• Més de 200 milions de telèfons intel·ligents es venen anualment a la UE, és a dir, gairebé 7 per segon.
• El 77% dels ciutadans de la UE preferiria reparar els seus productes en lloc de comprar-ne de nous, només al voltant de l’11% repararà els seus telèfons quan es trenquin.
• Això es deu al fet que sovint són impossibles o massa costosos d’arreglar
• Nova campanya de 10 anys per a telèfons intel·ligents per revertir aquestes tendències i fer que els telèfons intel·ligents més duradors siguin la norma
• Ampliar la vida útil dels telèfons intel·ligents en només un any podria estalviar 2,1 milions de tones en emissions anuals de CO2. Anar més enllà i estendre la vida útil de 3 a 10 anys estalviaria 6.200.000 de tones anuals per al 2030, una reducció del 42% en la seva empremta general.

La coalició Right to Repair Europe està llançant la campanya de telèfons intel·ligents de 10 anys per ressaltar la urgència ambiental, social i econòmica que els telèfons intel·ligents durin molt més del que duren actualment.

El 23 de setembre marca l’aniversari del llançament del sistema operatiu Android i arriba un dia abans que surti a la venda el nou iPhone 13 d’Apple. Les dues empreses són conegudes per la curta vida dels seus productes; Els telèfons de Google només reben actualitzacions de programari durant 3 anys i els d’Apple tenen un disseny irreparable, les peces de recanvi només estan disponibles per als tallers de reparació autoritzats i l’ús de programari com una barrera per a la reparació.

“Creiem que les mesures necessàries perquè tots els europeus tinguin dret a usar els seus telèfons durant almenys 10 anys són clau no només per aconseguir les ambicions de sostenibilitat d’Europa, sinó també per crear nous llocs de treball i construir comunitats resilients”, diu l’activista de Right to Repair Europe, Chloé. Mikolajczak.

La campanya de la coalició està revelant les barreres per a telèfons veritablement més duradors en establir un crowdfunding de paròdia per a un producte que duraria almenys 10 anys. Algunes característiques d’un “telèfon intel·ligent de 10 anys” inclouen:

Disseny per a reparació: el telèfon intel·ligent de 10 anys és fàcil d’obrir, desmuntar i reparar amb un sol tornavís perquè TOTS puguin triar fer-ho si ho desitgen. Sense enganxar o altres trucs. Això inclou bateries.
10 anys de suport de programari: el suport de programari sovint s’abandona després de només uns anys, el que afecta el rendiment i la seguretat. El telèfon intel·ligent de 10 anys té una dècada de suport de programari i no fa servir programari com una barrera per a la reparació
10 anys de disponibilitat de peces de recanvi: les peces de recanvi originals sovint són impossibles d’aconseguir o massa cares. Les peces de l’smartphone de 10 anys es lliurarien en 24 hores.

Per a això, es recolliran els telèfons trencats i es recuperaran les peces en funcionament. Els visitants de https://10yearphone.com/ poden obtenir més informació, veure el nostre vídeo de “llançament” i signar la carta.

De fet, per complementar aquest producte de paròdia, la campanya està circulant una carta, dirigida a la Comissió Europea i co-signada per més de 25 destacats pensadors i activistes en els sectors de reparació, drets digitals, disseny i sostenibilitat, inclosa Leyla Acaroglu (Disruptive Design). , Kyle Wiens (iFixit), Thibaud Hug de Larauze (Back Market) i David Cormand (Els Verds).

La carta i les firmes del públic es lliuraran a la Comissió Europea a finals d’octubre, unes setmanes abans que la Comissió Europea presenti la seva nova “Iniciativa d’Electrònica Circular”.

El març de 2020, el Pla d’Acció d’Economia Circular de la Comissió Europea va prometre un “nou dret a reparar” i mesures per garantir que els productes, serveis i models comercials sostenibles es converteixin en la norma.

Però les mesures inicials del dret a la reparació implementades aquest any per als electrodomèstics estan lluny de ser suficients. No només restringeixen les millores principalment a professionals
reparadors, no aborden els problemes centrals del cost de reparació i actualitzacions de programari.

Sobre la campanya Right to Repair:

La campanya europea Right to Repair és una coalició de més de 80 organitzacions de 18 països europeus que lluiten per productes més duradors i reparables.

Els membres de la campanya representen a grups comunitaris de reparació, activistes ambientals, actors de l’economia social, defensors de la autoreparació i qualsevol ciutadà que desitgi obtenir el seu dret a la reparació.

Sobre la iniciativa d’electrònica circular:

Una iniciativa de la UE per promoure una major vida útil dels productes, implementar el dret a reparar (inclòs el dret a actualitzar el programari obsolet). S’espera per al quart trimestre de 2021.

Per a més informació, si us plau contactar:

For more information, please contact:

Chloé Mikolajczak

Right to Repair campaigner

+32/486.31.18.14

chloe@therestartproject.org

Juliol de 2021

• La setmana passada, el govern regional d’Accra (Ghana) va començar a desmantellar el barri d’Agbogbloshie, el seu mercat i el seu abocador electrònic, on milers de persones treballen en condicions lamentables.
• Es pretén així desplaçar 30 quilòmetres al nord l’activitat de la zona, posant en perill el medi de vida de nombroses famílies, i sense garantir-los un entorn laboral acceptable.
• L’abordatge del problema des d’un enfocament local, complica la situació de les treballadores i treballadors de la zona, que en realitat són víctimes del model productiu associat a l’electrònica, que sosté el model de vida tecnodependent de les societats del nord global.

