Carta oberta a la Unió Europea

Perquè la Llei Europea de Matèries Primeres Crítiques sigui justa i sostenible a escala mundial, ha de garantir salvaguardes socials, ambientals i de governança eficaces i estipular la participació significativa de les comunitats locals, els Pobles Indígenes i la societat civil dels països rics en recursos.

17 de juliol 2023

Estimades i estimats Comissaris,
Estimades i estimats Honorables Membres del Parlament Europeu,
Estimades i estimats Ministres,

Els moviments, Pobles Indígenes i organitzacions de la societat civil, sobre tots aquells dels països rics en recursos del Sud Global, estem molt preocupats per l’absència d’una terminologia robusta de diligència deguda i salvaguardes fortes per al proveïment de matèries primeres dins de la Llei de Matèries Primeres Crítiques i altres normatives vinculades a ella. Qui vivim als països rics en recursos ja estem sentint l’impacte doble de la crisi climàtica; d’una banda, a causa de l’efecte del mateix canvi climàtic i, per un altre, per l’expansió de les infraestructures mineres i de tecnologies renovables derivades dels plans de descarbonització dels països rics.

L’ambició de la Unió Europea (UE) en matèria de descarbonització és encomiable, però perquè sigui justa i equitativa, ha d’atenir-se a l’estat de dret i les seves lleis corresponents han de complir amb les normes més estrictes, entre elles el respecte dels drets humans, els drets dels Pobles Indígenes i la protecció del medi ambient, no sols dins de la UE, sinó també en altres països rics en recursos, incloses les nostres terres i comunitats.

La Llei Europea de Matèries Primeres Crítiques i altres normatives vinculades a ella, com la Directiva sobre la diligència deguda de les empreses en matèria de sostenibilitat, tindran repercussions directes en la nostra salut i benestar, les nostres pràctiques culturals, tradicions i valors, els nostres mitjans de vida i el nostre medi ambient. Amb massa freqüència s’assassina a les persones que intenten protegir el medi ambient del qual depenem.

Per això, sol·licitem que adoptin un enfocament per a la descarbonització que estigui centrat en els drets humans i garanteixin que tots els titulars de drets i les parts interessades dels països rics en recursos, no sols els governs i el sector privat, participin en el procés de manera plena i significativa. En concret, els sol·licitem que estableixin les següents condicions mínimes per a la determinació dels projectes estratègics i el proveïment de matèries primeres procedents dels països rics en recursos:

1) Respectar els drets humans i els drets dels Pobles Indígenes i atenir-se a les lleis, acords i normes internacionals sobre els drets humans i el medi ambient, inclosos els Principis Rectors de les Nacions Unides (ONU) sobre les Empreses i els Drets Humans, la Declaració de l’ONU sobre els Drets dels Pobles Indígenes, els convenis de l’Organització Internacional del Treball (OIT), així com el Conveni d’Aarhus íntegrament, l’Acord d’Escazú i la Directiva de la UE sobre la presentació d’informació sobre sostenibilitat per part de les empreses. La Llei Europea de Matèries primeres Fonamentals ha de garantir que les empreses compleixin amb obligacions rigoroses de diligència deguda en matèria de drets humans i medi ambient.

2) Garantir que les associacions estratègiques s’estableixin i funcionin de manera democràtica: Les negociacions per a establir les associacions estratègiques han d’anunciar-se de manera oportuna i els acords amb els països rics en recursos han de divulgar-se previ a la seva aprovació. La Llei Europea de Matèries Primeres Crítiques ha d’abordar el risc elevat de corrupció en el sector miner.

3) Participació significativa i la rendició de comptes: Els titulars de drets, sobretot els Pobles Indígenes, les organitzacions de la societat civil i les comunitats locals, han de poder participar en la governança de la Llei Europea de Matèries Primeres Crítiques i en la determinació i el seguiment dels projectes estratègics i les associacions estratègiques.

