El 19 d’octubre SETEM va ser el dia internacional de la reparació. Aquest any, a més, l’ORA ha presentat les principals conclusions del seu darrer informe dut a terme a partir de les dades procedents d’iniciatives comunitàries de reparació. S’han utilitzat dades recollides d’uns 208.000 registres d’intents de reparació d’aparells electrònics. Des de l’arribada dels primers Repair Cafes el 2009, les iniciatives no paren de créixer: en l’últim any, l’ORA ha registrat gairebé 70.000 intents de reparació, demostrant que les persones volen allargar la vida útil dels seus productes si se’ls hi donen els espais i els mitjans necessaris per fer-ho.
Les dades: Què es repara?
Alguns dels aparells que més s’intenten reparar són les aspiradores (16.056), les làmpades (13.782) i les màquines de cafè (12.426). Les làmpades, a més, presenten la major taxa d’èxit, amb un 70% de reparacions exitoses, seguides de les màquines de cosir i els assecadors de cabells. En canvi, dispositius com càmeres de vídeo i pantalles tenen els índexs de reparació més baixos. Les seves taxes d’èxit se situen per sota del 40%, cosa que demostra que molts dispositius electrònics estan dissenyats sense pensar en la seva reparació.
Obstacles: el disseny, les peces de recanvi i el seu preu desorbitat
Segons les dades recollides, només en un 53% dels casos s’ha pogut fer una reparació amb èxit. Aquesta xifra evidencia quin és el principal obstacle a l’hora de reparar: els recanvis. En el 25% dels casos la reparació no és possible per falta de peces de recanvi, i en un 18% és degut a l’elevat preu d’aquestes peces. Moltes empreses venen les peces de recanvi per preus exorbitats, desincentivant la reparació en fer més econòmica la compra d’un producte nou. Un altre 16% dels productes tenen un disseny que els fa pràcticament irreparables -no es poden obrir o desmuntar-. L’informe de l’ORA demostra la necessitat d’una legislació més robusta que obligui al mercat a facilitar la reparació en comptes de dificultar-la. Per combatre-ho, és necessari un marc legislatiu que protegeixi els drets de les consumidores a reparar.
Dels més de 208.000 intents registrats als Repair Cafès fins ara, només 40 productes (0,0002%) estan coberts per la nova Directiva europea del 2024. Això es deu al fet que les categories de productes cobertes fins ara estan limitades a televisors i electrodomèstics. A més, els únics productes en el mercat europeu que ja es venen sota els requisits de reparabilitat de la legislació d’ecodisseny són models introduïts al mercat a partir de l’1 de març de 2021.
Pel que fa a telèfons intel·ligents i tauletes, la nova normativa que millorarà la seva reparabilitat no entrarà en vigor fins al juny del 2025, i només s’aplicarà als models nous. Això deixa un buit important en la reparabilitat de la majoria d’aparells electrònics quotidians, especialment aquells comprats abans que la llei es faci efectiva.
La gent té la voluntat de reparar
Tanmateix, l’informe de l’ORA també revela que les persones que participen en les activitats de reparació voluntària fan tot el que poden per mantenir els productes en ús el major temps possible. Mentre que els telèfons mòbils, principals víctimes de l’obsolescència programada, arriben als esdeveniments de reparació amb una mitjana de menys de 5 anys, altres dispositius duren més de l’esperat. Portàtils, tauletes i auriculars solen tenir fins a 10 anys d’ús; assecadors de cabells i consoles arriben fins als 15, i algunes màquines de cosir i rellotges superen els 25 anys. Això vol dir que la majoria dels productes s’utilitzen molt més temps que els 10 anys de suport de reparació que l’actual normativa europea inclou. Això subratlla la necessitat d’ampliar la disponibilitat de recanvis assequibles més enllà del període actual per cobrir la demanda existent.
La reparació comunitària no es tracta només de reparar aparells trencats, sinó que implica canviar la nostra relació amb els aparells en si. S’ha de normalitzar la reparació, fer-la accessible i assequible, perquè esdevingui la primera opció per a les consumidores, i canviar la nostra perspectiva com a ciutadania per promoure una cultura de responsabilitat i sostenibilitat. Aquest informe revela que ja hi ha molta gent disposada a reparar: ara el que cal és fer-ho possible.
→ La reparació comunitària implica canviar la nostra relació amb els aparells.
La reparació comunitària no es tracta només de reparar aparells trencats, sinó que implica canviar la nostra relació amb els aparells en si. S’ha de normalitzar la reparació, fer-la accessible i assequible, perquè esdevingui la primera opció per a les consumidores, i canviar la nostra perspectiva com a ciutadania per promoure una cultura de responsabilitat i sostenibilitat. Aquest informe revela que ja hi ha molta gent disposada a reparar: ara el que cal és fer-ho possible.