L’extracció de liti per a les bateries dels nostres ordinadors, telèfons i vehicles elèctrics explota gran part dels escassos recursos hídrics del desert més àrid del planeta i fa perillar l’existència de comunitats indígenes i fauna autòctona.
Nikolaj Houmann Mortensen / @DanWatchDK
Després d’entrar al desert d’Atacama és molt fàcil entendre per què que la recerca espacial utilitza aquest territori xilè per fer simulacions de Mart. Veient les immenses planes de sorra, pedres i sal de tons marrons rogencs i blancs envoltades d’enormes serralades i cràters volcànics, no costa gaire imaginar-nos que som en un altre planeta.
Segons Patricio Guzmán, director de cinema xilè fascinat per l’astronomia, Atacama és “l’únic punt marró” del planeta visible des de l’espai: amb una mitjana de 15 mil·límetres de pluja anuals, aquest desert és considerat l’indret més àrid de la Terra. El paisatge desèrtic penetra per costa del Pacífic cap a l’interior del continent i deixa pocs rastres que ens recordin que encara som al planeta humà: només queden alguns vestigis de pobles miners fantasma que antigament vivien de l’extracció de minerals preuats, com el nitrat de potassi. Ara, però, es troben abandonats entre la sorra.
La banda oriental del desert ofereix més senyals de vida. Prop dels aiguamolls d’aigua salada nien espècies úniques de flamencs, mentre que alguns ramats de cabres pasturen pels voltants d’oasis dispersos, on fa centenars o milers d’anys que hi viuen comunitats indígenes.
En aquesta mateixa part del desert, l’ésser humà i una nova demanda global estan deixant unes marques inèdites sobre el paisatge. Es calcula que, sota el desert d’Atacama i les conques salines adjacents, Xile acumula més de la meitat de les reserves mundials de liti, un metall lleuger essencial per fabricar les bateries dels nostres telèfons i ordinadors, així com vehicles elèctrics, elements clau de la transició cap a les energies verdes. Arran del creixement del sector de l’automòbil elèctric, es preveu que el 2025 la demanda global de liti haurà augmentat més de tres vegades, de manera que una mena de febre de l’or blanc s’atansa sobre Xile i els països del voltant.
Però per extreure el liti d’Atacama cal fer una explotació massiva dels recursos hídrics, una aigua que ha servit per garantir la supervivència de pobles i animals autòctons durant milers d’anys en un entorn molt dur. Segons la comunitat científica, això ja està provocant danys irreparables al fràgil ecosistema del territori més àrid del món.
JA NO ES POT CONREAR LA TERRA COM ABANS
Els membres de la comunitat fan torns per accedir a l’aigua del riu San Pedro. Després d’esperar-se dues setmanes, finalment Hugo Díaz pot regar els seus camps. Aquest pagès de 58 anys viu a Coyo, una de les desenes de comunitats indígenes likanantaí establerts als petits oasis d’Atacama des de fa segles.
Igual que els seus avantpassats, dirigeix el corrent pels petits canals d’un senzill sistema de reg que s’encarrega de distribuir l’aigua entre els pagesos locals. Els pares i els avis d’Hugo Díaz disposaven de prou alfals i pastures per mantenir centenars de caps de bestiar durant tot l’hivern, cosa que avui és impensable. “Actualment, hi ha molt pocs pagesos que puguin guanyar-se la vida. No tenim ni el 20 % de l’aigua que ens caldria”, afirma Díaz, tot assenyalant les marques de la paret del canal que donen fe dels nivells superiors d’altres èpoques.
Tot i que molts dels pobladors autòctons d’Atacama reconeixen que l’actual canvi climàtic està agreujant l’escassetat d’aigua al desert, asseguren que el problema va començar arran de l’extracció de liti i coure en aquest territori.
“Abans de l’arribada de les empreses mineres aquí hi havia molta aigua”, afirma Hugo Díaz.
L’ARÀBIA SAUDÍ DEL LITI
Xile disposa d’unes reserves úniques de liti, un metall que cada cop és més important per al sector energètic. Per això a vegades es diu que aquest país és l’Aràbia Saudita del liti. Durant els darrers vint anys, almenys un 40 % del subministrament mundial era d’origen xilè i, tal com ha revelat Danwatch, aquest material s’està emprant per fabricar alguns dels aparells informàtics i cotxes elèctrics més populars.
