En aquest informe, analitzem les condicions laborals en les quals produeixen els aparells electrònics les treballadores de les fàbriques a Filipines. Una anàlisi des d’una perspectiva de gènere, atès que la majoria de les treballadores d’aquestes fàbriques a la regió són dones. La feminització del treball en el sector de la manufactura ha estat una tendència global en les últimes dècades. L’informe ressalta que les dones treballadores de les fàbriques d’electrònica acostumen a tenir menys accés a l’educació i menys alternatives laborals respecte als homes, a causa de la divisió sexual del treball i la desigualtat de gènere. Moltes d’elles venen de zones rurals i veuen el treball remunerat a la fàbrica com una opció atractiva.
La majoria de les fàbriques d’electrònica a les Filipines se situen en les Zones Econòmiques Especials, les quals estan regides per normes diferents a la resta del país i faciliten a les empreses vulnerar els drets de les treballadores. Les violacions de drets laborals més freqüents inclouen: jornades laborals per sobre dels límits establerts per la llei nacional; salaris que no permeten portar una vida digna; obligació de fer hores extres per a mantenir el contracte; acomiadaments disciplinaris per a cometre errors o participar en un sindicat; exposició a substàncies tòxiques sense la protecció adequada i desinformació sobre els riscos associats al lloc de treball i assetjament sexual i per raó de gènere de les dones treballadores.
Un altre factor que ha potenciat la feminització del treball a les fàbriques són els estereotips de gènere, pels quals es percep a les dones com a treballadores més fàcils de controlar i més submises que els homes. Les dones són considerades treballadores de segona, a les quals les hi pot fer treballar en pitjors condicions.
D’altra banda, l’informe posa en relleu com la dimensió del treball reproductiu, assumit principalment per les dones, interacciona amb els impactes que té en la vida d’aquestes dones treballadores la vulneració dels seus drets laborals. Són elles els qui, en gran part, assumeixen el treball de cures fora de les hores de treball a la fàbrica. Això significa que sofreixen una doble discriminació i que els impactes en la seva vida de les vulneracions dels seus drets laborals són diferents dels que sofreixen els homes.
A les Filipines, només un petit nombre de persones treballadores estan sindicades. En el sector de l’electrònica, la taxa de sindicació és especialment baixa. Això es deu a la localització de la major part de la indústria en zones econòmiques especials, les quals tenen les seves pròpies normes i estan molt vigilades, no sols per guàrdies privats, sinó també per guàrdies emprats per l’autoritat de la zona econòmica.
