La societat civil alça la veu i demana a l’ONU un fort lideratge per una transició energètica justa

posted in: Noticies | 0

Davant les creixents necessitats de minerals crítics per la transició energètica, el Secretari General António Guterres està aprofitant el poder de convocatòria de les Nacions Unides per a reunir un grup divers de governs i altres actors interessats de la cadena de valor d’aquests minerals amb la finalitat d’elaborar un conjunt de principis mundials comuns i voluntaris per a salvaguardar les normes mediambientals i socials i integrar la justícia en la transició energètica.

Un Grup de Minerals Crítics per a la Transició Energètica, creat recentment i co-presidit per l’Ambaixadora de Sud-àfrica, Nozipho Joyce Mxakato-Diseko, i la Directora General d’Energia de la Comissió Europea, Ditte Juul Jørgensen, abordarà qüestions relacionades amb l’equitat, la transparència, la inversió, la sostenibilitat i els drets humans.

230 grups de Pobles Indígenes, sindicats i organitzacions dedicades al clima, la justícia ambiental i els drets humans s’han unit per a elaborar una sèrie de recomanacions dirigides a aquest Grup sobre Minerals Crítics de l’ONU, en pro d’un sistema energètic mundial just que ens beneficiï a totes.

👉 Llegeix les recomanacions de la societat civil aquí: https://pwyp.org/es/recomendaciones-de-la-sociedad-civil-para-el-panel-del-sgonu-sobre-minerales-criticos-para-la-transicion-energetica/ 

Instem el grup a considerar acuradament i integrar aquestes recomanacions en el seu esborrany. Els actors de la societat civil esperen amb impaciència els resultats del grup i confiem a donar suport a un sòlid conjunt de principis aplicables que condueixin a una transició energètica justa per a totes.

Quins són els ingredients per una transició energètica justa?

1. Reduir la demanda de manera equitativa: Els països del Nord Global duem a terme un sobre consum de recursos, així que el primer pas és adreçar aquest punt, i aconseguir una distribució més equitativa dels recursos.

2. Protegir a les persones i el planeta: s’han de prevenir i mitigar els impactes generats per la transició. S’ha de garantir la participació de les comunitats afectades, i els drets dels Pobles Indígenes.

3. Donar suport a polítiques de desenvolupament i fiscals equitatives: s’ha de donar suport al desenvolupament dels països rics en recursos, i assegurar que els beneficis arriben a la ciutadania.

4. Promoure un comerç i una inversió internacionals equitatius: s’ha de cancel·lar el deute dels països de baixos ingressos, i s’han de trobar acords mútuament beneficiosos entre els països del Nord i el Sud global.

5. Garantir una acció ferma de les Nacions Unides sobre els minerals de transició: els governs han de basar-se en estàndards i principis voluntaris per crear marcs reguladors vinculants pel respecte dels ddhh, els Pobles Indígenes i el medi ambient.

Què és el que creus que és més important a tenir en compte per fer la transició energètica a escala global? Encara es poden fer aportacions al Grup per part de la societat civil organitzada, universitats, think tanks i altres a través d’aquest enllaç fins al 30 de juliol:

https://www.un.org/en/climatechange/panel-on-critical-minerals-submissions

Quina relació tenen els minerals crítics per la transició energètica i la campanya Electrònica Justa?

Des de la campanya Electrònica Justa fa anys que denunciem els impactes socials i ambientals a les cadenes de valor dels nostres dispositius electrònics, amb un especial enfocament en les tecnologies de la comunicació.

Entre aquests impactes, es troben els danys causats per l’extracció de les matèries primeres necessàries per fabricar els nostres aparells, com ara l’or, la plata, el coltan, el liti, entre d’altres. Un telèfon intel·ligent pot contenir fins a més de 60 elements de la taula periòdica, i és intensiu en materials que requereixen ser extrets de la Terra.

Amb la creixent digitalització de la vida a escala global, i la necessitat d’abandonar els combustibles fòssils i fer una transició energètica cap a fonts d’energia renovables, la demanda d’aquests metalls i minerals està creixent exponencialment, i per tant també els riscs i impactes associats a la seva extracció. Això és perquè les tecnologies que anomenem verdes o de baixes emissions, també són intensives en l’ús d’aquests materials.

La promoció dels vehicles elèctrics privats, per exemple, està fent créixer la demanda moltíssim, molt més que no pas les turbines per generar energia elèctrica o les plaques solars per generar energia solar. Per això és tan important fer una revisió de com s’està planejant fer aquesta transició energètica; sota quins valors i principis.

Volem un futur en el qual l’electrònica i la tecnologia en general faci un servei a les persones, millorant-ne la qualitat de vida, en equilibri amb els límits biofísics del planeta i els ecosistemes, és a dir, no utilitzant més recursos dels que tenim, i fent-ne un ús responsable al llarg de tot el cicle de vida d’allò que fabriquem.

Les bateries no reemplaçables són males notícies per al medi ambient i les consumidores

posted in: Noticies | 0

Escrit per Chloé Mikolajczak – Activista, Right to Repair Europe

La majoria de bateries no es poden treure, reemplaçar o reparar fàcilment, cosa que redueix la vida útil del dispositiu.

Vols comprar un telèfon intel·ligent, una bicicleta elèctrica o algun altre producte que inclogui una bateria recarregable aquest Nadal? Aquesta nova investigació, portada a terme per la campanya Right to Repair en col·laboració amb EEB i la Universitat de Lund, demostra que la majoria de les bateries en els productes actuals no es poden treure, reemplaçar o reparar fàcilment, cosa que resulta en una vida útil més curta del dispositiu, i una pèrdua de recursos rars i valuosos, materials i milers de milions en despeses de consum innecessàries.