El liti xilè es pot extreure a baix cost: els miners bomben la salmorra rica en liti que hi ha als grans jaciments sota la conca salina d’Atacama i l’emmagatzemen en unes basses gegantines a la superfície desèrtica. Aquí, l’aigua de la salmorra s’evapora a conseqüència de la radiació solar més intensa del món i el que queda són acumulacions de liti amb altres sals i minerals.
Durant aquest procés, però, fins al 95 % de la salmorra extreta s’evapora a l’aire, fet que agreuja l’escassetat d’aigua d’Atacama, explica Ingrid Garces, professora d’enginyeria de la universitat xilena d’Antofagasta i estudiosa de les planes salines. “A Xile es considera que l’extracció de liti és un tipus de mineria convencional, com l’explotació de roca dura. Però no es tracta d’un sistema normal, sinó que és mineria hidràulica”, assegura Garces.
Les dues empreses que es dediquen a l’explotació de liti a Atacama —Sociedad Química y Minera de Chile (SQM)(Xile) i Albemarle (EUA)—, tenen permisos per extreure gairebé 2.000 litres de salmorra per segon. A més de la salmorra, la mineria de liti també xucla quantitats considerables d’aigua dolça, juntament amb les explotacions de coure properes.
“La conseqüència d’això és un impacte sobre la biodiversitat en general. I els efectes són visibles, ja que els aiguamolls s’estan assecant”, explica Ingrid Garces.
NO S’HA FET CAS DE L’EVIDÈNCIA ANECDÒTICA
Després de conduir mitja hora per sobre de l’escorça salada, que sembla infinita, emergeixen sobtadament els aiguamolls de Tebinquiche envoltats d’herbassars i joncedes. Jorge Álvarez Sandón, de 46 anys i pertanyent a la comunitat coyo, assenyala unes grans taques blanquinoses que flanquegen els marges blau marí de la llacuna.
“Abans, l’aigua cobria totes aquelles taques blanques, però ara els aiguamolls cada cop són més petits. Eren immensos”.
Fa anys que les comunitats indígenes d’Atacama denuncien la sequera. Segons el Consell del Poble d’Atacama —entitat que representa 18 comunitats—, durant la darrera dècada els rius, els aiguamolls i els prats s’han reduït.
Malgrat tot, l’administració xilena ha confiat majoritàriament en els estudis d’impacte ambiental encarregats per les empreses mineres. En general, aquests informes no han detectat efectes destacables sobre els nivells d’aigua o la natura dels voltants.
“Per a la població local, el canvi és molt evident: s’està adonant que hi ha menys aigua per al bestiar i que els rius s’estan assecant. Tot i això, les empreses i l’Estat no s’han pres seriosament aquesta evidència anecdòtica”, afirma la biòloga i professora associada de la universitat d’Antofagasta Cristina Dorador, que estudia la vida microbiana d’Atacama.
UNA “CAUSA IMPORTANT DE DEGRADACIÓ AMBIENTAL”
En general, les escasses dades governamentals i la manca de recerca independent i exhaustiva han dificultat que col·lectius ecologistes, científics conscienciats i comunitats locals puguin rebatre els informes de les empreses mineres. Recentment, però, s’han publicat estudis independents favorables a les seves tesis.
Enguany, l’equip de recerca de la Facultat de Sostenibilitat de la Universitat d’Arizona (EUA) ha publicat l’estudi independent més exhaustiu que s’ha fet mai sobre l’impacte que generen els jaciments de liti a Atacama. Segons l’estudi, basat en registres clau de paràmetres mediambientals sobre vegetació, humitat del sòl i temperatura a la superfície, i amb imatges detallades sobre el període 1997-2017 captades via satèl·lit, durant els darrers vint anys el medi ambient d’Atacama s’ha deteriorat molt, amb un augment de la sequera i una disminució de la vegetació.
Tot i que l’equip de recerca afirma que l’augment del turisme i la població també potencien la crisi ambiental, assegura que “les activitats vinculades a l’explotació del liti són una de les causes més importants de degradació ambiental local” i ha detectat una clara correlació inversa entre la presència de mines de liti i el grau d’humitat de la vegetació i del sòl d’Atacama.
