SETEM Catalunya, com a membres de la campanya europea Right to Repair, ens sumem a la carta dirigida als parlamentaris europeus, per demanar que la nova Regulació europea d’Ecodiseny per Productes Sostenibles (Ecodesign for Sustainable Products Regulation) prohibeixi la destrucció de productes electrònics i tèxtils no venuts, juntament amb 45 entitats més de tot Europa.
La destrucció de productes no venuts representa un malbaratament molt greu de recursos. Al llarg del procés de fabricació d’aquests productes es produeixen forts impactes socials i ambientals: contaminació d’aigües, extracció de matèries primeres, contaminació produïda per la distribució, precàries condicions de treball tant en el sector tèxtil com electrònic, entre d’altres.
Els aparells elèctrics i electrònics continuen sent un dels fluxos de residus de més ràpid creixement a la UE, amb una taxa de creixement anual del 2%. A més, es tracta de residus que contenen tòxics, i la taxa de recollida dels quals encara és baixa (menys del 40% dels residus electrònics es reciclen a la UE (2)). Els serveis digitals estretament relacionats representen el 4,2% de les emissions europees de GEH, de les quals el 54% prové de la fabricació d’aparells electrònics (3).
L’anàlisi de França suggereix que al voltant de l’1% de tots els aparells electrònics romanen sense vendre i es destrueixen cada any (1). Només en el cas de microones i bullidors d’aigua, s’estima que es destrueixen 98.000 i 140.000 unitats, respectivament, cada any. Per a aquests dos productes, això representa malbaratar 25.000 tones de CO2, 690 tones d’acer, 110 tones de vidre, 2 milions de litres d’aigua anuals (4).
Posar fi a la destrucció de béns no venuts pot ajudar a:
– Reduir els impactes ambientals i prevenir residus dels sectors tèxtil i electrònic.
– Promoure el disseny industrial i la innovació en la gestió per acabar amb la sobreproducció des del començament.
– La resta de béns no venuts ofereixen una oportunitat per als mercats secundaris, per exemple, per als reparadors i restauradors i els actors de l’economia social amb nous productes i peces de recanvi.
– Afavorir la reducció de la dependència de la Unió Europea d’altres països per proveïr-se de recursos naturals i matèries primeres crítiques.
D’altra banda, no s’ha de subestimar l’oportunitat econòmica de trobar nous mercats i una utilitat pels productes no venuts. Les projeccions mostren que el valor de l’electrònica i la roba destruïda a la UE ascendeix a 21,74 mil milions d’euros l’any 2022, (xifra més gran que tot el PIB de Xipre per a l’any 2020). Si no es prenen mesures polítiques, podria augmentar fins a 71,29 mil milions d’euros l’any 2030, una quantitat de diners similar als ingressos generats per tot el mercat de comerç electrònic alemany el 2019 (5).
Pots llegir a carta en anglès aquí.
Comparteix el tuit aquí!
Referències
1. ADEME (2021). Etude des gisements et causes des invendus non alimentaires et de leurs voies d’écoulement. (including footwear)
2. Eurostat (2023) Waste Statistics – Electrical and Electronic Equipment.
3. GreenIT.fr. (2021) Digital technologies in Europe: an environmental life cycle approach (summary report).
4. Cambridge Econometrics (2023) New EU eco-design proposals: case studies to illustrate their potential impact.
5. Okopol (2021) Policy brief on Prohibiting the Destruction of Unsold Goods.
