La passada setmana va marcar l'inici de la COP29, on representants d'uns 200 països es reuneixen un any més per abordar la crisi climàtica mundial i la necessitat urgent de limitar l'augment de temperatures. La conferència d'aquest any, que té lloc de l'11 al 22 de novembre a Bakú, Azerbaidjan, pretén continuar avançant en l'objectiu de no superar els 1,5 °C de la temperatura mitjana global establert per l'Acord de París.
Un sector que evadeix la seva responsabilitat climàtica a les negociacions és el de les grans empreses tecnològiques. Malgrat els compromisos públics, aquestes empreses —especialment per la seva dependència de proveïdors de l’Àsia oriental— continuen sent grans emissores globals, dificultant objectius climàtics amb les seves pràctiques insostenibles.
La petjada de carboni i el greenwashing de les grans tecnològiques i les cadenes de subministrament
Microsoft, que proclama públicament el seu ferm compromís a ser sostenible, per exemple, ha ampliat el seu objectiu a assolir la neutralitat de carboni, ser positiva en aigua i generar zero residus de cara al 2030, arran de la darrera COP28. Tot i la seva promesa, la companyia es troba sota escrutini per haver establert aliances amb gegants del sector de combustibles fòssils. A companyies com ExxonMobil, els ofereixen serveis de núvol i intel·ligència artificial dissenyats per optimitzar l’extracció de petroli i gas. Aquests serveis poden sumar fins a 50.000 barrils de petroli equivalents diaris ja al 2025. Des de l’anunci del seu objectiu de neutralitat de carboni el 2020, les emissions de Microsoft han augmentat un 43%, cosa que posa en dubte la coherència entre el seu discurs ambiental i les seves accions. Aquest blanqueig verd o ‘greenwashing’ està més compromès amb donar una imatge de responsabilitat ambiental que no pas reduir les seves pràctiques insostenibles.
Més enllà de Microsoft, gran part de l’empremta de carboni de la indústria tecnològica prové de la seva cadena de subministrament, especialment de proveïdors d’electrònica de consum a l’Àsia oriental. Des dels semiconductors fins a pantalles i muntatges finals, aquests proveïdors són responsables de més de tres quartes parts de les emissions de tota la indústria electrònica. Això inclou proveïdors de grans marques com Apple, Dell, HP, Amazon, Lenovo, Google i Samsung, que tenen la major part de la seva producció al Japó, Taiwan i Corea del Sud, on la fabricació de semiconductors és especialment intensiva en energia i depèn en gran part de fonts no renovables, fet que complica els esforços per descarbonitzar la indústria.
Taiwan Semiconductor Manufacturing Company (TSMC), un dels majors fabricants de xips del món, ha promès assolir les emissions netes zero i energia renovable per al 2050. Tanmateix, segons informes del 2021, només un 9% de la seva energia provenia de fonts renovables aquell any. A mesura que la demanda d’electricitat de l’empresa continua creixent, es preveu que el seu consum el 2030 també creixerà, fins a ser equivalent a una quarta part de la població de Taiwan. Per aquell any, s’espera que la indústria de semiconductors de Taiwan utilitzi el doble d’electricitat que Nova Zelanda el 2021, i un 82% de tot el consum serà de TSMC.
Samsung Electronics, el fabricant de semiconductors més gran de Corea del Sud, té la previsió que les seves emissions arribin a 32 milions de tones mètriques de CO₂ anuals el 2030, la xifra més alta del sector. Aquesta dependència de fonts no renovables podria incrementar les emissions del sector dels semiconductors de Corea del Sud en un 145% per al 2030. Samsung ha obtingut la qualificació més baixa entre els fabricants de xips, una nota de D+, per la seva lentitud a l’hora de transitar cap a un ús de 100% d’energia renovable.
El 2022, l’empresa taiwanesa de muntatge Foxconn va tenir unes emissions superiors a les d’Islàndia. Només un 8% de la seva energia era renovable, en comparació amb el seu competidor Luxshare Precision que va aconseguir un 24%.
→ ChatGPT consumeix una quantitat d'energia equivalent al consum energètic de 33.000 llars nord-americanes
Segons els informes recents de Greenpeace “Invisible Emissions A forecast of tech supply chain emissions and electricity consumption by 2030”, molts dels principals proveïdors de la indústria tecnològica continuen sense aconseguir les reduccions necessàries, malgrat la urgència que suposa pel planeta el seu impacte ambiental. Les emissions de TSMC, Samsung, i Foxconn van augmentar el 2022 en comptes de disminuir a causa de canvis més aviat simbòlics, com ara certificats d’energia renovable (RECs), que no requereixen una transformació de la infraestructura o reduir significativament l’ús de combustibles fòssils. Cap dels 11 proveïdors principals es compromet a reduir les seves emissions a la meitat abans del 2030, el qual seria essencial per complir amb l’objectiu de l’Acord de París de no superar els 1,5° C d’escalfament global.
A més de les emissions derivades de la fabricació i les cadenes de subministrament, la indústria tecnològica també ha d’afrontar l’impacte ambiental de la Intel·ligència Artificial (IA), una tecnologia que requereix una gran quantitat d’energia per funcionar. Un sistema d’IA generativa, com per exemple ChatGPT, consumeix una quantitat d’energia equivalent al consum energètic de 33.000 llars nord-americanes. Aquest creixent consum d’energia genera emissions de gasos d’efecte hivernacle, ja que la major part de l’energia prové de combustibles fòssils com el petroli i el carbó. Les tecnologies digitals representen entre el 8% i el 10% del consum energètic mundial i entre el 2% i el 4% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle. Si internet fos un país, seria el quart més contaminant del món.
Amb la COP29 destacant la importància dels compromisos climàtics globals, és hora que les empreses tecnològiques afrontin seriosament el seu impacte ambiental. És imprescindible que aquestes companyies deixin de recolzar-se en la producció de combustibles fòssils. Cal que estableixin objectius d’emissions clars, transitar cap a fonts d’energia renovable d’alt impacte i fer reduccions significatives a tota la seva cadena de subministrament.
