Indonèsia és el productor de níquel més gran del món. L’any 2022 va proveir el 48% de la demanda global d’aquest metall. Es preveu un augment del 60% d’aquesta demanda pel 2040, degut a la creixent demanda de vehicles elèctrics.
Des de la campanya Electrònica Justa s’han vingut denunciant els impactes de la mineria vinculada a la producció d’electrònica al Sud Global. Actualment, s’està produint un augment de la demanda d’aquests recursos naturals, donat que també són essencials per la producció de vehicles elèctrics. N’és un exemple el níquel, que s’utilitza en les bateries elèctriques. L’augment de la seva extracció i processat està tenint conseqüències negatives sobre els ecosistemes i les comunitats locals d’Indonèsia pròximes a les mines i les fonedores.
En el context actual de crisi climàtica, és urgent fer una transició energètica per abandonar els combustibles fòssils i reduir les emissions de carboni. El sector del transport és un sector clau per aquesta transició, ja que representa el 25% de les emissions de la UE. Tanmateix, per a que aquesta transició sigui veritablement sostenible, s’han de tenir presents els impactes globals de l’augment de la producció i consum de vehicles elèctrics, i apostar per un model que redueixi el nombre de vehicles privats, a favor del transport públic, la mobilitat compartida, entre altres alternatives.
Climate Rights International ha documentat els impactes ambientals i humans de l’IWIP, un gran projecte a Indonèsia de fosa i processament de níquel, i de les mines de níquel circumdants a Halmahera.
Tot i que l’objectiu de la transició a VE és reduir la petjada de diòxid de carboni de la indústria de l’automòbil, la fosa de níquel a l’IWIP té una petjada de diòxid de carboni enorme. En lloc d’utilitzar l’abundant energia solar i eòlica, l’IWIP ja ha construït com a mínim cinc centrals elèctriques de carbó, i acabarà tenint-ne dotze. Una vegada siguin completament operatives, faran servir més carbó que Espanya o Brasil en el transcurs d’un any.
D’altra banda, més de 5.331 hectàrees de bosc tropical s’han talat en concessions mineres a Halmahera, amb una pèrdua total d’aproximadament 2,04 milions de tones mètriques de gasos hivernacle (CO2e) abans emmagatzemats com a carboni en aquests boscos.
Mapa d’Indonèsia. Requadre vermell al voltant de Halmahera. Extret per Climate Rights International.
La construcció i operació del projecte ha destrossat les vides de pobles indígenes i d’altres membres de la comunitat rural, i ha causat danys al medi ambient a escala tan local com global.
Infants jugant a la platja a Lelilef, just a l’exterior de l’Indonesia Weda Bay Industrial Park. Crèdit: Muhammad Fadli per a Climate Rights International.
Algunes empreses, en coordinació amb policies i militars indonesis, han participat en l’expropiació de terres, la coacció i la intimidació de pobles indígenes i altres comunitats rurals, que estan experimentant amenaces greus i potencialment existencials per a les seves formes de vida tradicionals.
Mina a prop del llac Sagea a Halmahera Central. Crèdit: Muhammad Fadli per a
Climate Rights International.
“Abans de la mineria, els peixos eren abundants i el mar clar. Ara, no puc pescar res a prop de l’IWIP. L’aigua està bruta i el personal de seguretat ens persegueix i ens fa fora. La contaminació de l’aigua ve de la mineria. A l’aigua hi ha combustible de les màquines.”
MAX SIGORO, PESCADOR SAWAI
Una persona pescadora navega entre els manglars a Sagea, el novembre de 2023. Crèdit: Muhammad Fadli per a Climate Rights International.
La construcció i operació del projecte ha destrossat les vides de pobles indígenes i d’altres membres de la comunitat rural, i ha causat danys al medi ambient a escala tan local com global.
Infants jugant a la platja a Lelilef, a l’exterior de l’Indonesia Weda Bay Industrial Park. Crèdit: Muhammad Fadli per a Climate Rights International.