Intentar afegir GIF de fotos satèl·lit que mostren expansió de mineria aquí: https://danwatch.dk/en/undersoegelse/our-demand-for-electric-cars-and-smartphones-is-drying-up-the-most-arid-place-in-the-world/
El passat mes d’agost, l’empresa SpaceKnow i la publicació científica Engineering & Technology van arribar a conclusions similars després d’haver analitzat imatges captades des de l’espai. A partir de les fotografies fetes entre el 2015 i el 2019, van detectar que hi havia una estreta relació entre els nivells d’aigua dels dipòsits de liti de SQM i els dels aiguamolls circumdants: “a mesura que el nivell d’aigua de les basses de SQM va augmentant, el dels aiguamolls va disminuint”.
LES EMPRESES CRITIQUEN ELS ESTUDIS
Tant SQM com Albemarle han assegurat a Danwatch que els resultats dels dos estudis contradiuen el monitoratge continu que ambdues empreses fan en aquestes zones. Albemarle critica l’equip de recerca perquè només ha emprat dades indirectes a l’hora de plantejar-se la correlació entre l’extracció de salmorra i la degradació ambiental, i no ha tingut en compte les dades de camp facilitades per la companyia.
“Disposem d’una àmplia xarxa de monitoratge que mesura els nivells d’aigua, la química, l’evaporació, la cobertura vegetal, els fluxos dels canals naturals i, per descomptat, les imatges dels satèl·lits; i si aquestes dades s’analitzen amb una visió integral, és evident que l’extracció de salmorra que fem no genera cap impacte negatiu sobre els sistemes dels aiguamolls”, segons explica la directora d’Albemarle a Xile, Ellen Lenny-Pessagno, en un correu electrònic enviat a Danwatch.
Pel que fa a aquesta crítica, Datu Buyung Agusdinata, professor adjunt a la Facultat de Sostenibilitat de la Universitat d’Arizona i un dels autors de l’estudi sobre degradació ambiental, argumenta que tot i que les dades complementàries podran servir per millorar la recerca sobre aquest tema en el futur, l’informe es basa en un enfocament àmpliament acceptat.
“Respecte de la metodologia que vam aplicar en aquest informe, la teledetecció és una tècnica ben desenvolupada i que s’aplica àmpliament en estudis d’impacte ambiental per detectar canvis en diversos paisatges”, explica Datu Buyung Agusdinata a Danwatch.
DES DEL MIG D’UNA TASSA
Un dels punts més controvertits és com interaccionen els dipòsits d’aigua dolça i de salmorra que hi ha sota la conca salina i la influència que això pot tenir sobre l’escassetat hídrica de la zona. Si bé l’elevada salinitat de la salmorra fa que sigui inadequada per al consum humà, l’estudi de la Universitat d’Arizona indica que encara es troba en “relació hidrodinàmica amb l’entorn”, la qual cosa vol dir que l’extracció intensiva pot provocar l’esgotament de gran part dels escassos recursos hídrics d’Atacama i “una disminució de l’aqüífer i efectes negatius tant per al seu equilibri hídric com per als seus ecosistemes”.
Segons SQM i Albemarle, l’explotació de salmorra no afecta la recàrrega d’aigua dolça del territori, entre altres factors perquè les bosses de salmorra i d’aigua estan separades per una escorça dura de sal i com que tenen densitats diferents, no es barregen.
No obstant això, Ingrid Garces argumenta que la crosta de sal no pot evitar que els materials s’acabin barrejant i compara l’extracció de salmorra amb l’efecte de xuclar aigua des del marge d’una tassa.
“Encara que algú extregui aigua del centre de la conca salina, això també afecta l’aigua dels voltants”, afirma Garces.
LA POBLACIÓ ENCARA NO TÉ AIGUA CORRENT
L’any passat, el Comitè de Mineria No Metàl·lica del govern xilè va publicar un informe que afirmava que, del 2000 al 2015, el volum d’aigua extret d’Atacama era un 21 % més que el cabal que hi havia entrat. El comitè va relacionar l’augment de les extraccions de salmorra amb la disminució del nivell de les aigües freàtiques i va informar que, a la part sud de la conca salina d’Atacama, els nivells d’alguns pous havien caigut aproximadament un metre durant els últims deu anys, mentre que els registres dels pous propers als jaciments encara havien disminuït més.
