Carta oberta a la Unió Europea
Perquè la Llei Europea de Matèries Primeres Crítiques sigui justa i sostenible a escala mundial, ha de garantir salvaguardes socials, ambientals i de governança eficaces i estipular la participació significativa de les comunitats locals, els Pobles Indígenes i la societat civil dels països rics en recursos.
17 de juliol 2023
Estimades i estimats Comissaris,
Estimades i estimats Honorables Membres del Parlament Europeu,
Estimades i estimats Ministres,
Els moviments, Pobles Indígenes i organitzacions de la societat civil, sobre tots aquells dels països rics en recursos del Sud Global, estem molt preocupats per l’absència d’una terminologia robusta de diligència deguda i salvaguardes fortes per al proveïment de matèries primeres dins de la Llei de Matèries Primeres Crítiques i altres normatives vinculades a ella. Qui vivim als països rics en recursos ja estem sentint l’impacte doble de la crisi climàtica; d’una banda, a causa de l’efecte del mateix canvi climàtic i, per un altre, per l’expansió de les infraestructures mineres i de tecnologies renovables derivades dels plans de descarbonització dels països rics.
L’ambició de la Unió Europea (UE) en matèria de descarbonització és encomiable, però perquè sigui justa i equitativa, ha d’atenir-se a l’estat de dret i les seves lleis corresponents han de complir amb les normes més estrictes, entre elles el respecte dels drets humans, els drets dels Pobles Indígenes i la protecció del medi ambient, no sols dins de la UE, sinó també en altres països rics en recursos, incloses les nostres terres i comunitats.
La Llei Europea de Matèries Primeres Crítiques i altres normatives vinculades a ella, com la Directiva sobre la diligència deguda de les empreses en matèria de sostenibilitat, tindran repercussions directes en la nostra salut i benestar, les nostres pràctiques culturals, tradicions i valors, els nostres mitjans de vida i el nostre medi ambient. Amb massa freqüència s’assassina a les persones que intenten protegir el medi ambient del qual depenem.
Per això, sol·licitem que adoptin un enfocament per a la descarbonització que estigui centrat en els drets humans i garanteixin que tots els titulars de drets i les parts interessades dels països rics en recursos, no sols els governs i el sector privat, participin en el procés de manera plena i significativa. En concret, els sol·licitem que estableixin les següents condicions mínimes per a la determinació dels projectes estratègics i el proveïment de matèries primeres procedents dels països rics en recursos:
1) Respectar els drets humans i els drets dels Pobles Indígenes i atenir-se a les lleis, acords i normes internacionals sobre els drets humans i el medi ambient, inclosos els Principis Rectors de les Nacions Unides (ONU) sobre les Empreses i els Drets Humans, la Declaració de l’ONU sobre els Drets dels Pobles Indígenes, els convenis de l’Organització Internacional del Treball (OIT), així com el Conveni d’Aarhus íntegrament, l’Acord d’Escazú i la Directiva de la UE sobre la presentació d’informació sobre sostenibilitat per part de les empreses. La Llei Europea de Matèries primeres Fonamentals ha de garantir que les empreses compleixin amb obligacions rigoroses de diligència deguda en matèria de drets humans i medi ambient.
2) Garantir que les associacions estratègiques s’estableixin i funcionin de manera democràtica: Les negociacions per a establir les associacions estratègiques han d’anunciar-se de manera oportuna i els acords amb els països rics en recursos han de divulgar-se previ a la seva aprovació. La Llei Europea de Matèries Primeres Crítiques ha d’abordar el risc elevat de corrupció en el sector miner.
3) Participació significativa i la rendició de comptes: Els titulars de drets, sobretot els Pobles Indígenes, les organitzacions de la societat civil i les comunitats locals, han de poder participar en la governança de la Llei Europea de Matèries Primeres Crítiques i en la determinació i el seguiment dels projectes estratègics i les associacions estratègiques.
4) Requisits mínims per als projectes estratègics: Els impactes socials i ambientals de la mineria i els altres projectes vinculats a la transició energètica han de ser avaluats durant el procés de concessió d’autoritzacions, i no es pot permetre la realització de projectes sense el consentiment lliure, previ i informat dels Pobles Indígenes afectats. Les empreses que participin en els projectes estratègics han de disposar d’un mecanisme de reclam clar, assequible i segur, i les empreses amb antecedents de vulneracions dels drets humans o destrucció del medi ambient han de ser excloses. Ha d’existir un mecanisme que faciliti l’accés a la justícia per part de les víctimes dels abusos empresarials i que compti amb sancions estrictes per a les empreses que incompleixin les seves obligacions de diligència deguda. En lloc de recórrer a l’autoregulació mitjançant els sistemes de certificació, les empreses han de ser supervisades pels governs i una tercera part neutral.