Algunes empreses, en coordinació amb policies i militars indonesis, han participat en l’expropiació de terres, la coacció i la intimidació de pobles indígenes i altres comunitats rurals, que estan experimentant amenaces greus i potencialment existencials per a les seves formes de vida tradicionals.
Mina a prop del llac Sagea a Halmahera Central. Crèdit: Muhammad Fadli per a Climate Rights International.
“Abans de la mineria, els peixos eren abundants i el mar clar. Ara, no puc pescar res a prop de l’IWIP. L’aigua està bruta i el personal de seguretat ens persegueix i ens fa fora. La contaminació de l’aigua ve de la mineria. A l’aigua hi ha combustible de les màquines.”.
MAX SIGORO, PESCADOR SAWAI
Una persona pescadora navega entre els manglars a Sagea, el novembre de 2023. Crèdit: Muhammad Fadli per a Climate Rights International.
Recomanacions de l’informe
A les empreses de vehicles elèctrics:
🔴 Les empreses de vehicles elèctrics com Tesla, Ford i Volkswagen que tenen contractes per obtenir níquel d’Indonèsia, també d’empreses que operen a l’IWIP, han de pressionar els proveïdors, les mines, i/o els processadors de minerals perquè canviïn les pràctiques que causen perjudicis al medi ambient i als drets humans.
🔴 Realitzar auditories a les mines i a les instal·lacions per garantir que els proveïdors respectin els drets humans i el medi ambient.
🔴 Millorar la transparència de les cadenes de subministrament dels vehicles elèctrics fent pública la informació sobre totes les empreses de la cadena que s’ocupen de la mineria, refinació, fosa i fabricació de bateries.
🔴 Exigir als proveïdors de níquel que aturin la construcció de totes les noves centrals de carbó i produir un pla per utilitzar energia renovable.
A l’IWIP i a les empreses de mineria de níquel i fosa a Halmahera central i de l’est:
Compensar de forma justa i completa a tots els membres de la comunitat que tinguin conflictes territorials amb les empreses de mineria i/o del polígon industrial.
Minimitzar la contaminació d’aigua, aire i terra derivada de l’activitat industrial instal·lant mecanismes de control de la contaminació de l’aire, eliminant de forma adequada els residus i la cendra del carbó i tractant l’aigua residual de les instal·lacions industrials i les centrals de carbó basant-vos en la millor ciència i tecnologia disponible.
Aturar immediatament la construcció de totes les centrals de carbó a l’IWIP i anunciar un pla amb metes temporals per substituir les centrals de carbó existents per fonts d’energia renovables el més aviat possible.
Fer pública tota la informació relacionada amb l’expansió futura, la desforestació, l’adquisició de terres i les activitats industrials, i accessible per a les comunitats locals; per exemple, organitzant reunions públiques o proporcionant la informació en els idiomes locals. I garantiu que les comunitats indígenes donin un Consentiment Lliure, Previ i Informat, com indica la llei internacional.
Què fer des de Catalunya?
Les administracions públiques han de fer una aposta clara per integrar criteris de compra pública socialment responsable a l’hora de comprar vehicles elèctrics, de tal manera que es pressioni als fabricants de vehicles elèctrics perquè es garanteixin els drets humans i es minimitzin els impactes ambientals al llarg de les cadenes de subministrament.
Promoure i fer efectiva la creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans per part del Parlament de Catalunya, com a eina per supervisar i avaluar l’impacte de les empreses amb seu a Catalunya —o amb inversions i activitats al territori—sobre els drets humans i el medi ambient, tant a escala local com en altres regions del món.
Apostar per un model de mobilitat en el qual es redueixi la quantitat de vehicles elèctrics privats a favor del transport públic, la mobilitat compartida, la reducció dels desplaçaments, i la mobilitat activa.
És possible fer una transició justa?
Consulta les mesures més efectives per fer una transició energètica més justa i sostenible a l’estat espanyol i reduir l’extracció primària de matèries primeres crítiques.
→ Informe complet elaborat per Climate Rights International.
→ Sumari traduït al català i castellà per SETEM Catalunya.
