Resum de la notícia de Francisco Norega in guilhotina.info
Les últimes setmanes, Sèrbia ha vist esclatar un moviment massiu de resistència contra els plans d’extracció de liti, que la població considera un risc per a la terra i l’aigua, en un país ja marcat per alts nivells de contaminació. Després de tres setmanes consecutives de protestes nacionals, la mobilització popular creixent s’ha anotat diverses victòries.
Per fomentar el creixement econòmic, el govern serbi ha posat recentment els recursos minerals a disposició dels inversors estrangers com Rio Tinto i el grup miner xinès Zijin. Rio Tinto pretén obrir una mina de liti d’unes 400 hectàrees en una zona agrícola al costat del riu Jadar, a 14 km de Loznica, una ciutat de 20.000 habitants a l’oest de Sèrbia.
L’empresa assegura que es tractaria d’una «mina verda», que compliria tota la normativa mediambiental sèrbia i europea, i que el projecte crearia 2.000 llocs de treball durant la construcció i 1.000 permanents. Tot i això, aquestes promeses no van convèncer la població, que està preocupada per la destrucció que deixa l’activitat minera i la contaminació de la terra i l’aigua.
Al centre de les protestes hi havia també dos projectes legislatius que, segons els manifestants, pretenien facilitar l’explotació del liti per part de les multinacionals mineres. La nova Llei d’Expropiació permetria l’expropiació forçosa de terrenys per part de l’Estat quan els projectes es consideressin d’interès públic, en un termini de només vuit dies.
Els crítics d’aquesta llei van indicar que és inacceptable que el govern tingui dret a fer la declaració d’interès públic de manera poc transparent, arbitrària i sense criteris definits. D’altra banda, la reforma de la Llei de Referèndum impediria a la pràctica que els grups i moviments llancessin iniciatives de referèndum en crear una taxa administrativa elevada per a aquest tipus d’iniciatives populars. També permetria que les consultes es considerin vàlides fins i tot quan la participació fos inferior al 50%.
Grups ecologistes i de la societat civil van afirmar que aquestes lleis permetrien al govern i a les empreses eludir el descontentament popular i les preocupacions mediambientals i avançar més ràpidament amb projectes com el de Rio Tinto.
Per tots aquests motius, per segon dissabte consecutiu, el 4 de desembre, noves protestes van agafar els carrers de Sèrbia. En total, els manifestants es van reunir a més de 60 punts de ciutats, pobles i carreteres de tot el país. Va ser l’onada més gran de protestes coordinades a Sèrbia en més de 20 anys. Desenes de milers de persones van enviar un clar missatge al govern perquè aturi el projecte de Rio Tinto a Jadar i tots els altres projectes d’extracció de liti.
El moviment Kreni-promeni, un dels grups organitzadors de les protestes, va fer una crida a la població a bloquejar carreteres, ponts i carrers durant una hora més cada dissabte fins que s’acceptin les demandes.
Davant la magnitud de les protestes, el govern va acabar anunciant uns dies després, el 8 de desembre, que retirava la llei d’expropiació del parlament, per ser reexaminada i modificada per part del President, i la posterior obertura d’un ampli debat públic amb la participació de treballadores, associacions professionals, representants de les empreses i la societat civil.
La forta pressió popular i l’amenaça d’una nova ronda de protestes i bloquejos van provocar una altra concessió de les autoritats: dos dies després, divendres, el Parlament va aprovar les esmenes a la llei del referèndum a proposta del govern. No només es va eliminar la taxa administrativa per a les iniciatives de referèndum popular i es va permetre la participació dels grups proposants a l’òrgan que realitza la consulta, sinó que es va establir que un referèndum sobre el mateix tema no es pot repetir durant un període de 4 anys ni el parlament no pot prendre una decisió diferent de la del referèndum per al mateix període.
Tot i això, malgrat que el grup Kreni-Promeni va dir que les principals reivindicacions s’havien complert i que, per tant, no tindria sentit seguir al carrer, altres grups i moviments van mantenir les convocatòries de protestes per a l’endemà, dissabte. Tot i les concessions, la pluja i el fred, i encara que en menor nombre que els dissabtes anteriors, milers de persones van tornar a sortir al carrer l’11 de desembre i van tornar a bloquejar el trànsit a la capital i altres ciutats.
El 16 de desembre, el moviment va aconseguir un altre avenç: el consell municipal de Loznica va aprovar la suspensió del pla de desenvolupament que permetia a Rio Tinto extreure liti a la regió de Jadar.
