Mostrem el complex funcionament de la xarxa de producció, qui són els actors clau, i com les consumidores –sobretot les administracions públiques– poden fer front a les vulneracions laborals que es donen en la cadena de subministrament de l’electrònica.
L’informe posa en relleu el paper que juga tant la indústria electrònica com el potencial que té la contractació pública a l’hora de millorar les condicions laborals del sector.
En aquesta recerca s’examina la despesa en TIC que fan els compradors públics i quins són els productes més adquirits. Quina capacitat d’influència es desprèn d’aquestes dades i de la informació que faciliten les empreses en els seus informes
financers? quines són les empreses d’electrònica capdavanteres, tant pel que fa a les marques com a les empreses a qui subcontracten la producció, les quals cada cop tenen més influència? on operen les grans marques i els seus proveïdors? I el que és més important: quins són els problemes laborals més importants d’aquests països?
→ Elaborat per Electronics Watch.
→ Amb la col·laboració de Xarxa Good Electronics.
→ Traducció al català del resum executiu de SETEM Catalunya.
Les grans marques dominen el sector
Les cadenes de subministrament de les TIC es caracteritzen per una trama de relacions empresarials interrelacionades. Totes les grans marques del sector subcontracten la producció a unes quantes empreses, les quals, alhora, intenten diversificar la seva activitat comercial mantenint relacions amb diverses d’aquestes grans marques.
Pel que fa als ingressos, hi ha unes quantes grans marques que són les que dominen el sector. L’informe mostra que aquestes empreses d’electrònica es troben repartides arreu del món, però es concentren sobretot al Japó (9) i els EUA (7). A continuació, trobem Corea del Sud (4), la Xina (3), Taiwan (2) i Europa Occidental (amb empreses domiciliades als Països Baixos, Suècia, Finlàndia i Alemanya, respectivament).
El gran repte: la traçabilitat
Superar la manca d’informació sobre els nivells inferiors de la cadena de subministrament és un repte clau per als defensors dels drets laborals de la indústria electrònica. En general, les grans marques o les empreses d’auditoria es limiten a controlar la primera baula de la cadena de subministrament, és a dir, les fàbriques de muntatge dels productes. L’Electronic Industry Citizenship Coalition (EICC) entén que les grans marques no s’han d’encarregar de controlar que la resta de proveïdors respecten el codi de conducta de l’organització, sinó que això correspon a les empreses de la primera baula.