Mentre que a Peine, la comunitat més propera a les basses d’extracció, alguns dies d’estiu hi ha talls d’aigua, Albemarle i SQM estan autoritzades a extreure gairebé 2.000 litres de salmorra per segon.
“La sobreexplotació preocupa molt les comunitats perquè, tot i que encara hi ha molts habitants que no tenen garantit l’accés a l’aigua potable, aquestes empreses bomben molta salmorra”, afirma Sergio Cubillos, veí de Peine i expresident del Consell d’Atacama, que representa 18 comunitats del territori.
“Crec que hi pot haver mineria, però amb moderació”, afirma Hugo Díaz, pagès de la comunitat de Coyo.
“No com ara està fent SQM, que es dedica a extreure aigua sense cap control per part del govern”, afegeix Díaz.
ELS ARBRES QUE HAN FET SALTAR LES ALARMES
Tornant al desert, Thomas Vilca avança per la crosta de terra erma i s’atura davant de les arrels d’un immens garrofer autòcton. Sota l’escorça, fica el peu dins de la cavitat que s’ha format per la manca d’humitat al sòl sorrenc. Aquest mestre de 55 anys de la comunitat indígena tulor assenyala el tronc de l’arbre, que no té fulles.
“Veus aquelles taques negres que supuren una mena de líquid? Volen dir que l’arbre s’està morint. És com si intentés regar-se ell mateix”, explica.
Segons les comunitats d’Atacama, el garrofer és una de les espècies que cada cop va sucumbint més al clima àrid. A banda de tenir un valor cultural i espiritual únic per als likanantaí, la mala salut dels arbres també pot enviar un senyal d’alerta precoç que indica una greu manca d’aigua: el garrofer és una espècie resistent a la sequera, amb unes arrels profundes que li permeten nodrir-se de les capes freàtique
Els garrofers també van protagonitzar un informe elaborat pel govern l’any 2013, quan els equips d’inspecció van comprovar que SQM no havia informat les autoritats que un terç dels arbres dels seus terrenys s’estaven morint, tot i que l’empresa s’havia compromès a controlar-ho. Segons els expedients de les inspeccions governamentals esmentats per Reuters, al cap de dos anys la mortalitat encara havia augmentat més, tot i que SQM continuava sense fer gaire cas dels senyals d’alarma.
UN TASTET DEL QUÈ ENS ESPERA
Curiosament, fa milers d’anys la conca salina d’Atacama havia estat un llac important, abans que els canvis climàtics fessin que s’assequés. Ara, la comunitat científica estudia aquest desert com a exemple del que pot passar als ecosistemes d’altres llocs del planeta, a mesura que el canvi climàtic es vagi estenent. Tot i això, mentre s’intenta pal·liar l’escalfament global amb cotxes elèctrics, les empreses extreuen la poca aigua que li queda al desert més àrid.
“Amb aquestes pluges tan minses, calculàvem que Atacama trigaria uns 100.000 anys a assecar-se del tot. Ara, però, les activitats humanes estan accelerant aquest procés a una velocitat que mai ens havíem imaginat”, afirma la microbiòloga Cristina Dorador.
FLAMENCS I MICRODESASTRES
Jorge Álvarez Sandón recorda quan els aiguamolls de Tebinquiche eren plens de flamencs. El desert acollia la població més important dels Altos Andes, un centre de nidificació per a moltes espècies. Hi havia prou ous perquè els likanantaí n’agafessin una part i els intercanviessin amb altres comunitats indígenes.
“Ara, però, el nivell de l’aigua és massa baix per als flamencs”, afirma Matilde López, biòloga i investigadora a la Facultat de Ciències Forestals i Conservació de la Natura de la Universitat de Xile.
Fa dècades que estudia la fauna d’Atacama i ara està veient com les mines de liti suposen una amenaça per a les poblacions de flamencs. Si hi ha menys aigua, la salinitat dels llacs augmenta i la quantitat d’algues disminueix, que és la font d’alimentació d’aquestes aus.