A Accra, la capital de Ghana, es troba un dels abocadors electrònics més grans del món. El seu nom, Agbogbloshie, fa referència al barri on s’ubica, estant en el centre de la ciutat. En el mateix, gent de diversos llocs, sovint del nord del país on es troba la població amb menys recursos, acudeix a la recerca d’un treball com a única forma de supervivència.

El 28 de juny de 2021, Henry Quartey, ministre regional del ‘Gran Accra’, va ordenar el desmantellament d’Agbogbloshie dins de la seva agenda “Fem que Accra funcioni”. Començant pels comerciants de cebes del mercat, fins als recol·lectors de ferralla de l’abocador, aquesta campanya pretén acabar progressivament amb l’actual activitat del barri d’Agbogbloshie, i traslladar-lo a Adjen Kotoku a uns 30 km a nord.

La policia i diversos mitjans de seguretat han entrat a Agbogbloshie amb gasos lacrimògens, i disparant bales de goma per dispersar els comerciants que s’amotinen al barri. Ordenen la seva immediata evacuació, demolint tot amb excavadores, i retransmetent amb orgull el que anomenen la “presa de possessió d’Agbogbloshie” per xarxes socials i als mitjans de comunicació.

Es pot considerar que Agbogbloshie és un centre d’economia circular. Tanmateix, les condicions en què es recicla són lamentables. Sense protecció ni mitjans apropiats que garanteixin un adequat reciclatge, les persones s’exposen a una manipulació de tòxics que, freqüentment, implica conseqüències molt greus en la seva salut. Gent molt jove, fins i tot nens, recuperen de l’abocador metalls pesants per revendre’ls, havent-hi igualment moltes dones i nenes que principalment venen menjar i aigua per beure, rentar-se i apagar el foc de la crema de cablejats.

La crema d’aquests residus fa que la població que passa el seu dia a Agbogbloshie respiri de manera contínua un núvol de tòxics, reflectint-se en elevades taxes de metalls pesants en la seva sang i orina, i en malalties respiratòries, cutànies, cardiovasculars i càncer. Tot això ocasiona un impacte social brutal, que no només pateix la gent del mateix abocador, sinó tot el seu voltant: el mercat de fruites i verdures, les escoles, els temples i els habitatges. Aquesta situació també suposa un desastre mediambiental, ja que el riu i els animals de la zona estan totalment contaminats.

Així i tot, cal destacar que l’abocador d’Agbobloshie i els seus voltants constitueixen el mitjà de subsistència de milers de persones de la zona, sense el qual es veurien abocades a una situació de precarietat encara més gran. És per això que el desmantellament immediat de l’abocador posa en una situació de gran vulnerabilitat a les persones que hi treballen cada dia, i la zona de mercat, sent aquestes activitats el seu principal mitjà de subsistència.

Demanem que es posi fi a la violència exercida per la campanya de desmantellament i reubicació d’Agbogbloshie, garantint que el desplaçament a Adjen Kotoku comporti una millora de les condicions laborals de totes les persones, de la comunitat i de l’entorn. Hi ha molta població a la qual l’estan arrabassant el poc que té, a la qual se l’està exigint un abandó immediat de la seva actual forma de vida. El govern local d’Henry Quartey ha de garantir la seguretat, en un procés totalment pacífic on es respectin els drets humans de totes les persones d’Agbogbloshie. Les noves instal·lacions de Adjen Kotoku han d’assegurar unes condicions laborables justes, que minimitzin els actuals impactes socials i mediambientals.

El cas d’Agbogbloshie no és un cas aïllat. L’arrel del problema transcendeix més enllà de Ghana. El model productiu i de consum mundial a què ens exposem acaba implicant conseqüències molt greus en països empobrits, tot i ser aquests els que menys contribueixen a aquest model capitalista. Segons les últimes dades en 2019 es van generar 53,6 milions de tones d’escombraries electròniques al món, de les quals només es van gestionar apropiadament el 17,40%. Hi ha força incertesa sobre una xifra important de residus que acaben en el tràfic il·legal enviat a països com Ghana, on no hi ha recursos per a ser reciclats adequadament. Davant d’un problema global demanem una solució global. Totes les parts implicades han d’assumir la seva part de responsabilitat: fabricants, institucions polítiques i administracions públiques, i qui consumim els aparells electrònics.

Aprofitem aquest comunicat per fer aquesta petició extensible a la multitud d’abocadors de països empobrits que reben escombraries electròniques de països enriquits. El Conveni de Basilea que regula aquests moviments il·legals ha de complir-se i auditar-se, evitant l’exportació de tòxics als quals precisament menys generen.

Com a consumidores, no oblidem que la solució passa no només per reciclar adequadament en origen, sinó per la reducció del nostre consum, així com apostar per la reparació i reutilització.