4) Requisits mínims per als projectes estratègics: Els impactes socials i ambientals de la mineria i els altres projectes vinculats a la transició energètica han de ser avaluats durant el procés de concessió d’autoritzacions, i no es pot permetre la realització de projectes sense el consentiment lliure, previ i informat dels Pobles Indígenes afectats. Les empreses que participin en els projectes estratègics han de disposar d’un mecanisme de reclam clar, assequible i segur, i les empreses amb antecedents de vulneracions dels drets humans o destrucció del medi ambient han de ser excloses. Ha d’existir un mecanisme que faciliti l’accés a la justícia per part de les víctimes dels abusos empresarials i que compti amb sancions estrictes per a les empreses que incompleixin les seves obligacions de diligència deguda. En lloc de recórrer a l’autoregulació mitjançant els sistemes de certificació, les empreses han de ser supervisades pels governs i una tercera part neutral.

5) Respectar les nostres pràctiques culturals, tradicions i valors, les nostres formes de vida i el nostre medi ambient: Els projectes estratègics han de respectar les zones d’exclusió, incloses les zones protegides, la mar profunda i els llocs sagrats. S’han d’aplicar i adoptar les normatives corresponents sobre els minerals procedents de zones en conflicte i aquells extrets mitjançant el treball forçós o infantil.

6) No ens han de tractar com a mers proveïdors de matèries primeres: Fixar objectius clars i aclarir què significa afegir valor mitjançant les associacions estratègiques. Així mateix, afavorir el desenvolupament dels nostres països mitjançant el finançament per a fer front al canvi climàtic, la transferència de coneixements i tecnologia, les disposicions per a les adquisicions locals i la garantia que les empreses paguin imposats als països amfitrions i generin ocupacions dignes.

7) Assumir la responsabilitat de reduir el consum a Europa: Al seu torn, això reduirà la demanda de matèries primeres procedents dels nostres països. Atendre aquestes preocupacions és fonamental per a poder garantir la justícia climàtica i de recursos a escala mundial. La Llei Europea de Matèries Primeres Crítiques pot constituir una oportunitat perquè la UE impulsi una transició energètica justa que saldi el deute ecològic històric amb els països del Sud Global i respecti els seus propis models de desenvolupament.

Els instem que tinguin en compte les nostres recomanacions, ja que les decisions polítiques relatives a la Llei de Matèries primeres Fonamentals tindran una gran repercussió en les nostres vides.

Atentament,

Organitzacions signatàries:

– AbibiNsroma Foundation
– Action Mines Guinée
– African Resources Watch (AFREWATCH)
– Aksi Ekologi & Emansipasi Rakyat (AEER), Indonesia
– Alliance Voahary Gasy (AVG)
– alterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes
– Alyansa Tigil Mina (ATM)
– Asia Dalit Rights Forum (ADRF)
– Bench Marks Foundation
– Cadre de Concertation de la société civile de l’Ituri sur les Ressources Naturelles
– CartoCrítica (México)
– Centre congolais pour le droit du développement durable (CODED)
– Centro de Análisis Socioambiental (CASA}, Chile
– Christi – Perú
– Coalition des Organisations de la Société Civile pour le Suivi des Réformes et de l’Action Publique
(CORAP)
– Coalition Nationale de Plaidoyer Environnemental (CNPE)
– Coalition Publiez Ce Que Vous Payez-Mali (PCQVP-MALI)
– Comité Nacional pro Defensa de la Fauna y Flora
– CooperAcción
– Cordillera Women’s Education Action Research Center (CWEARC)
– Corporate Europe Observatory
– Crudo Transparente
– Cultural Survival
– Debt Observatory in Globalisation (ODG)
– Derecho Ambiente y Recursos Naturales
– Ecosistemas
– Engenera, A.C.
– Enginyeria sense Fronteres
– Focus Association for Sustainable Development
– Forest Peoples Programme
– Forests of the World
– Fundación Ciudadanía y Desarrollo – TI Ecuador
– Fundación Foro Nacional por Colombia – Capítulo Suroccidente
– Fundación Terram
– Funprosperiti Guatecivica
– Future-Prenuers Zambia (FPSZ)
– Global Witness
– Grupo Propuesta Ciudadana
– Indonesia for Global Justice (IGJ)
– Interamerican Association for Environmental Defense -AIDA
– Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global
– Legisladores x el Ambiente ALC
– Natural Resource Governance Institute (NRGI)
– Observatoire d’Etudes et d’Appui à la Responsabilité Sociale et Environnementale (OEARSE)
– Observatorio Petrolero Sur
– Pakistan Development Alliance
– Perkumpulan HuMa Indonesia
– Philippine Rural Reconstruction Movement
– Pole Institute (DR Congo)
– Policy Forum Guyana
– Publiez Ce Que Vous Payez Madagascar
– Publish What You Pay Zambia
– Red de Información y Acción Ambiental de Veracruz, México
– Réseau panafricain de lutte contre la corruption “UNIS”
– Resource Matters
– Satya Bumi
– Securing Indigenous Rights in the Green Economy (SIRGE) Coalition
– SETEM Catalunya
– Solidaritat Castelldefels Kasando
– Southern Africa Human Rights Defenders Network
– Spaces for Change
– TAFOMIHAAVO
– Transparency International Initiative Madagascar
– Transparency International Zambia
– Trend Asia
– Universidad nacional de Colombia, Facultad de minas Medellín, Centro de pensamiento
responsabilidad y sostenibilidad minera