“Així es trenca tota la cadena tròfica”, explica López.
De la mateixa manera, la microbiòloga Cristina Dorador té por que Atacama pugui experimentar el que ella anomena “microdesastre”, en què els canvis de la vida microbiana única d’aquest desert poden tenir grans conseqüències sobre la flora i la fauna autòctona.
“Si el nivell o la salinitat de l’aigua canvia, pot afectar les comunitats microbianes i, al mateix temps, tota l’estructura de l’ecosistema”, afirma Dorador.
MANCA DE CONTROL
El 2017, el cap de la Corporació de Foment de la Producció (CORFO), l’agència estatal de desenvolupament, va enviar una carta a l’autoritat ambiental del país, alertant que SQM suposava “un risc important per a l’estabilitat” de l’ecosistema d’Atacama i les seves reserves salines.
Reuters va revelar l’existència d’uns expedients de l’autoritat mediambiental xilena que mostren que Albemarle i SQM, respectivament, estan preocupades per la sobreexplotació de les reserves de salmorra per part de la competència. Al mateix temps, també van emetre comunicats on afirmaven que confiaven en les reserves existents i que el subministrament del futur quedava garantit.
L’antic govern xilè va crear el Comitè de Mineria No Metàl·lica. Aquest organisme va detectar que el volum d’aigua extret d’Atacama era molt superior al que hi entrava i estava impulsant una estratègia per tal que l’Estat pogués controlar de manera independent els canvis ambientals provocats per la mineria a Atacama. L’any passat, però, el nou govern de centre-dreta va dissoldre el comitè.
“Els pocs estudis que puc esmentar són fruit de la tasca feta per l’equip de recerca del Comitè de Mineria No Metàl·lica”, afirma Marcela Hernando, diputada del centrista Partit Radical i antiga governadora i alcaldessa d’Antofagasta, a Atacama.
L’AGÈNCIA ESTATAL NO CONEIX L’INFORME MEDIAMBIENTAL
Igual que el personal científic i les organitzacions ecologistes implicades, Hernando assenyala que l’organisme estatal que gestiona les aigües —la Direcció General d’Aigües (DGA)— hauria de jugar un paper clau en les inspeccions, però té molt poc finançament.
“La DGA disposa de poc personal i és molt difícil que faci controls en un desert inabastable de milers de quilòmetres”, afirma Hernando.
Danwatch es va reunir amb la DGA al Ministeri de Foment, al centre de Santiago. Segons la directora del Departament de Conservació i Protecció dels Recursos Hídrics, Mónica Musalem, els nivells d’extracció actuals no suposen un risc important per al medi ambient, la flora i fauna d’Atacama. Tot i reconèixer que algunes inspeccions havien demostrat que el 2016 i el 2017 SQM havia superat els límits, i que això havia afectat els terrenys del voltant, Musalem va destacar que, d’aleshores ençà, l’organisme mediambiental ha sancionat l’empresa i li ha presentat un pla de mesures que encara s’ha d’avaluar.
“Però com que parlem d’aigua amb salmorra que té una elevada concentració de sal i no és adequada per a humans ni per a ningú, hem permès aquest desequilibri hídric. Estem intentant avaluar fins a quin punt podem alterar aquest equilibri del sistema hídric sense que això afecti el medi ambient”, explica Musalem.
La directora assegura que “segons les anàlisis del procés d’avaluació ambiental, aquest desequilibri no tindrà efectes negatius per al medi ambient”.
Pel que fa a l’estudi sobre la degradació ambiental de la Universitat d’Arizona, presentat fa vuit mesos i esmentat per la majoria de personal científic entrevistat, Musalem va respondre a Danwatch que no el coneixia. No obstant això, de seguida va refutar l’anàlisi de les imatges aèries d’SpaceKnow i Engineering & Technology, argumentant que el nivell d’aigua dels aiguamolls anava variant al llarg dels anys i que, per tant, l’estructura dels llacs no guarda una relació directa amb l’aigua extreta durant el procés d’explotació de liti.
