Quan Jessica va començar a treballar en una fàbrica de productes electrònics a les Filipines, no va rebre una formació de seguretat laboral ni informació sobre els riscos per a la salut que comportava el seu nou lloc de treball. Després de més d’una dècada fent treballs de soldadura a la fàbrica, van diagnosticar-li, primer, un dit en gallet. Després, un quist ovàric. Abans que, finalment, la traslladessin a una altra unitat on feia treballs més lleugers, va haver de sotmetre’s a diverses intervencions quirúrgiques i, en última instància, va ser necessari extirpar-li l’úter. Jessica és només una de les moltes dones que treballen en fàbriques d’electrònica al Sud Global, la salut i el benestar de les quals són sacrificats per al benefici d’empreses d’electrònica multimilionàries.
Les Filipines, en concret, és actualment un dels països del món més importants en la producció i exportació de components electrònics i microxips: el 2022 el sector va ocupar una mitjana d’entre 2,2 i 3,2 milions de persones, en 920 empreses d’electrònica i 261 establiments de fabricació.
SETEM Catalunya, en el marc de la campanya Electrònica Justa, presenta l’informe “Condicions laborals a les fàbriques d’electrònica a Filipines, en clau de gènere“, on es treuen a la llum les condicions laborals en què es treballa a les fàbriques d’electrònica a les Filipines, especialment per a les dones treballadores del sector. L’informe s’ha elaborat amb la col·laboració de diverses entitats de la societat civil filipina, que es dediquen a acompanyar, assessorar i defensar les treballadores, a partir d’entrevistes les seves representants, així com a altres treballadores de diferents fàbriques del sector.
Violència de gènere a la indústria de l’electrònica
La majoria de les fàbriques d’electrònica a les Filipines se situen a les Zones Econòmiques Especials, les quals estan regides per normes diferents de la resta del país, i faciliten a les empreses vulnerar els drets de les treballadores. Tanmateix, el sector de l’electrònica es troba entre els sectors on hi ha més risc d’esclavitud moderna segons el Global Slavery Index de 2023.
Dones com Jessica es veuen empeses a treballar en fàbriques del sector electrònic per la falta d’alternatives laborals viables en comparació amb els homes a causa de la desigualtat de gènere, la qual cosa fa que la major força de treball manual de les fàbriques recaigui sobre les dones. Segons remarca l’informe, aquesta feminització del treball a les fàbriques està reforçada per les narratives patriarcals de gènere: molts alts càrrecs dins d’aquest sector consideren que les dones són més dòcils, menys agressives i menys propenses a defensar els seus drets que els homes. Per aquestaraço, les prefereixen per al treball manual en les cadenes de muntatge.
L’alta demanda de treball per part del col·lectiu de dones és usada pels empresaris en benefici propi, imposant condicions laborals pèssimes per als llocs de treball a les fàbriques: contractes de curta durada en lloc d’ocupació segura, salaris baixos, jornades laborals excessives amb dies de descans mínims o inexistents, o absència de baixa maternal. Al mateix temps la majoria dels llocs de supervisió s’assignen a homes. Les narratives patriarcals i estereotips de gènere imposen la noció que aquestes funcions requereixen qualitats percebudes com a “masculines”, com l’assertivitat i el lideratge, i que, per tant, són més adequades per als homes. A més, a les fàbriques existeixen diversos riscos per a la salut, no sols per l’extenuant i repetitiu treball manual, sinó també per la manipulació de productes químics tòxics sense formació prèvia ni mesures de seguretat adequades.
D’aquesta manera, les dones es concentren en els treballs pitjor pagats, més intensius en treball manual i més perillosos de les fàbriques.
Repressió sindical i a defensores de drets laborals
Les persones que lideren els sindicats o que s’hi afilien són assetjades, perseguides, estigmatitzades, o fins i tot agredides o assassinades. L’organització de drets humans filipina Karapatan ha documentat 427 execucions extrajudicials entre el juliol de 2016 i el desembre de 2021, incloent-hi diversos casos que afectaven defensors i defensores dels drets obrers. Les persones que s’oposen a les pràctiques explotadores de les empreses, com activistes laborals i líders o lideresses sindicals, s’enfronten a les Filipines a abusos i un fort assetjament. La pràctica del “red tagging” (acusar a algú de ser un rebel comunista i tenir relació amb grups terroristes) ha portat al fet que la vida mateixa d’activistes es vegi amenaçada i, en última instància, a l’assassinat de treballadors i treballadores que hagin denunciat condicions de treball abusives.
La repressió sindical i la persecució d’activistes no sols ocorre a les Filipines, sinó en tots els països on ses fabriquen i exporten aparells electrònics, la qual cosa impedeix avançar en la millora de drets laborals en el sector de l’electrònica. Com a resultat, qualsevol aparell electrònic que comprem probablement ha estat produït a costa de treballs forçats i abusos, especialment per a les dones.
L’informe demostra que, per a millorar les condicions de treball de les dones al Sud Global, és necessari reforçar els sindicats i les organitzacions de la societat civil i adoptar mesures polítiques eficaces. Només si les empreses estan obligades de responsabilitzar-se del benestar de totes les treballadores al llarg de la cadena de subministrament podrà la indústria electrònica arribar a ser justa i ètica.
