- Amigos de la Tierra, AERESS, CECU, Setem, Restarters, eReuse, Pangea, Ingeniería sin Fronteras i Alianza Residuo Cero reclamen una transposició ambiciosa de la directiva pel dret a reparar.
- Centenars d’organitzacions celebren el Dia Internacional de la Reparació amb l’objectiu de donar visibilitat a les comunitats de reparadors i reparadores i promoure la reparació com a mitjà per prevenir la generació creixent de residus.
- La iniciativa s’emmarca en la campanya europea pel dret a reparar Right to Repair Europe, una coalició que representa més de 170 organitzacions de 27 països europeus.
El proper dissabte 19 d’octubre es celebra el Dia Internacional de la Reparació, el qual es du a terme cada any el tercer dissabte d’octubre a tot el món des del 2017. Centenars d’organitzacions celebren aquest dia amb l’objectiu de donar visibilitat a les comunitats de reparadors i reparadores i fomentar el dret a reparar per prevenir la generació creixent de residus i l’extracció de recursos naturals que comporta.
Un any més, la societat civil espanyola també s’ha sumat a la iniciativa, i ha organitzat activitats descentralitzades al voltant de la reparació. Totes les activitats es poden comprovar al mapa d’Open Repair Alliance. En concret, els col·lectius estan organitzant Repair Cafés a Madrid i Barcelona. Els Repair Cafés són espais gestionats per persones voluntàries amb experiència en reparació, on la ciutadania pot aprendre a reparar peces de tèxtil o petits aparells elèctrics i electrònics de manera gratuïta.
Campanya Dret a Reparar
Aquesta iniciativa s’emmarca en una campanya més àmplia: la campanya europea pel dret a reparar (Right to Repair Europe), una coalició que representa més de 170 organitzacions de 27 països europeus i inclou entitats ecologistes, agents de la reparació, grups comunitaris de reparació, agents de l’economia social, distribuïdors de peces de recanvi, reparadors autònoms, empreses de reparació i renovació, i qualsevol persona que vulgui defensar el seu dret a reparar. Es tracta d’un moviment en ràpid creixement, amb l’objectiu d’eliminar les barreres a la reparació dels nostres productes perquè durin més i aconseguir que la reparació sigui assequible, accessible i la primera opció de les consumidores abans de descartar un producte i comprar-ne un nou o obtenir un recanvi dins de la garantia.
Dimarts 15 d’octubre va celebrar-se el seminari en línia «L’estat del dret a reparar a la UE: les peces que falten perquè prosperi l’economia de la reparació a Europa». Allà, L’Open Repair Alliance (ORA) va presentar les principals conclusions del seu darrer informe sobre dades obertes de reparació procedents d’iniciatives comunitàries de reparació. Les dades mostren que, entre l’agost del 2023 i el juliol del 2024, l’Open Repair Alliance va registrar gairebé 70.000 intents de reparació d’articles elèctrics i electrònics, cosa que significa que les consumidores tenen la voluntat de reparar els seus productes. Tot i això, segons les dades recollides, només en un 53% dels casos s’ha pogut fer una reparació amb èxit. La manca de peces de recanvi és el principal obstacle (en un 25% dels casos), seguit del preu (18%) i que el disseny no és reparable (16%).
Només 40 productes dels més de 208.000 registrats als Repair Café fins ara, és a dir, el 0,0002%, estan coberts per la nova Directiva europea del 2024. Això és perquè de moment les categories de producte cobertes només són televisors i electrodomèstics. A més, els únics productes que ja es venen al mercat europeu coberts per la legislació d’ecodisseny amb requisits de reparabilitat a partir del 2024 són models d’electrodomèstics, equips de soldadura i televisors introduïts al mercat després de l’1 de març de 2021. De cara al futur, la nova normativa sobre smartphones i tauletes de la UE, que es preveu que millori la reparabilitat i durabilitat dels futurs dispositius, només s’aplicarà als models totalment nous introduïts a partir del juny del 2025.
Per què?
Davant els creixents fluxos de residus, la competència per les matèries primeres i el context de crisi climàtica, és urgent augmentar la reutilització dels productes i allargar-ne la vida útil. Actualment existeixen moltes barreres a la reparació que no permeten a les consumidores i usuàries reparar els seus aparells elèctrics i electrònics, per exemple. Així mateix, es continuen comercialitzant productes de baixa qualitat, que reforcen la cultura d’un sol ús.
Per això, Amigos de la Tierra, AERESS, CECU, Setem, Restarters, eReuse, Pangea, Ingeniería sin Fronteras i Alianza Residuo Cero exigeixen una transposició eficaç de la directiva pel dret a reparar, que obligui la indústria a fabricar productes que durin, siguin reparables i es reciclin fàcilment.
La reparació i la reutilització són més intensives en mà d’obra comparades amb l’economia lineal, cosa que planteja una oportunitat per a l’ocupació verda.
A més, aquesta problemàtica és una qüestió de justícia global: qui menys consumeix i menys contamina és qui més pateix les conseqüències d’aquesta situació. Els països del Nord Global són els que produeixen més residus per persona, tant tèxtils com RAEE, i externalitzen aquests impactes a països del Sud Global.
També cal esmentar la dependència de la UE de l’exterior per proveir-se de matèries primeres crítiques, que són essencials per a la transició energètica. La Xina és la principal proveïdora de la UE d’aquests materials. Allargar la vida útil dels productes i fomentar la reutilització i la reparació per reduir dependències d’importació és essencial, i presenta alternatives indispensables a pràctiques amb impactes enormes sobre el medi ambient i els drets humans com la mineria terrestre o en aigües profundes. D’aquesta manera, s’aconseguiria reduir la demanda de la UE de matèries primeres crítiques.
