà lloc la Install Party, un taller d’instal·lació de software lliure, així com una exposició i jocs infantils sobre consum responsable.

Els efectes de la indústria electrònica

Des del 2016, SETEM Catalunya organitza el MSC per denunciar les adversitats de la indústria electrònica que es promociona en el MWC. Aquesta produeix un impacte ambiental i social alarmant en les comunitats del Sud Global, d’on s’extreuen els minerals no renovables essencials per a la construcció dels aparells electrònics. A més, les grans marques d’aquesta indústria subcontracten la manufactura en l’opaca cadena de subministrament global i, per tant, en fàbriques on no es respecten els drets laborals, de salut ni de seguretat de les persones treballadores.

Arran de l’obsolescència programada, aquest sector genera milions de residus electrònics, que propicien que la contaminació del planeta tingui una repercussió molt desigual al Nord i al Sud Global.

Una altra de les problemàtiques és que les dades de les persones usuàries d’aparells electrònics estan allotjades en servidors, dels quals es desconeixen els seus interessos. A més, aquests faciliten les dades a tercers sense cap mena de control. Així mateix, la mateixa lògica del capitalisme afavoreix que el sector estigui controlat per poques mans alhora que promou la privatització del coneixement, com és el cas del programari.

Electrònica Justa participa en la consulta de la Comissió Europea sobre la “Raw Materials Act”

posted in: Noticies | 0
Campanya Electrònica Justa | INCIDÈNCIA POLÍTICA
  • La Comissió Europea va obrir aquest novembre una consulta sobre la Llei Europea de Matèries Primeres Fonamentals o “Raw Materials Act”, vinculada a la Conferència sobre el Futur d’Europa.

  • L’objectiu d’aquesta proposta de reglament és aconseguir les transicions ecològica i digital. L’enfocament de la UE per aconseguir això implica augmentar significativament el subministrament de minerals crítics i terres rares, reforçar la circularitat i recolzar la investigació i la innovació.

  • SETEM posa en relleu la importància de garantir el drets humans al llarg d’aquest processos, reduir la demanda, establir sectors prioritaris, i prioritzar les fonts secundàries

Conference on the Future of Europe

 

Des de la Campanya Electrònica Justa, de SETEM Catalunya, fa anys que denunciem els impactes socials i ambientals dels projectes miners. Atès l’augment creixent en la demanda de minerals i terres rares, matèries primeres necessàries per a fabricar bateries elèctriques (tant per vehicles elèctrics com per a instal·lacions de bateries renovables). Seguim fent incidència per protegir els drets humans i ambientals al llarg de les cadenes de subministrament d’aquestes tecnologies.

En la consulta, hem demanat que:

  1. Es prioritzi el subministrament d’aquests materials a partir de fonts secundàries (reciclatge, mineria urbana), més que no pas de fonts primàries (de les mines). Els residus electrònics són un problema creixent que afecta de manera destructiva als paísos del Sud Global on hi ha abocadors gegants i on no hi ha les infrastructures necessàries pel correcte reciclatge d’aquests materials.

  2. S’influenciï la demanda per tal de reduir-la, tot establint sectors prioritaris, i d’altres sectors prescindibles, com aquells que no responguin a les necessitats bàsiques col·lectives.

  3. S’estableixin criteris de justícia global a la proposta de llei, i s’apliquin les regulacions més ambicioses quant a garantir els drets humans i ambientals en aquests projectes miners. Siguin de dins o de fora de la Unió Europea.

  4. Aquesta llei vagi d’acord amb una llei ambiciosa d’ecodisseny, perquè els dispositius i tecnologies tinguin una vida útil llarga. En la mateixa línia, també hem demanat, que

  5. Es promogui des de la UE el dret a reparar, com una altra estratègia per reduir la demanda d’aquests minerals. La UE està donant passes massa petites i massa lentes en aquest sentit.

Pots consultar les respostes de les entitats i organitzacions
amb les quals ha participat SETEM Catalunya en la consulta:

> AQUÍ <<

Dades de participació en la consulta
(del 30 de setembre al 25 de novembre 2022)

Infografía: Comissió Europea sobre la Llei Europea de Matèries Primeres Fonamentals
Seguint a Bèlgica, en primer lloc, i a Alemanya, en segon, l’Estat Espanyol ha estat el tercer en aportar major nombre de comentaris a la consulta.

