Juliol de 2021
- La setmana passada, el govern regional d’Accra (Ghana) va començar a desmantellar el barri d’Agbogbloshie, el seu mercat i el seu abocador electrònic, on milers de persones treballen en condicions lamentables.
- Es pretén així desplaçar 30 quilòmetres al nord l’activitat de la zona, posant en perill el medi de vida de nombroses famílies, i sense garantir-los un entorn laboral acceptable.
- L’abordatge del problema des d’un enfocament local, complica la situació de les treballadores i treballadors de la zona, que en realitat són víctimes del model productiu associat a l’electrònica, que sosté el model de vida tecnodependent de les societats del nord global.
A Accra, la capital de Ghana, es troba un dels abocadors electrònics més grans del món. El seu nom, Agbogbloshie, fa referència al barri on s’ubica, estant en el centre de la ciutat. En el mateix, gent de diversos llocs, sovint del nord del país on es troba la població amb menys recursos, acudeix a la recerca d’un treball com a única forma de supervivència.
El 28 de juny de 2021, Henry Quartey, ministre regional del ‘Gran Accra’, va ordenar el desmantellament d’Agbogbloshie dins de la seva agenda “Fem que Accra funcioni”. Començant pels comerciants de cebes del mercat, fins als recol·lectors de ferralla de l’abocador, aquesta campanya pretén acabar progressivament amb l’actual activitat del barri d’Agbogbloshie, i traslladar-lo a Adjen Kotoku a uns 30 km a nord.
La policia i diversos mitjans de seguretat han entrat a Agbogbloshie amb gasos lacrimògens, i disparant bales de goma per dispersar els comerciants que s’amotinen al barri. Ordenen la seva immediata evacuació, demolint tot amb excavadores, i retransmetent amb orgull el que anomenen la “presa de possessió d’Agbogbloshie” per xarxes socials i als mitjans de comunicació.
Es pot considerar que Agbogbloshie és un centre d’economia circular. Tanmateix, les condicions en què es recicla són lamentables. Sense protecció ni mitjans apropiats que garanteixin un adequat reciclatge, les persones s’exposen a una manipulació de tòxics que, freqüentment, implica conseqüències molt greus en la seva salut. Gent molt jove, fins i tot nens, recuperen de l’abocad
or metalls pesants per revendre’ls, havent-hi igualment moltes dones i nenes que principalment venen menjar i aigua per beure, rentar-se i apagar el foc de la crema de cablejats.
La crema d’aquests residus fa que la població que passa el seu dia a Agbogbloshie respiri de manera contínua un núvol de tòxics, reflectint-se en elevades taxes de metalls pesants en la seva sang i orina, i en malalties respiratòries, cutànies, cardiovasculars i càncer. Tot això ocasiona un impacte social brutal, que no només pateix la gent del mateix abocador, sinó tot el seu voltant: el mercat de fruites i verdures, les escoles, els temples i els habitatges. Aquesta situació també suposa un desastre mediambiental, ja que el riu i els animals de la zona estan totalment contaminats.
Així i tot, cal destacar que l’abocador d’Agbobloshie i els seus voltants constitueixen el mitjà de subsistència de milers de persones de la zona, sense el qual es veurien abocades a una situació de precarietat encara més gran. És per això que el desmantellament immediat de l’abocador posa en una situació de gran vulnerabilitat a les persones que hi treballen cada dia, i la zona de mercat, sent aquestes activitats el seu principal mitjà de subsistència.
Demanem que es posi fi a la violència exercida per la campanya de desmantellament i reubicació d’Agbogbloshie, garantint que el desplaçament a Adjen Kotoku comporti una millora de les condicions laborals de totes les persones, de la comunitat i de l’entorn. Hi ha molta població a la qual l’estan arrabassant el poc que té, a la qual se l’està exigint un abandó immediat de la seva actual forma de vida. El govern local d’Henry Quartey ha de garantir la seguretat, en un procés totalment pacífic on es respectin els drets humans de totes les persones d’Agbogbloshie. Les noves instal·lacions de Adjen Kotoku han d’assegurar unes condicions laborables justes, que minimitzin els actuals impactes socials i mediambientals.
El cas d’Agbogbloshie no és un cas aïllat. L’arrel del problema transcendeix més enllà de Ghana. El model productiu i de consum mundial a què ens exposem acaba implicant conseqüències molt greus en països empobrits, tot i ser aquests els que menys contribueixen a aquest model capitalista. Segons les últimes dades en 2019 es van generar 53,6 milions de tones d’escombraries electròniques al món, de les quals només es van gestionar apropiadament el 17,40%. Hi ha força incertesa sobre una xifra important de residus que acaben en el tràfic il·legal enviat a països com Ghana, on no hi ha recursos per a ser reciclats adequadament. Davant d’un problema global demanem una solució global. Totes les parts implicades han d’assumir la seva part de responsabilitat: fabricants, institucions polítiques i administracions públiques, i qui consumim els aparells electrònics.
Aprofitem aquest comunicat per fer aquesta petició extensible a la multitud d’abocadors de països empobrits que reben escombraries electròniques de països enriquits. El Conveni de Basilea que regula aquests moviments il·legals ha de complir-se i auditar-se, evitant l’exportació de tòxics als quals precisament menys generen.
Com a consumidores, no oblidem que la solució passa no només per reciclar adequadament en origen, sinó per la reducció del nostre consum, així com apostar per la reparació i reutilització.