Notícia original (Cristina Ganapini)

Després de dos retards d’última hora, la Comissió Europea va presentar el 22 de març un text molt limitat però essencial, la “proposta de la UE sobre el dret a reparació”. Nosaltres, la coalició Dret a Reparar (R2R), acollim amb satisfacció aquest pas endavant, però observem la manca d’ambició de la UE per fer de la reparació una realitat assequible. Un cop més, es perd l’oportunitat de fer universal el Dret a Reparar.

La proposta no aborda les qüestions candents de l’assequibilitat de la reparació -tot i pretendre fer-ho- i de les pràctiques antireparació. La proposta se centra a reduir la substitució de productes dins de la garantia legal, exigint als venedors que reparin quan els costos siguin iguals o inferiors a la substitució. També obliga els fabricants a oferir una opció de reparació més enllà de la garantia, però només per a un conjunt molt limitat de productes (entre ells, per exemple, rentadores domèstiques, assecadores, aspiradores, rentavaixelles i, en un futur proper, telèfons intel·ligents i tauletes). No obstant això, aquest plantejament no aborda el cost de la reparació: exigir als fabricants que ofereixin un servei de reparació no vol dir que sigui assequible, i la legislació proposada tampoc cobreix el cost de les peces de recanvi. Perquè els clients confiïn en la reparació, cal que sigui accessible, assequible i generalitzada.

Alguns passos a la bona direcció

Entre els petits èxits, la proposta introdueix l’obligació que els Estats membres creïn plataformes nacionals en línia per registrar els reparadors, restauradors i compradors de béns defectuosos per a la reparació, amb la possibilitat d’ampliar el seu abast per incloure les relacions entre empreses, així com les iniciatives de reparació dirigides per la comunitat.

Acollim amb satisfacció aquesta proposta com un primer pas per donar suport a la ciutadania que busca opcions de reparació per als seus dispositius vells. També és un pas important per legitimar el paper dels reparadors independents a l’hora d’oferir solucions en cas d’avaria del producte (per exemple, obtenir accés a peces i informació).

Una altra petita millora és que, a petició de les consumidores, els tallers de reparació hauran de presentar un pressupost/estimació de reparació harmonitzat anomenat “Formulari europeu d’informació sobre reparacions” que inclogui informació obligatòria com el tipus de reparació suggerit i el preu o, si no es pot calcular el cost exacte, el mètode de càlcul aplicable i el preu màxim de reparació. Malauradament, encara que la informació al consumidor és essencial, l’harmonització de pressupostos suggerida no farà automàticament assequible qualsevol reparació.

En presentar la proposta, el Comissari europeu Reynders va subratllar que l’eina farà que la reparació sigui assequible, en crear un entorn competitiu per a les PIME de reparació. Però considerem que això és insuficient si no s’aborden les peces de recanvi cares i altres obstacles a la reparació.

Principalment, la proposta se centra en la reparació durant les garanties legals i la reparació dins de les xarxes del fabricant. D’una banda, introdueix l’obligació que els venedors reparin els aparells dins de la garantia legal, però només quan el cost de la reparació sigui igual o inferior al de la substitució.

Donar prioritat a la reparació davant de la substitució és la direcció correcta per reduir la petjada mediambiental dels residus innecessaris. Tot i això, l’obligació, tal com es proposa, només s’aplicaria a una part molt petita dels casos de la vida real. A més, la Comissió no aclareix qui ha de verificar si una reparació és més assequible que una substitució ni amb quina metodologia.

