Mentre una onada de protestes s’estenia arreu de Xile, les comunitats indígenes tallaven les carreteres d’accés a les mines de liti. Els pobles afectats per l’obertura de nous jaciments als seus territoris es queixen que l’administració incompleix el requisit de consultar-los prèviament.
Nikolaj Houmann Mortensen / @DanWatchDK
Un matí d’octubre, prop d’un milió de persones es manifestava pels carrers de la capital xilena, Santiago. Mentrestant, a Atacama, membres de les comunitats indígenes tallaven les carreteres d’accés als jaciments de liti que travessen el desert.
Mentre feien onejar els colors de la bandera wiphala, símbol dels pobles indígenes dels Andes, impedien la circulació dels camions carregats de liti. Com a la resta del país, portaven pancartes en contra del govern xilè, però en clau local sobretot denunciaven les dues grans empreses mineres establertes a Atacama, l’estatunidenca Albemarle i la xilena SQM.
“Continuarem manifestant-nos fins que l’Estat ens escolti i accepti les nostres demandes legítimes”, va declarar a Reuters Sergio Cubillos, que en aquells moments presidia el Consell dels Pobles d’Atacama en representació de 18 comunitats indígenes.
Les manifestacions en contra de la desigualtat i el poder absolut del govern convocades arreu del país mostren un descontentament que també comparteixen moltes de les representants de les comunitats likanantaí d’Atacama, les quals denuncien, per exemple, que fa dècades que s’explota el liti sense tenir en compte la seva opinió.
“La clau del conflicte sobre l’extracció de liti rau en el fet que la població no pot decidir el futur del seu territori. Per tant, també té a veure amb les protestes generalitzades a favor de la democratització i la redistribució de la riquesa”, explica l’antropòloga Maria Cariola, vinculada a l’ONG xilena Observatori Llatinoamericà de Conflictes Ambientals.
PROTESTES CONTÍNUES
En plena eclosió de la demanda global de liti per fabricar bateries d’aparells informàtics i vehicles elèctrics, el govern xilè continua preparant el terreny per afavorir l’augment de les extraccions.
Tot i que fa temps que la comunitat likanantaí (integrada per unes 20.000 persones) es queixa de l’activitat minera que hi ha al seu territori, durant els dos darrers anys les protestes s’han intensificat. El gener de 2018 l’agència estatal de desenvolupament (CORFO) va signar un contracte amb SQM que li permetia triplicar les extraccions de liti amb vista al futur i allargar la seva activitat a Atacama fins al 2030. Segons el vicepresident executiu de CORFO, abans de segellar l’acord es va consultar les comunitats més properes als jaciments, però les setmanes de manifestacions, talls viaris i, fins i tot, vagues de fam dels líders indígenes semblaven indicar tot el contrari.
Cubillos va explicar a Danwatch que la renovació de les concessions mineres que hi ha als seus territoris és percebuda com una greu agressió als drets dels pobles originaris.
“La mineria de liti té un impacte enorme per a nosaltres: no solament afecta l’entorn i els ecosistemes, sinó també la cultura i els vincles tradicionals de la nostra societat”, afirma Cubillos.
TRES RECURSOS JUDICIALS
El gener de l’any passat, el Consell dels Pobles d’Atacama va impugnar la renovació de les llicències mineres al Tribunal d’Apel·lació i al Tribunal Suprem de Xile. A més, està preparant un recurs que es presentarà a la Cort Interamericana de Drets Humans.
Durant les darreres dues dècades, Xile ha satisfet prop del 40 % de la demanda global de liti, un metall que serveix per fabricar els productes electrònics i els vehicles elèctrics més coneguts.
“La cursa per atraure noves inversions, atiada pel creixement del vehicle elèctric a Europa i els EUA, està provocant que tant els drets humans com el valor ecològic de la conca salina quedin en un segon pla. És normal que la població afectada es queixi”, explica Ramón Morales Balcázar, de l’Observatori Plurinacional de Salines Andines, una xarxa impulsada per les comunitats d’Atacama, ONG i personal de recerca que estudia la regió.
Si l’Estat xilè s’hagués avingut a parlar amb les comunitats indígenes del territori, hauria obtingut una visió molt diferent de les noves llicències, reflexiona Cubillos des del Consell dels Pobles d’Atacama. Segons aquest representant, les comunitats estan molt preocupades per culpa de l’extracció massiva de salmorra i aigua, fet que amenaça la supervivència de la seva cultura i del seu sistema de vida en un entorn on cada cop hi ha més sequera.
“Abans de prendre aquesta decisió mai no ens han consultat com cal”, afirma Cubillos.
SENSE CONSENTIMENT INFORMAT
Xile ha ratificat el Conveni 169 de l’Organització Internacional del Treball (OIT), que estableix que els governs han de consultar els pobles indígenes abans d’impulsar grans projectes que puguin afectar el medi ambient i els territoris ancestrals.
Els permisos per extraure liti del desert d’Atacama obtinguts per SQM i Albemarle són de 1993 i 1982, respectivament, molt abans que el govern xilè signés el conveni l’any 2008. I al consell indígena li hauria agradat participar en el procés de renovació del contracte que autoritza SQM a ampliar les extraccions als seus territoris.
De moment, tant el Tribunal d’Apel·lació com el Tribunal Suprem han desestimat els recursos presentats per l’entitat. Segons els jutges, SQM no tenia l’obligació de consultar les comunitats abans d’ampliar l’activitat extractiva i, per tant, de moment no s’han vulnerat els seus drets fonamentals.