 

Font d’infografies: ec.europa.eu/info/law/better-regulation

Noves normes de la UE per a telèfons mòbils i tauletes, “encara lluny d’un veritable dret de reparar”

posted in: Noticies | 0
  • Les noves normes estan destinades a reduir l’impacte ambiental dels telèfons i tauletes.
  • Right to Repair Europe: “hi ha algunes millores, però les noves regles no possibiliten que el dret a reparar sigui una realitat.”
Ugo VallauriPolicy Lead, The Restart Project
Ugo Vallauri (Policy Lead, The Restart Project)

 

Resumim les idees principals del comunicat de la campanya Right to Repair Europe (25/11/2022), elaborat després d’haver tingut accés i haver pogut analitzar, punt per punt, un “text inèdit” dels acords realitzats pel comitè d’experts:

 

  1. Les noves normes estan destinades a reduir l’impacte ambiental dels telèfons i tauletes.

  2. Inclouran requisits de durabilitat i tenen com a objectiu millorar la reparabilitat i la fiabilitat d’aquests dispositius.

  3. Aquesta serà la primera vegada que aquestes normes s’apliquen a aquesta categoria de productes, marcant el to de la futura regulació d’altres productes TIC com els ordinadors i les impressores.

  4. A més, al desembre, el grup d’experts dels estats membres decidirà sobre la introducció d’una etiqueta als telèfons intel·ligents i tauletes. S’espera que aquesta etiqueta inclogui una puntuació de reparació i informació comparativa sobre la fiabilitat d’aquests dispositius.

 

La Campanya europea Right to Repair, reflexiona i alerta sobre les següents debilitats, no ateses pels membres:

  1. La informació sobre el preu de les peces de recanvi encara és defectuosa.

  2. Els fabricants poden bloquejar la reparació mitjançant programari i l’aparellament de peces.

  3. L’accés a les peces de recanvi i la informació de reparació encara és limitat i encara es retrassa més.

 

Right to Repair ressenya com a únic benefici, l’ampliació del període durant el qual els i les reparadors/es professionals i les usuàries finals, tindran accés a aquests recanvis: 7 anys en comptes dels 5 previstos inicialment. Ara bé, apunta alguns perills:

  • Com que les actualitzacions de seguretat només estaran disponibles durant 5 anys, la capacitat de les consumidores de la UE de fer que els seus dispositius durin 7 anys es veurà seriosament compromesa.

  • A més, durant aquests 2 anys addicionals (durant els quals la probabilitat de que les peces de recanvi fallin, serà la més alta), el termini màxim de lliurament de les peces de recanvi passarà de 5 a 10 dies.

  • “Tenint en compte la dependència que tenim dels nostres telèfons cada dia, un retard de 10 dies per accedir a una peça de recanvi probablement significarà que les usuàries recorrin a substituir els seus telèfons en lloc d’esperar, augmentant així els residus electrònics“.

Pots llegir el comunicat complet

> AQUÍ <<

 

 

Treballadores de Foxconn a la Xina fugen de la fàbrica massivament

posted in: Noticies | 0

 

Aquest passat mes d’octubre va haver-hi un brot de COVID-19 a la fàbrica de Foxconn, a Zhengzhou a la Xina, el complexe més gran que produeix Iphones per Apple, el qual alberga diferents plantes de producció. En aquell moment, un portaveu del proveïdor d’Apple va dir que l’impacte era controlable i que les condicions a la fàbrica eren estables. Tanmateix, l’empresa va prioritzar mantenir la producció, en comptes de protegir les treballadores del brot. Això va desencadenar un contagi més gran, al qual l’empresa va respondre amb mesures de confinament molt estrictes.

El dilluns 7 de novembre, The Wall Street Journal va publicar un informe basat en entrevistes de més de dues dotzenes de treballadores de Foxconn i els seus familiars, i els anuncis de la companyia al seu compte de WeChat.

Empleades han al·legat que van començar a fer quarantena el 7 d’octubre, i que no van poder sortir de la seva unitat de producció durant 27 hores, fins que les van traslladar a un nou bloc de dormitoris del complex, on van guardar quarantena durant uns dies. Les treballadores es van queixar de la manca de aprovisionament de menjar i medicaments per les persones contagiades. La situació va arribar a tal extrem que, el 28 d’octubre, moltes van decidir abandonar la fàbrica, pel seu propi peu o utilitzant autobusos del govern per portar-los a casa. Foxconn va oferir cinc incentius per a les persones que van canviar d’opinió i van tornar a treballar.

El fabricant de l’iPhone no ha revelat el nombre de casos de COVID que hi ha hagut. Segons els informes, la companyia va minimitzar els perills de contraure el virus, compartint declaracions d’experts mèdics a la plantilla de treballadores.