RECONEIXEMENT DEL POSSIBLE IMPACTE AMBIENTAL
CORFO (Corporació de Foment de la Producció, agència pública de desenvolupament de l’Estado xilè) és la propietària de les concessions mineres de la conca salina d’Atacama i les atorga en règim d’arrendament a les empreses explotadores de liti. De la mateixa forma que la DGA, la vicepresidenta de CORFO, Antonia Eyzaguirre Altamirano, reconeix que actualment s’extrau més aigua que la que flueix cap a Atacama. I aquest desequilibri hídric causat per l’extracció humana pot «tenir efectes en els nivells d’aigua subterrània de diversos sectors de la conca i impacte en la coberta vegetal de la superfície», escriu Eyzaguirre Altamirano en un correu electrònic.
En aquest sentit, CORFO argumenta que actualment està desenvolupant un model d’investigació que hauria de ser capaç de simular diversos escenaris sota les quotes d’extracció actuals. Quan estigui finalitzat, serà compartit amb les autoritats ambientals pertinents, així com amb la DGA. Alhora, la corporació està implementant un sistema de monitoratge en línia d’aigua i variables biòtiques per tal de detectar la caiguda del nivell de l’aigua al voltant dels pous circumdants, afirma Eyzaguirre Altamirano. Per ara, CORFO no creu que els drets actuals d’extracció s’hagin de limitar.
SOBREEXPLOTACIÓ PER CULPA D’UNA NOVA MANERA D’INTERPRETAR LA NORMATIVA
La responsable xilena d’Albemarle, Ellen Lenny-Pessagno, destaca que l’empresa, mitjançant una tecnologia innovadora i un pla d’alerta precoç, és capaç de detectar els impactes sobre el medi ambient i reduir el bombeig de salmorra si els nivells analitzats baixen d’un llindar determinat. D’altra banda, subratlla que Albemarle només fa servir una petita part dels drets adquirits sobre l’aigua dolça en comparació amb SQM i altres empreses properes, com les que es dediquen a l’explotació del coure, i que només té permís per bombar fins a 442 litres per segon de salmorra, mentre que per a SQM el màxim és de 1.500 litres.
“La plana salina d’Atacama requereix una acció conjunta per part de totes les empreses implicades. En aquesta conca no només hi ha SQM, també hi ha mines de coure que extreuen aigua i projectes per ampliar les explotacions que encara s’han d’avaluar, fet que podria afectar la recàrrega de la conca salina”, explica Ellen Lenny-Pessagno en un correu electrònic enviat a Danwatch.
Pel que fa a SQM, el vicepresident de l’àrea de medi ambient, Alejandro Bucher, admet que l’empresa va sobrepassar el límit de salmorra el 2016, tot i que afirma que va ser culpa de l’autoritat mediambiental, ja que havia canviat la interpretació de la normativa d’extracció. D’ençà, SQM ha presentat diverses propostes per reduir les extraccions i, finalment, l’administració li ha aprovat un pla que s’ha d’executar enguany.
“Aquesta autorització es va obtenir com a conseqüència d’un exhaustiu procés d’avaluació ambiental aprovat per l’organisme amb l’objectiu de garantir l’extracció de salmorra per part del projecte i que aquesta es porti a terme sense generar impactes sobre zones sensibles d’interès ambiental i les comunitats properes”, explica Alejandro Bucher.
L’agència estatal de desenvolupament CORFO, propietària de les concessions mineres de la conca salina d’Atacama —atorgades en règim d’arrendament a les empreses explotadores de liti— no ha volgut fer declaracions malgrat les nombroses peticions de Danwatch.
INFORMACIÓ SOBRE LA RECERCA:
Danwatch es va desplaçar a Xile per analitzar la puixant indústria d’extracció de liti del país. Durant el procés de recerca es va entrevistar amb personal científic, empreses i 12 membres de les comunitats afectades.
Tot i que s’han analitzat estudis d’impacte d’empreses i alguns informes independents que s’han publicat sobre el tema, aquest informe es basa sobretot en una recerca de la Facultat de Sostenibilitat de la Universitat d’Arizona (EUA) de l’any 2019.
Aquest informe té el suport del projecte Make ICT Fair, finançat per la UE, i s’ha publicat conjuntament amb la coordinació de SETEM Catalunya.