La proposta deixa completament el potencial d’economia circular dels proveïdors independents de reparacions. Advoquem per un dret universal a la reparació: els consumidors han de tenir dret a sol·licitar la reparació a qualsevol proveïdor que triïn, també durant el període de garantia legal.

D’altra banda, la proposta introdueix l’obligació per als fabricants de reparar més enllà de la garantia legal a petició del consumidor si el producte en qüestió està cobert per mesures de disseny ecològic per a la reparabilitat.

Un cop més, això s’aplicarà a un conjunt extremadament limitat de productes i no es preveu res que garanteixi l’assequibilitat d’aquestes reparacions. Atès que els fabricants d’equips originals determinen el preu de les peces de recanvi i poden impedir l’ús de peces de tercers mitjançant la serialització del programari, la pressió competitiva d’altres tallers de reparació és molt escassa o nul·la. Per tant, si el desavantatge competitiu dels tallers independents no s’aborda en les futures negociacions de la proposta, els OEM continuaran tenint un gran control de la reparació, cosa que no ajudarà a reduir els preus de reparació. A més, en limitar la gamma de productes coberts a què ja ho estan pel disseny ecològic, aquesta legislació no canvia les condicions de reparació d’una gran part dels productes de consum.

Encara estem lluny d’un dret a reparació universal

La proposta de la Comissió se centra principalment en el paper directe dels fabricants i venedors i només cobreix una petita part dels casos de reparació. Tanmateix, la potenciació de les xarxes de reparació independents és essencial per generalitzar la reparació i garantir-ne l’assequibilitat. Per tant, ens sembla molt problemàtic que les nostres demandes d’un dret a la reparació veritablement universal no es tinguin en compte en la proposta de la Comissió.

En no concedir a les consumidores un accés horitzontal i equitatiu a la reparació, la Comissió continuarà desaprofitant recursos preciosos en una muntanya creixent de residus electrònics perillosos. En el context geopolític actual, també es tracta d’una oportunitat perduda per reduir la nostra dependència de matèries primeres i components crítics importats de l’estranger. Com documenta el servei d’estudis de la Comissió Europea mateix, el foment de la reparació crearia llocs de treball locals, ja que es tracta d’un sector relativament intensiu en mà d’obra, local i amb escasses barreres d’entrada a la qualificació.

Cristina Ganapini, Coordinadora de la coalició Dret a Reparar Europa, va declarar:

“Acollim amb satisfacció aquest intent de fer més accessible la reparació, especialment mitjançant la introducció de registres en línia per als reparadors i l’harmonització de les estimacions de costos. Tot i això, la Comissió ha desaprofitat l’oportunitat d’abordar concretament les qüestions candents de l’assequibilitat de la reparació i de les pràctiques contràries a la reparació. Necessitem un dret veritablement universal a la reparació que inclogui proveïdors independents i garanteixi l’accés universal a peces de recanvi, manuals de reparació i eines de diagnòstic assequibles. Les obligacions concretes de reparació proposades són massa limitades per provocar la revolució de la reparació que necessitem. Demanar als venedors que reparin durant els dos primers anys, però només quan sigui més barat que la substitució, i concedir als consumidors accés a la reparació després de la garantia, però només per a unes poques categories de productes, simplement no n’hi ha prou. Demanem al Parlament Europeu i al Consell que augmentin l’ambició d’aquesta primera proposta de dret a reparació a la UE”.

Claire Darmon, responsable d’Afers Públics de Swappie, ha declarat:

“La legislació en matèria de consum ha de promoure un dret universal a la reparació, on tots els consumidors d’Europa tinguin la possibilitat de sol·licitar una reparació al proveïdor de la seva elecció. Els proveïdors de serveis independents han de tenir l’oportunitat de competir amb els fabricants i venedors oferint els seus serveis, tant dins com fora dels períodes de garantia. Hem de prohibir als productors que restringeixin les reparacions independents mitjançant pràctiques limitadores com la serialització de components i l’aparellament de programari. Aquesta és l’única manera de promoure eficaçment la reparació davant de la substitució i impulsar pautes de consum més sostenibles.”