5) Respectar les nostres pràctiques culturals, tradicions i valors, les nostres formes de vida i el nostre medi ambient: Els projectes estratègics han de respectar les zones d’exclusió, incloses les zones protegides, la mar profunda i els llocs sagrats. S’han d’aplicar i adoptar les normatives corresponents sobre els minerals procedents de zones en conflicte i aquells extrets mitjançant el treball forçós o infantil.
6) No ens han de tractar com a mers proveïdors de matèries primeres: Fixar objectius clars i aclarir què significa afegir valor mitjançant les associacions estratègiques. Així mateix, afavorir el desenvolupament dels nostres països mitjançant el finançament per a fer front al canvi climàtic, la transferència de coneixements i tecnologia, les disposicions per a les adquisicions locals i la garantia que les empreses paguin imposats als països amfitrions i generin ocupacions dignes.
7) Assumir la responsabilitat de reduir el consum a Europa: Al seu torn, això reduirà la demanda de matèries primeres procedents dels nostres països. Atendre aquestes preocupacions és fonamental per a poder garantir la justícia climàtica i de recursos a escala mundial. La Llei Europea de Matèries Primeres Crítiques pot constituir una oportunitat perquè la UE impulsi una transició energètica justa que saldi el deute ecològic històric amb els països del Sud Global i respecti els seus propis models de desenvolupament.
Els instem que tinguin en compte les nostres recomanacions, ja que les decisions polítiques relatives a la Llei de Matèries primeres Fonamentals tindran una gran repercussió en les nostres vides.
Atentament,
Organitzacions signatàries:
– AbibiNsroma Foundation
– Action Mines Guinée
– African Resources Watch (AFREWATCH)
– Aksi Ekologi & Emansipasi Rakyat (AEER), Indonesia
– Alliance Voahary Gasy (AVG)
– alterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes
– Alyansa Tigil Mina (ATM)
– Asia Dalit Rights Forum (ADRF)
– Bench Marks Foundation
– Cadre de Concertation de la société civile de l’Ituri sur les Ressources Naturelles
– CartoCrítica (México)
– Centre congolais pour le droit du développement durable (CODED)
– Centro de Análisis Socioambiental (CASA}, Chile
– Christi – Perú
– Coalition des Organisations de la Société Civile pour le Suivi des Réformes et de l’Action Publique
(CORAP)
– Coalition Nationale de Plaidoyer Environnemental (CNPE)
– Coalition Publiez Ce Que Vous Payez-Mali (PCQVP-MALI)
– Comité Nacional pro Defensa de la Fauna y Flora
– CooperAcción
– Cordillera Women’s Education Action Research Center (CWEARC)
– Corporate Europe Observatory
– Crudo Transparente
– Cultural Survival
– Debt Observatory in Globalisation (ODG)
– Derecho Ambiente y Recursos Naturales
– Ecosistemas
– Engenera, A.C.
– Enginyeria sense Fronteres
– Focus Association for Sustainable Development
– Forest Peoples Programme
– Forests of the World
– Fundación Ciudadanía y Desarrollo – TI Ecuador
– Fundación Foro Nacional por Colombia – Capítulo Suroccidente
– Fundación Terram
– Funprosperiti Guatecivica
– Future-Prenuers Zambia (FPSZ)
– Global Witness
– Grupo Propuesta Ciudadana
– Indonesia for Global Justice (IGJ)
– Interamerican Association for Environmental Defense -AIDA
– Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global
– Legisladores x el Ambiente ALC
– Natural Resource Governance Institute (NRGI)
– Observatoire d’Etudes et d’Appui à la Responsabilité Sociale et Environnementale (OEARSE)
– Observatorio Petrolero Sur
– Pakistan Development Alliance
– Perkumpulan HuMa Indonesia
– Philippine Rural Reconstruction Movement
– Pole Institute (DR Congo)
– Policy Forum Guyana
– Publiez Ce Que Vous Payez Madagascar
– Publish What You Pay Zambia
– Red de Información y Acción Ambiental de Veracruz, México
– Réseau panafricain de lutte contre la corruption “UNIS”
– Resource Matters
– Satya Bumi
– Securing Indigenous Rights in the Green Economy (SIRGE) Coalition
– SETEM Catalunya
– Solidaritat Castelldefels Kasando
– Southern Africa Human Rights Defenders Network
– Spaces for Change
– TAFOMIHAAVO
– Transparency International Initiative Madagascar
– Transparency International Zambia
– Trend Asia
– Universidad nacional de Colombia, Facultad de minas Medellín, Centro de pensamiento
responsabilidad y sostenibilidad minera