Algunes persones no creien que les persones que es reincorporaven a la feina després de la quarantena haguéssin donat negatiu encara. En canvi, un rumor afirmava que es tractava d’un pla per barrejar pacients amb COVID amb persones sanes per promoure la immunitat de grup.

Amb aquest episodi es posa en relleu la tensió entre la necessitat de continuar l’activitat comercial i el desig de la Xina de mantenir la política de 0 COVID-19. En gran part del món, sembla que la pandèmia de la COVID-19 ja està abaixant, però a la Xina la situació encara no ha tornat a la normalitat.

Apple must investigate Zhengzhou's Foxconn factory
CHANGE.ORG -> Apple must investigate Zhengzhou’s Foxconn factory

S’ha organitzat una petició de signatures per demanar que Apple assumeixi la seva responsabilitat social per investigar a fons l’incident a la fàbrica de Foxconn de Zhengzhou. Demanem que es respongui aquestes preguntes sota una investigació independent autoritzada per Apple:

  1. A mitjan d’octubre es van produir brots a la fàbrica, creant condicions dures que van afectar, fins i tot, els que no estaven infectats. Per què Foxconn va esperar fins al 30 d’octubre per reconèixer això? Què amagava Foxconn, i per què?

  2. Quantes treballadores de Foxconn van contraure COVID-19 a l’octubre?

  3. Quantes treballadores de Foxconn van morir a l’octubre? Quines són les causes de la mort?

  4. Qui va autoritzar l’ordre de prohibir a les treballadores sortir de la fàbrica a l’octubre? Quin va ser el motiu?

  5. Per què no es van donar subministraments mèdics a les treballadores infectades?

  6. Per què hi va haver casos en la distribució de productes de primera necessitat a la zona de la fàbrica?

  7. Quins eren els estàndards de Foxconn per a les condicions d’habitatge de les treballadores durant l’aïllament? Quantes persones van quedar aïllades a l’octubre?

  8. Per què no hi havia prou zones d’aïllament equipades amb subministraments bàsics adequats per a les treballadores?

  9. Quantes treballadores temporals contracta actualment la fàbrica Foxconn de Zhengzhou? Per què no tenen un altre tipus de contracte?

  10. Hi ha indicis de treball forçat durant el període de producció en circuit tancat?

  11. Hi ha treballadores els moviments de les quals han estat restringits per la força durant el període de producció en circuit tancat? Quines eren les persones que implementaven aquestes polítiques?

Firma aquí la petició per demanar que Apple assumeixi la seva responsabilitat social per investigar a fons l’incident a la fàbrica de Foxconn de Zhengzhou


Fonts:

Vídeos:

 

Cómo cuidar tu móvil este verano

posted in: Noticies | 0
Foto CC @Vanessa Garcia

El 80% de la huella de carbono de nuestros dispositivos electrónicos se produce en la fase de producción, durante la extracción de materias primas, el transporte, la fabricación de las diferentes partes, el montaje, y la distribución a los puntos de venta.

Además, por la fabricación de cada dispositivo son necesarias materias primas, muchas de las cual se extraen por medio de la minería. La minería tiene fuertes impactos ambientales, como la pérdida de biodiversidad, la contaminación de suelos, la deforestación; y también sociales, como el desplazamiento de las comunidades que viven en los territorios donde se turban estos recursos, la financiación ilegal de armas por parte de grupos armados en territorios en conflicto, precarias condiciones de trabajo a las minas, inseguridad y exposición a tóxicos, y trabajo infantil en muchos casos. A la fase de fabricación, también encontramos fuertes vulneraciones de derechos humanos y laborales, sobre todo en mujeres, quienes forman la mayoría de trabajadoras a las cintas de montaje en muchas fábricas. Entre estas vulneraciones, encontramos excesivas horas de trabajo, salarios precarios, represión de la sindicalización, exposición en tóxicos, entre otros.

Cuando nuestros dispositivos se estropean, o los reemplazamos por unos nuevos, los impactos continúan: alta contaminación provocada por el vertederos de residuos electrónicos, derroche de recursos, exportación de residuos a países sin una infraestructura adecuada de reciclaje…

Por todos estos motivos, una de las maneras más eficaces por parte de las consumidoras para reducir esta huella de carbono, y los impactos asociados a la producción y el consumo de dispositivos electrónicos, es intentando alargar la vida útil del dispositivo al máximo.