En paraules de Katrin Meyer, coordinadora de Runder Tisch Reparatur:

“Facilitar a les consumidores la recerca de serveis de reparació de qualitat és un pas important cap al dret a reparar. Tot i això, només conduirà a un ús més sostenible dels recursos si baixen els costos de reparació. I contràriament al que comunica la Comissió Europea, la proposta no aborda l’assequibilitat de la reparació. Les reparacions cares són la raó número u perquè els consumidors no optin per una solució de reparació. Necessitem recanvis assequibles, hem de facilitar l’ús de recanvis de segona mà i de tercers, i necessitem sistemes de finançament com la bonificació per reparació per animar els consumidors a reparar les seves coses.”

*Per consultes de premsa, poseu-vos en contactar amb Cristina Ganapini, Defensora del Dret a Reparar

+39/3713519473

cristina@therestartproject.org

Campanya Electrònica Justa | INCIDÈNCIA POLÍTICA

• La Comissió Europea va obrir aquest novembre una consulta sobre la Llei Europea de Matèries Primeres Fonamentals o “Raw Materials Act”, vinculada a la Conferència sobre el Futur d’Europa.

• L’objectiu d’aquesta proposta de reglament és aconseguir les transicions ecològica i digital. L’enfocament de la UE per aconseguir això implica augmentar significativament el subministrament de minerals crítics i terres rares, reforçar la circularitat i recolzar la investigació i la innovació.

• SETEM posa en relleu la importància de garantir el drets humans al llarg d’aquest processos, reduir la demanda, establir sectors prioritaris, i prioritzar les fonts secundàries

Des de la Campanya Electrònica Justa, de SETEM Catalunya, fa anys que denunciem els impactes socials i ambientals dels projectes miners. Atès l’augment creixent en la demanda de minerals i terres rares, matèries primeres necessàries per a fabricar bateries elèctriques (tant per vehicles elèctrics com per a instal·lacions de bateries renovables). Seguim fent incidència per protegir els drets humans i ambientals al llarg de les cadenes de subministrament d’aquestes tecnologies.

En la consulta, hem demanat que:

1. Es prioritzi el subministrament d’aquests materials a partir de fonts secundàries (reciclatge, mineria urbana), més que no pas de fonts primàries (de les mines). Els residus electrònics són un problema creixent que afecta de manera destructiva als paísos del Sud Global on hi ha abocadors gegants i on no hi ha les infrastructures necessàries pel correcte reciclatge d’aquests materials.

2. S’influenciï la demanda per tal de reduir-la, tot establint sectors prioritaris, i d’altres sectors prescindibles, com aquells que no responguin a les necessitats bàsiques col·lectives.

3. S’estableixin criteris de justícia global a la proposta de llei, i s’apliquin les regulacions més ambicioses quant a garantir els drets humans i ambientals en aquests projectes miners. Siguin de dins o de fora de la Unió Europea.

4. Aquesta llei vagi d’acord amb una llei ambiciosa d’ecodisseny, perquè els dispositius i tecnologies tinguin una vida útil llarga. En la mateixa línia, també hem demanat, que

5. Es promogui des de la UE el dret a reparar, com una altra estratègia per reduir la demanda d’aquests minerals. La UE està donant passes massa petites i massa lentes en aquest sentit.
   

Pots consultar les respostes de les entitats i organitzacions
amb les quals ha participat SETEM Catalunya en la consulta:

> AQUÍ <<

Dades de participació en la consulta
(del 30 de setembre al 25 de novembre 2022)

• Les noves normes estan destinades a reduir l’impacte ambiental dels telèfons i tauletes.
• Right to Repair Europe: “hi ha algunes millores, però les noves regles no possibiliten que el dret a reparar sigui una realitat.”

Resumim les idees principals del comunicat de la campanya Right to Repair Europe (25/11/2022), elaborat després d’haver tingut accés i haver pogut analitzar, punt per punt, un “text inèdit” dels acords realitzats pel comitè d’experts:

1. Les noves normes estan destinades a reduir l’impacte ambiental dels telèfons i tauletes.

2. Inclouran requisits de durabilitat i tenen com a objectiu millorar la reparabilitat i la fiabilitat d’aquests dispositius.

3. Aquesta serà la primera vegada que aquestes normes s’apliquen a aquesta categoria de productes, marcant el to de la futura regulació d’altres productes TIC com els ordinadors i les impressores.