Les bateries es poden trobar a la majoria dels productes actuals, des de telèfons intel·ligents, ordinadors portàtils i tauletes, fins a bicicletes elèctriques i scooters, i les estimacions mostren que la demanda continuarà creixent en la dècada vinent (fins a un 60% per a bateries en electrònica de consum i un 15% per a bateries elèctriques de bicicletes i scooters per al 2030).

No obstant això, en un moment en què Europa afirma ser líder en qüestions climàtiques i de sostenibilitat, massa bateries no són reemplaçables o reparables, cosa que redueix la vida útil del producte, augmenta el malbaratament electrònic, la pèrdua de matèries primeres crítiques i despeses innecessaris per als consumidors.

Aquestes són algunes de les troballes de l’informe publicat avui per l’European Environmental Bureau, la campanya Right to Repair i investigadors de la Univers

itat de Lund.

Diferents productes, mateixos desafiaments

Quan el rendiment d’una bateria s’alenteix, no vol dir que s’hagi de rebutjar tot el dispositiu. Reparar-ho o reemplaçar-ho permet als consumidors seguir usant el seu producte, evitant un malbaratament electrònic innecessari i la compra d’un reemplaçament complet. No obstant això, la investigació ha trobat que hi ha molts desafiaments per accedir a les bateries per poder reemplaçar-les o reparar-les.

Les carcasses de bateria soldades o enganxades, per exemple, impossibiliten l’accés a la peça defectuosa, mentre que els bloquejos de programari, en particular per a les bicicletes elèctriques, eviten que els reparadors independents facin reparacions i l’escassetat de recanvis i eines fa que sigui impossible reparar o reemplaçar les bateries.

Bateries reemplaçables: bones per al planeta, bones per a les persones

L’estudi va descobrir que la falla de la bateria és un dels problemes més comuns per a molts productes electrònics de consum i sovint el primer component que falla en bicicletes elèctriques i scooters. El 42% dels telèfons intel·ligents i el 27% de les reparacions d’ordinadors portàtils estan relacionades amb el reemplaçament de la bateria.

“Això és extremadament preocupant, ja que la durada mitjana de la bateria d’aquests productes és d’uns 3 anys i la majoria dels reparadors amb què parlem van dir que el risc de fer malbé un dispositiu mentre es treu la bateria ha augmentat. Això suggereix que una quantitat significativa de dispositius s’estan rebutjant prematurament a causa de fallades de la bateria.”

 

Chloé Mikolajczak, activista, Right to Repair Europe

Per contra, els beneficis de les bateries extraïbles reemplaçables són nombrosos. Per exemple, si tots els telèfons i tauletes nous venuts a la UE el 2030 tinguessin bateries fàcilment extraïbles i reemplaçables, es podrien estalviar 674,834 tones de CO₂, no es gastarien 19,8 mil milions € com a resultat del reemplaçament innecessari de 39 milions de dispositius. Tampoc no es perdrien les primeres matèries crítiques que es necessiten amb urgència per a la transició energètica, com el cobalt i l’indium.

De manera similar, fer que les bateries siguin fàcils de treure augmentaria les taxes de recol·lecció i reduiria els riscos de seguretat associats amb el reciclatge. Actualment, s’estima que el 80% de les bateries a les instal·lacions de deixalles s’eliminen manualment i els recicladors informen que l’extracció de les bateries s’ha tornat cada cop més complicada, cosa que resulta en taxes més baixes d’eliminació i reciclatge.

Una altra conseqüència de la dificultat més gran per retirar les bateries és el nombre d’incendis a les instal·lacions de reciclatge. Un informe recent sobre l’escala d’incidents d’incendis a la UE que va enquestar més de 100 empreses de 20 països va trobar que 1/3 dels recicladors enquestats van informar d’incidents d’incendis molt greus en relació amb bateries defectuoses.

Aquesta és la raó per la qual una coalició de reparadors de bateries i dispositius electrònics, la indústria del reciclatge i ONG ambientals que representen almenys 500 organitzacions publiquem avui una declaració conjunta en què instem a la Comissió Europea a prendre mesures per obtenir més bateries extraïbles, reemplaçables i reparables en el proper reglament de bateries.

És hora d’una regulació ambiciosa

De fet, el moment és fonamental. La Comissió Europea ha proposat un “Reglament de bateries” que té com a objectiu abordar tot el cicle de vida de les bateries des de la cadena de subministrament fins a la seva eliminació, en un intent de fer-les més sostenibles. La proposta, actualment en mans del Parlament Europeu i del Consell, aborda la possibilitat de retirar les bateries, però no aborda qüestions clau com: incloure vehicles elèctrics lleugers a l’abast de la normativa, abordar la disponibilitat de recanvis, prevenir bloquejos de programari i evitar exempcions i llacunes innecessàries.

“Si bé hi ha moltes empreses que treballen per reemplaçar, reparar i reciclar bateries de dispositius electrònics com telèfons intel·ligents i bicicletes elèctriques, el disseny de productes i el programari deficients fan que això sigui cada cop més desafiant o impossible. Els fabricants estan desaprofitant recursos valuosos i obligant els consumidors a reemplaçar els dispositius abans que ho necessitin. El Consell i el Parlament Europeu que ara negocien el Reglament Europeu de Bateries tenen el poder d?abordar totes aquestes qüestions”.

 

Pierre Schweitzer, responsable de polítiques de política de productes a EEB,

Foto de Frankie a Unsplash