Por otro lado, durante el tiempo que usamos estos dispositivo, podemos volvernos muy vulnerables en cuanto a la privacidad de nuestros datos si no tenemos cuidado sobre qué accesos damos a nuestra información a internet.
El verano es una época del año en la cual podemos pasar más tiempo fuera de casa haciendo actividades al aire libre. Las temperaturas son más altas, y a menudo pasamos tiempos refrescándonos cerca del agua. También tenemos más tiempo libre por conectarnos a internet durante los días de vacaciones, y es posible que pasemos un días de visita en otro ciudad o país. El verano, por lo tanto, es una época en la cual nuestros datos, como nuestros teléfonos y tablets, están más expuestos a diferentes tipos de riesgos. Desde la campaña Electrónica Justa compartimos algunos consejos prácticos para proteger nuestros dispositivos y nuestros datos!

– Cuidado con el calor! La mayoría de dispositivos están diseñados para funcionar entre 0 °C y 35 °C, así que deja tu dispositivo siempre a la sombra, y no lo dejes adentro del coche en días de mucho calor, puesto que el calor puede dañarlo! Evita utilizarlo en momentos de mucho calor, dejándolo apagado, o dejarlo sobre una superficie calentada por el sol. Si se ha calentado, déjalo enfriar a la sombra sin carcasa, y no pongas aire frío ni lo metas a la nevera… el frío también puede dañarlo!

– Ten cuidado con la arena… del mismo modo que el polvo es una gran enemiga de nuestros dispositivos, también lo es la arena! intenta utilizarlo con las manos limpias, y protégelo de las ráfagas de viento.

– Vigila con el agua: mantén tu dispositivo lejos del agua o utiliza una funda protectora.

– Apágalo: es recomendable apagar tu dispositivo al menos 1 vez por semana, aunque sean unos segundos, y no tenerlo siempre encendido. Así además también podrá desconectar más de Internet y las aplicaciones, y conectar contigo misma, las personas de tu alrededor y la naturaleza!

– Cuida la batería: es recomendable aconstumarse a no dejar que el móvil llegue a niveles de batería demasiada bajos, ni tampoco sobrecargar la batería. El aconsejable con el tipo de baterías actual es cargarlos entre un 30% y un 80%. Si apagas las funcionalidades que no uses en cada momento (*Bluetooth, Wifi, GPS. etc.) *evitaras el sobrecalentamiento, *estalviaras datos, y también batería! También puedes ajustar la brillantez de la pantalla si quieres ahorrar batería, tus ojos lo agradecerán!

– Ahora tienes tiempo para hacer espacio! es mejor que no rellenes demasiado la memoria de tu dispositivo, puesto que puede empeorar el funcionamiento… Borra las aplicaciones que no usas, y si puedes, deja un 25% de memoria libre!
– Ojos muy abiertos a todo hora: en verano, sobre todo en las ciudades, se incrementan los robos a turistas. No lleves tu dispositivos en bolsillos accesibles, ni encima de la mesa al bar…
– Fez una copia de seguridad de todo aquello importando para salvar la información en caso de perder tu dispositivo o que te lo roben!
– Familiarízate con las aplicaciones de busca que protegen tu dispositivo: muchas marcas incorporan aplicaciones que se pueden activar por rastrear tu teléfono en caso de robo o extravío, hacer un borrado de datos, o bloquear la opción de apagar… Sino, también las puedes descargar. Si pierdes o te roban el dispositivo, tendrás que actuar muy rápido, así que más vale que sepas cómo usarlas!

– Asegura tu dispositivo, pero no de cualquier manera! si ya dispones de un seguro del hogar, consulta si cubre el robo. Desde SETEM te recomendamos que contrates todos tus seguros con aseguradoras que trabajen con criterios éticos y de sostenibilidad. Busca la tuya!

– Utiliza un móvil viejo: Si quieres desconectar y protegerte de robos, siempre puedes rescatar un móvil viejo más sencillo que todavía funcione. Si no piensas hacer uso, llévalo en su punto de recogida de SETEM en horario de atención al público! Nosotros los usamos por los talleres de reparación a escuelas, los damos a diferentes iniciativas, o nos aseguramos de que lleguen a las empresas de inserción laboral que se dedican a la gestión de residuos electrónicos y que hacen el máximo para conseguir repararlos!

– Precaución con el uso de redes wifi abiertas: Las redes abiertas pueden ser una manera de ahorrar datos, pero también pueden ser inseguras, puesto que son de muy fácil acceso a terceros.

– Comparte estos consejos con amigas, amigos y familia!