4. A més, al desembre, el grup d’experts dels estats membres decidirà sobre la introducció d’una etiqueta als telèfons intel·ligents i tauletes. S’espera que aquesta etiqueta inclogui una puntuació de reparació i informació comparativa sobre la fiabilitat d’aquests dispositius.

La Campanya europea Right to Repair, reflexiona i alerta sobre les següents debilitats, no ateses pels membres:

1. La informació sobre el preu de les peces de recanvi encara és defectuosa.

2. Els fabricants poden bloquejar la reparació mitjançant programari i l’aparellament de peces.

3. L’accés a les peces de recanvi i la informació de reparació encara és limitat i encara es retrassa més.

Right to Repair ressenya com a únic benefici, l’ampliació del període durant el qual els i les reparadors/es professionals i les usuàries finals, tindran accés a aquests recanvis: 7 anys en comptes dels 5 previstos inicialment. Ara bé, apunta alguns perills:

• Com que les actualitzacions de seguretat només estaran disponibles durant 5 anys, la capacitat de les consumidores de la UE de fer que els seus dispositius durin 7 anys es veurà seriosament compromesa.

• A més, durant aquests 2 anys addicionals (durant els quals la probabilitat de que les peces de recanvi fallin, serà la més alta), el termini màxim de lliurament de les peces de recanvi passarà de 5 a 10 dies.

• “Tenint en compte la dependència que tenim dels nostres telèfons cada dia, un retard de 10 dies per accedir a una peça de recanvi probablement significarà que les usuàries recorrin a substituir els seus telèfons en lloc d’esperar, augmentant així els residus electrònics“.

Pots llegir el comunicat complet

> AQUÍ <<

Aquest passat mes d’octubre va haver-hi un brot de COVID-19 a la fàbrica de Foxconn, a Zhengzhou a la Xina, el complexe més gran que produeix Iphones per Apple, el qual alberga diferents plantes de producció. En aquell moment, un portaveu del proveïdor d’Apple va dir que l’impacte era controlable i que les condicions a la fàbrica eren estables. Tanmateix, l’empresa va prioritzar mantenir la producció, en comptes de protegir les treballadores del brot. Això va desencadenar un contagi més gran, al qual l’empresa va respondre amb mesures de confinament molt estrictes.

El dilluns 7 de novembre, The Wall Street Journal va publicar un informe basat en entrevistes de més de dues dotzenes de treballadores de Foxconn i els seus familiars, i els anuncis de la companyia al seu compte de WeChat.

Empleades han al·legat que van començar a fer quarantena el 7 d’octubre, i que no van poder sortir de la seva unitat de producció durant 27 hores, fins que les van traslladar a un nou bloc de dormitoris del complex, on van guardar quarantena durant uns dies. Les treballadores es van queixar de la manca de aprovisionament de menjar i medicaments per les persones contagiades. La situació va arribar a tal extrem que, el 28 d’octubre, moltes van decidir abandonar la fàbrica, pel seu propi peu o utilitzant autobusos del govern per portar-los a casa. Foxconn va oferir cinc incentius per a les persones que van canviar d’opinió i van tornar a treballar.

El fabricant de l’iPhone no ha revelat el nombre de casos de COVID que hi ha hagut. Segons els informes, la companyia va minimitzar els perills de contraure el virus, compartint declaracions d’experts mèdics a la plantilla de treballadores.

Algunes persones no creien que les persones que es reincorporaven a la feina després de la quarantena haguéssin donat negatiu encara. En canvi, un rumor afirmava que es tractava d’un pla per barrejar pacients amb COVID amb persones sanes per promoure la immunitat de grup.

Amb aquest episodi es posa en relleu la tensió entre la necessitat de continuar l’activitat comercial i el desig de la Xina de mantenir la política de 0 COVID-19. En gran part del món, sembla que la pandèmia de la COVID-19 ja està abaixant, però a la Xina la situació encara no ha tornat a la normalitat.