“S’ha de dir clarament que mai no s’ha consultat com cal els pobles indígenes de Xile abans d’extraure liti del seu territori”, afirma l’advocat Marcel Didier Von Der Hundt, assessor jurídic d’Observatorio Ciudadano, una ONG xilena que defensa els drets humans.
Segons l’advocat, “tot i que les empreses s’han posat en contacte amb algunes comunitats per parlar d’indemnitzacions, en cap cas no s’ha produït el consentiment informat que requereix el conveni”.
RECLAMAR LA CONSULTA, UNA OPCIÓ CLARA
L’assessora tècnica de l’OIT per fomentar l’aplicació del Conveni 169, Birgitte Feiring, assegura que no pot opinar sobre el cas concret de Xile, tot i que destaca que hi ha precedents similars que ja han establert jurisprudència: a l’Equador, una sentència ha reconegut el dret de consulta a una comunitat indígena en detriment d’una empresa que extreia petroli i gas del seu subsòl. El projecte es va iniciar abans de la signatura del Conveni 169 per part de l’Equador, però com que l’explotació i els seus efectes continuen després de la ratificació, l’OIT va dictaminar que s’havia de consultar els pobles indígenes sobre els impactes dels jaciments.
“Aquesta sentència suposa un precedent per a casos similars. Si un cop ratificat el conveni el contracte es modifica i s’amplia, hi ha una opció clara de reclamar la consulta”, afirma Birgitte Feiring.
EL GENDRE DE PINOCHET
Tant SQM com Albemarle han estat criticades per no disposar de polítiques adequades de drets humans.
Els problemes de reputació d’SQM entre la societat xilena venen de lluny. Antigament era una empresa pública, però durant la dictadura militar d’Augusto Pinochet es va privatitzar. Julio Ponce Lerou, que llavors era gendre del general i presidia l’organisme encarregat de supervisar les privatitzacions, va comprar prop d’un terç d’accions de l’empresa a un preu molt inferior al que fixava el mercat, segons els càlculs efectuats posteriorment per auditors xilens. Durant els darrers anys, s’ha investigat l’empresa per diversos delictes de frau fiscal, blanqueig de capitals i campanyes de finançament il·legal. L’any 2014 va esclatar un gran escàndol públic, quan es va destapar que polítics de tot l’arc parlamentari havien acceptat pagaments importants a canvi d’afavorir els interessos de l’empresa minera.
“L’empresa estava finançant tota la classe política. Era la manera de garantir que no s’aprovaria cap llei que realment pogués controlar els seus projectes d’extracció de liti”, afirma Marcel Didier Von Der Hundt, d’Observatorio Ciudadano.
ELS DINERS NO SUBSTITUEIXEN EL CONSENTIMENT
Albemarle té una reputació diferent entre els pobles d’Atacama. A partir del 2016, l’empresa va començar a invertir molts diners en pagaments a representants i projectes indígenes per tal d’impulsar el desenvolupament comunitari. Segons la companyia, un 3 % dels ingressos els destina al Consell dels Pobles d’Atacama, sobretot a projectes de formació, innovació i emprenedoria.
El conveni genera conflictes entre les comunitats locals: algunes persones i entitats prefereixen renunciar a aquest tipus de finançament, mentre que d’altres es pregunten si els diners acaben beneficiant les elits locals.
L’expresident del Consell d’Atacama Sergio Cubillos, que ha acceptat fons d’Albemarle, ha explicat a Danwatch que gran part d’aquests diners s’han invertit en un col·lectiu científic local perquè investigui l’impacte ambiental de la mineria i comprovi si s’estan vulnerant els límits d’extracció permesos.
“És veritat que rebem recursos de l’empresa, però això no vol dir que estiguem d’acord amb la seva activitat: fa més de 20 anys que exploten aquests minerals i ara podem utilitzar aquests diners per fer alguna cosa”, afirma.
MÉS ENLLÀ DEL QUE ESTABLEIX EL CONVENI
La directora d’Albemarle a Xile, Ellen Lenny-Pessagno, reconeix que el permís d’explotació de la mina es va obtenir sense haver consultat les comunitats prèviament, tal com estableix el Conveni 169, tot i que assegura que l’administració xilena havia avaluat l’empresa abans de la ratificació de la norma de l’OIT. A més, explica a Danwatch que la companyia té bones relacions amb les comunitats de la conca salina d’Atacama i destaca que es reuneixen mensualment amb el consell popular.
“Pel que fa al compliment del Conveni 169, els nostres processos interns de diàleg amb les comunitats es caracteritzen perquè són més exigents que els requerits per l’administració”, explica Lenny-Pessagno en un correu electrònic, tot afegint que els acords d’Albemarle amb les comunitats locals són “processos permanents de diàleg que van més enllà de l’obtenció dels permisos”.
A més, subratlla que el dret de consulta fixat pel Conveni 169 és una obligació per als governs més que no pas per a les empreses, i que abans d’obtenir la llicència inicial van posar en marxa alguns processos de participació ciutadana.
Així mateix, segons el vicepresident de l’àrea de medi ambient d’SQM, Alejandro Bucher, l’acord signat recentment amb CORFO no requereix fer cap consulta prèvia amb les comunitats indígenes.
“Així ho va establir CORFO”, afirma Bucher.
“Amb tot, l’empresa sempre ha promogut el diàleg i la relació amb les comunitats dels voltants de l’explotació”, afegeix.
L’agència estatal de desenvolupament CORFO, propietària de les concessions mineres de la conca salina d’Atacama –atorgades en règim d’arrendament a les empreses explotadores de liti– no ha volgut fer declaracions malgrat les nombroses peticions de Danwatch.
