Amb l’objectiu d’afrontar el repte que suposa el creixent volum de producció d’aparells elèctrics i electrònics, recollim diverses propostes dirigides a l’administració pública, les empreses i els fabricants i les persones consumidores.
Els RAEE són el tipus de residus que més està creixent al món. El 2019, es va generar globalment una mitjana de 53,6 milions de tones (Mt) de RAEE, el que significa 7,3 kg per persona. La generació global de RAEE va créixer 9,2 Mt des del 2014, i es preveu que creixi fins a 74,7Mt el 2030, gairebé duplicant-se en només 16 anys.
La creixent quantitat de residus electrònics és provocada principalment per un consum més elevat d’AEE, cicles de vida curts dels productes, i poques opcions de reparació assequibles. Europa ocupa el primer lloc a escala mundial en termes de generació de RAEE per càpita, amb 16,2kg per càpita.
→ Elaborat per SETEM Catalunya.
Moviments transfronterers de RAEE i impactes associats
Als països d’ingressos mitjans i baixos, en alguns casos la infraestructura de gestió de
residus electrònics encara no està completament desenvolupada. Per aquesta raó, una bona part dels residus electrònics importats són gestionats pel sector informal sense l’equipament i la protecció necessaris. Això causa la contaminació dels sòls, de l’aigua i de l’aire, causant greus danys al medi ambient, i infiltrant tòxics al sistema alimentari, la qual cosa genera greus efectes sobre la salut dels i les treballadores, així com de les persones i infants que viuen, treballen i juguen a prop dels centres de gestió dels RAEE.
Les persones darrere dels nostres aparells
Abans de convertir-se en un residu, els nostres aparells han fet un llarg recorregut fins
a arribar a les nostres mans. En aquest recorregut, s’estan produint actualment greus
vulneracions de drets humans i ambientals. Els AEE són productes intensius en minerals i terres rares. L’extracció de matèries primeres per la producció d’AEE ha generat durant les últimes dècades diversos conflictes socioambientals, en especial a països del Sud Global: explotació laboral, manca de seguretat, alta exposició a tòxics, treball infantil, preu injust, finançament de grups armats, contaminació, acaparament d’aigua i de terres, desforestació, entre altres danys. Les dones i infants pateixen aquests impactes de forma agreujada, sent els projectes extractius un factor que perpetua la desigualtat de gènere.