S’ha organitzat una petició de signatures per demanar que Apple assumeixi la seva responsabilitat social per investigar a fons l’incident a la fàbrica de Foxconn de Zhengzhou. Demanem que es respongui aquestes preguntes sota una investigació independent autoritzada per Apple:

1. A mitjan d’octubre es van produir brots a la fàbrica, creant condicions dures que van afectar, fins i tot, els que no estaven infectats. Per què Foxconn va esperar fins al 30 d’octubre per reconèixer això? Què amagava Foxconn, i per què?

2. Quantes treballadores de Foxconn van contraure COVID-19 a l’octubre?

3. Quantes treballadores de Foxconn van morir a l’octubre? Quines són les causes de la mort?

4. Qui va autoritzar l’ordre de prohibir a les treballadores sortir de la fàbrica a l’octubre? Quin va ser el motiu?

5. Per què no es van donar subministraments mèdics a les treballadores infectades?

6. Per què hi va haver casos en la distribució de productes de primera necessitat a la zona de la fàbrica?

7. Quins eren els estàndards de Foxconn per a les condicions d’habitatge de les treballadores durant l’aïllament? Quantes persones van quedar aïllades a l’octubre?

8. Per què no hi havia prou zones d’aïllament equipades amb subministraments bàsics adequats per a les treballadores?

9. Quantes treballadores temporals contracta actualment la fàbrica Foxconn de Zhengzhou? Per què no tenen un altre tipus de contracte?

10. Hi ha indicis de treball forçat durant el període de producció en circuit tancat?

11. Hi ha treballadores els moviments de les quals han estat restringits per la força durant el període de producció en circuit tancat? Quines eren les persones que implementaven aquestes polítiques?

Firma aquí la petició per demanar que Apple assumeixi la seva responsabilitat social per investigar a fons l’incident a la fàbrica de Foxconn de Zhengzhou

Fonts:

• The Wall Street Journal – Apple iPhone Assembler Tried to Ease Worker Fears About Covid—It Led to a Tighter Lockdown
• The Guardian – China braces for wave of workers fleeing iPhone factory in Covid-hit Zhengzhou
  
• AppleInsider – Foxconn reportedly downplayed severity of recent COVID outbreak
• Reuters – EXCLUSIVE Output of Apple iPhones at major China plant could fall 30% amid COVID curbs -source

Vídeos:

• China Insights – Zhengzhou Foxconn Factory: 10,000+ workers flee covid lockdown/Apple iPhone Production Plunges
• China Insights – Zhengzhou Foxconn workers keep on fleeing and now China locks down area around ‘iPhone city’

El 80% de la huella de carbono de nuestros dispositivos electrónicos se produce en la fase de producción, durante la extracción de materias primas, el transporte, la fabricación de las diferentes partes, el montaje, y la distribución a los puntos de venta.

Además, por la fabricación de cada dispositivo son necesarias materias primas, muchas de las cual se extraen por medio de la minería. La minería tiene fuertes impactos ambientales, como la pérdida de biodiversidad, la contaminación de suelos, la deforestación; y también sociales, como el desplazamiento de las comunidades que viven en los territorios donde se turban estos recursos, la financiación ilegal de armas por parte de grupos armados en territorios en conflicto, precarias condiciones de trabajo a las minas, inseguridad y exposición a tóxicos, y trabajo infantil en muchos casos. A la fase de fabricación, también encontramos fuertes vulneraciones de derechos humanos y laborales, sobre todo en mujeres, quienes forman la mayoría de trabajadoras a las cintas de montaje en muchas fábricas. Entre estas vulneraciones, encontramos excesivas horas de trabajo, salarios precarios, represión de la sindicalización, exposición en tóxicos, entre otros.

Cuando nuestros dispositivos se estropean, o los reemplazamos por unos nuevos, los impactos continúan: alta contaminación provocada por el vertederos de residuos electrónicos, derroche de recursos, exportación de residuos a países sin una infraestructura adecuada de reciclaje…

Por todos estos motivos, una de las maneras más eficaces por parte de las consumidoras para reducir esta huella de carbono, y los impactos asociados a la producción y el consumo de dispositivos electrónicos, es intentando alargar la vida útil del dispositivo al máximo.

