La coalició Right to Repair Europe, que representa a més de 130 organitzacions, celebra que les consumidores europees vagin a tenir un millor accés a reparacions assequibles per a determinats productes, però insta que les normes siguin més àmplies.
El dijous, els legisladors de la UE van aconseguir un acord sobre noves normes de reparació. La nova llei dona suport a la reparació independent i millora l’accés de les consumidores a opcions de reparació assequibles, introduint normes sobre preus raonables de les peces originals i prohibint les pràctiques de programari que impedeixen la reparació independent i l’ús de peces de recanvi compatibles i reutilitzades. Les activistes aplaudeixen aquest pas en la direcció correcta per a una reparació assequible.
No obstant això, aquesta norma només és aplicable als productes per als quals la legislació de la UE estableix requisits de reparabilitat [2]. Per a aquestes poques categories de productes, els fabricants estaran obligats per primera vegada a oferir opcions de reparació més enllà del període de garantia legal de dos anys. Right to Repair Europe exigeix una legislació més àmplia sobre el dret a reparació que abasti més categories de productes durant la pròxima legislatura. Lamentablement, la llei actual tampoc ofereix un accés més ampli a més informació sobre reparacions i més peces de recanvi, ni dona prioritat a la reparació dins del marc de la garantia legal.
La Comissió Europea introduirà una plataforma europea en línia amb una llista de solucions de reparació i recompra en els Estats membres i pressupostos harmonitzats, la qual cosa augmentarà la visibilitat de les opcions de reparació i la transparència dels seus costos. La UE també anima als Estats membres a introduir fons i bons de reparació, que han demostrat ser una estratègia viable per a millorar l’assequibilitat de les reparacions. A més, s’han fet petits passos per a fer més atractiva la reparació sota garantia.
Petites victòries amb menors repercussions
La nova llei obliga els comerciants a proposar reparacions si els productes fallen durant el període de garantia legal, acompanyades d’una pròrroga d’un any de la garantia després de la reparació. Encara que ha tingut una acollida positiva, l’incentiu continua sent inferior a l’oferta de substitució, que actualment ve acompanyada d’una cobertura addicional de dos anys de garantia legal. Per tant, és més probable que les consumidores optin per la substitució que per la reparació.
La Comissió Europea crearà una plataforma en línia que ajudi les consumidores a localitzar opcions de reparació pròximes, augmentant la visibilitat de les reparacions.
A petició de la consumidora, les reparadores podran optar per presentar un pressupost harmonitzat de reparació denominat “Formulari Europeu d’Informació sobre Reparació”, que inclourà informació vinculant com el tipus de reparació suggerida i el seu preu o, si no pot calcular-se el cost exacte, el mètode de càlcul aplicable i el preu màxim de la reparació.
Right to Repair Europe farà un seguiment amb una anàlisi més detallada de la legislació una vegada que tinguem accés al text legal aprovat.
Cristina Ganapini, coordinadora de la coalició Right to Repair Europe, ha declarat: “Els passos donats cap a unes reparacions assequibles són una victòria per a la nostra coalició, que representa el futur de l’economia europea de la reparació. Això es deu també al Parlament de la UE, en particular als incansables esforços de l’eurodiputat René Repasi contra els retrocessos. La pròxima Comissió de la UE ha de recollir el testimoni i continuar treballant en el disseny ecològic per a garantir normes de reparabilitat per a més productes, mentre que els governs nacionals han d’introduir fons de reparació.”
Marie Castelli, responsable d’assumptes públics de Back Market, ha declarat:
“Posar fi a les tècniques dels fabricants que impedeixen la reparació i el recondicionament independents és un gran pas endavant en la construcció d’una economia més circular a la UE. En obrir els mercats postvenda dels productes coberts, aquest text permetrà a les consumidores accedir a reparacions assequibles de qualitat. Ara hem d’ampliar aquesta llibertat de reparació al major nombre possible de productes. Comptem que la pròxima legislatura tingui un ambiciós pla de treball de disseny ecològic sobre l’electrònica, que és el flux de residus que creix més ràpidament”.
Mathieu Rama, Director de Programes de RESSONS, ha declarat:
“Cal posar fi a la plaga dels residus electrònics, per la qual cosa cada pas cap a productes electrònics fàcilment reparables és una victòria per al medi ambient. Amb uns preus més raonables de les peces de recanvi i un millor accés a la reparació independent, anem en la bona direcció, però aquesta directiva no basta. Abasta només un petit grup de productes; encara cal incloure molts més sota el paraigua del disseny ecològic abans que puguem parlar realment d’un dret universal a la reparació.”
[2] Els grups de productes coberts actualment pels requisits de reparabilitat en virtut del disseny ecològic són els següents: telèfons intel·ligents i tauletes, rentadores, assecadores, rentavaixelles, frigorífics, pantalles, equips de soldadura, servidors i, pròximament, aspiradores.
Sobre la coalició Right to Repair Europe:
La campanya Right to Repair Europe és una coalició d’organitzacions europees que treballen per a un canvi en el sistema entorn de la reparació. Està formada per 130 membres en 23 països, incloent-hi ONGs, negocis de reparació, xarxes de reparació, i reparadores independents.
Contacte
Cristina Ganapini
Coordinadora de Right to Repair Europe
Correu electrònic: info@repair.eu
Telèfon: +39 3713519473