Exigències concretes per a la transposició de la Directiva pel dret a reparar a l’ordenament espanyol
El 23 d’abril es va aprovar la Directiva pel Dret a Reparar, que els Estats membres de la UE han de transposar a la legislació nacional abans del juliol de 2026. La normativa garanteix que els fabricants facilitin la reparació dels productes i que la garantia es pugui ampliar un any més. Un cop passat el termini de garantia, els fabricants tindran l’obligació de reparar tots aquells productes susceptibles de ser arreglats. Això força als fabricants a posar peces de recanvi i eines a preus assequibles.
Així i tot, la llista de productes que entra dins de la normativa s’hauria d’ampliar, ara es limita a telèfons, rentadores, aspiradores i rentavaixelles, per exemple. Les organitzacions assenyalen que cal una legislació que contingui més categories de productes, ampliant tots els productes electrònics i elèctrics i incloent-hi també la reparació tèxtil.
Garantir que la reparació sigui assequible és un aspecte essencial dins el dret de reparar. La legislació comença a abordar aquest punt i anima els Estats membres de la UE a introduir incentius econòmics per a la reparació. Àustria, Alemanya i França ja han introduït fons de reparació o sistemes de bonificació per subvencionar parcialment els costos de reparació.
De cara a la creació a Espanya d’un fons per a la reparació, s’hauria de tenir en compte el rol que podria tenir la Responsabilitat Ampliada del Productor (RAP) al finançar un fons d’aquestes característiques. Els sistemes de RAP de la UE ja obliguen els fabricants a contribuir als costos del final de la vida útil dels seus productes mitjançant el pagament de taxes per a la recollida, el tractament i la gestió dels residus generats. Tot i això, no inclouen ni fomenten la reparació ni altres estratègies de prevenció de residus. Una manera de solucionar-ho seria que les taxes dels sistemes de responsabilitat del productor contribuïssin a les primes de reparació, fent-les més estables, fiables i predictibles.
La brossa electrònica és el flux de residus que més ràpid creix al món: El 2022 es van produir 62 mil milions de tones d’aquest tipus de residu. El tèxtil també és un altre sector amb xifres alarmants: el 2018 es van generar 92 milions de tones de residus tèxtils. Per tant, és indispensable adoptar mesures i acabar amb el malbaratament que suposa un model de producció i consum basat en productes d’un sol ús.
A més, enmig de la situació d’emergència climàtica, la reparació hauria de ser l’opció prioritària sempre que sigui possible. Establir dins de la garantia legal la reparació dels productes com a opció única, llevat d’impossibilitat justificada, i ampliar la garantia després de la reparació dos anys més ajudaria a percebre-la com una opció desitjable i reduiria el malbaratament.
Per afavorir la reparació s’ha de garantir també que el fabricant d’un producte no pugui denegar-ne la garantia legal (reparació o substitució) en cas que la persona consumidora hagi acudit prèviament a un servei no oficial de reparació de la seva confiança, llevat que el fabricant pugui acreditar que la reparació prèvia va agreujar de manera significativa l’avaria inicial, elevant-ne el cost, i sempre que l’opció inicial no permeti la substitució.
Les ajudes a la reparació a França
Des del desembre del 2022, els consumidors francesos es poden beneficiar d’un fons de reparacions finançat amb les taxes de la RAP, que s’aplica a la reparació d’aparells elèctrics i electrònics, però també de roba i calçat. El sistema cobreix actualment 73 productes, als quals s’afegiran més els anys següents. Els consumidors reben directament un descompte en pagar al taller de reparació, i les empreses de reparació reben un reemborsament d’aquest descompte del PRO responsable. L’import del descompte s’especifica per a cada grup de productes; per exemple, s’ofereixen 15 euros per la reparació d’un bullidor elèctric, 25 per un telèfon i 60 per un televisor.
Les bonificacions es financen íntegrament amb les quotes de l’EPR que paguen els fabricants per cada producte que posen al mercat francès, i la tramitació de les quotes i el reemborsament als tallers els gestionen les respectives PRO. Els tallers han d’estar certificats amb una etiqueta determinada per l’Estat per ser inclosos al programa. És a dir, per rebre el descompte, els consumidors no poden anar a qualsevol taller, sinó que han de comprovar en línia quines empreses de reparació formen part del sistema.
El sistema francès no està exempt de defectes, però s’està revisant i millorant. Per exemple, recentment s’han augmentat els imports dels descomptes i està planejat que la governança del sistema sigui més inclusiva en el futur. La falta de conscienciació i el nombre limitat de tallers de reparació certificats segueixen sent problemes pendents que esperem que se solucionin en un futur.
Malgrat les dificultats, la Bonus Réparation és un exemple magnífic de com es pot utilitzar la RAP per incentivar la reparació.
Quan i on seran les activitats a l’estat espanyol?
Barcelona, Repair Cafè de tèxtil i electrònica, més jocs infantils de consum responsable, el dissabte 19 d’octubre de 17h a 19h al parc de l’Estació Nord, en el marc del Festival FESC.
Sant Cebrià de Vallalta, Restart Party, el dissabte 19 d’octubre de 10h a 13h, al pavelló de Sant Cebrià de Vallalta.
Madrid, Repair Cafè de tèxtil, bicicletes i ordinadors i tauletes. Dijous 17 d’octubre, des de les 17.30h a Calle Bustos, 2.
Totes les activitats es poden consultar: aquí.