Por otro lado, durante el tiempo que usamos estos dispositivo, podemos volvernos muy vulnerables en cuanto a la privacidad de nuestros datos si no tenemos cuidado sobre qué accesos damos a nuestra información a internet.
El verano es una época del año en la cual podemos pasar más tiempo fuera de casa haciendo actividades al aire libre. Las temperaturas son más altas, y a menudo pasamos tiempos refrescándonos cerca del agua. También tenemos más tiempo libre por conectarnos a internet durante los días de vacaciones, y es posible que pasemos un días de visita en otro ciudad o país. El verano, por lo tanto, es una época en la cual nuestros datos, como nuestros teléfonos y tablets, están más expuestos a diferentes tipos de riesgos. Desde la campaña Electrónica Justa compartimos algunos consejos prácticos para proteger nuestros dispositivos y nuestros datos!

– Cuidado con el calor! La mayoría de dispositivos están diseñados para funcionar entre 0 °C y 35 °C, así que deja tu dispositivo siempre a la sombra, y no lo dejes adentro del coche en días de mucho calor, puesto que el calor puede dañarlo! Evita utilizarlo en momentos de mucho calor, dejándolo apagado, o dejarlo sobre una superficie calentada por el sol. Si se ha calentado, déjalo enfriar a la sombra sin carcasa, y no pongas aire frío ni lo metas a la nevera… el frío también puede dañarlo!

– Ten cuidado con la arena… del mismo modo que el polvo es una gran enemiga de nuestros dispositivos, también lo es la arena! intenta utilizarlo con las manos limpias, y protégelo de las ráfagas de viento.

– Vigila con el agua: mantén tu dispositivo lejos del agua o utiliza una funda protectora.

– Apágalo: es recomendable apagar tu dispositivo al menos 1 vez por semana, aunque sean unos segundos, y no tenerlo siempre encendido. Así además también podrá desconectar más de Internet y las aplicaciones, y conectar contigo misma, las personas de tu alrededor y la naturaleza!

– Cuida la batería: es recomendable aconstumarse a no dejar que el móvil llegue a niveles de batería demasiada bajos, ni tampoco sobrecargar la batería. El aconsejable con el tipo de baterías actual es cargarlos entre un 30% y un 80%. Si apagas las funcionalidades que no uses en cada momento (*Bluetooth, Wifi, GPS. etc.) *evitaras el sobrecalentamiento, *estalviaras datos, y también batería! También puedes ajustar la brillantez de la pantalla si quieres ahorrar batería, tus ojos lo agradecerán!

– Ahora tienes tiempo para hacer espacio! es mejor que no rellenes demasiado la memoria de tu dispositivo, puesto que puede empeorar el funcionamiento… Borra las aplicaciones que no usas, y si puedes, deja un 25% de memoria libre!
– Ojos muy abiertos a todo hora: en verano, sobre todo en las ciudades, se incrementan los robos a turistas. No lleves tu dispositivos en bolsillos accesibles, ni encima de la mesa al bar…
– Fez una copia de seguridad de todo aquello importando para salvar la información en caso de perder tu dispositivo o que te lo roben!
– Familiarízate con las aplicaciones de busca que protegen tu dispositivo: muchas marcas incorporan aplicaciones que se pueden activar por rastrear tu teléfono en caso de robo o extravío, hacer un borrado de datos, o bloquear la opción de apagar… Sino, también las puedes descargar. Si pierdes o te roban el dispositivo, tendrás que actuar muy rápido, así que más vale que sepas cómo usarlas!

– Asegura tu dispositivo, pero no de cualquier manera! si ya dispones de un seguro del hogar, consulta si cubre el robo. Desde SETEM te recomendamos que contrates todos tus seguros con aseguradoras que trabajen con criterios éticos y de sostenibilidad. Busca la tuya!

– Utiliza un móvil viejo: Si quieres desconectar y protegerte de robos, siempre puedes rescatar un móvil viejo más sencillo que todavía funcione. Si no piensas hacer uso, llévalo en su punto de recogida de SETEM en horario de atención al público! Nosotros los usamos por los talleres de reparación a escuelas, los damos a diferentes iniciativas, o nos aseguramos de que lleguen a las empresas de inserción laboral que se dedican a la gestión de residuos electrónicos y que hacen el máximo para conseguir repararlos!

– Precaución con el uso de redes wifi abiertas: Las redes abiertas pueden ser una manera de ahorrar datos, pero también pueden ser inseguras, puesto que son de muy fácil acceso a terceros.

– Comparte estos consejos con amigas, amigos y familia!