La mineria de recursos naturals és una de les activitats més contaminants i devastadores per al medi ambient, la qual té també greus impactes socials. Per fabricar els nostres dispositius electrònics, són necessaris diversos metalls i minerals, com ara l’or, la plata, el coltan, el liti, el níquel, les terres rares, la bauxita, entre d’altres. Tanmateix, la mineria provoca greus danys, com la degradació dels sòls, la desforestació, la contaminació de les aigües, i la generació d’elevades emissions de gasos d’efecte hivernacle que contribueixen al canvi climàtic.
Al sector i a les comunitats locals de l’entorn també es produeixen greus violacions de drets humans. Regions com la República Democràtica del Congo (RDC), Xile, Argentina, Bolívia i Brasil, per exemple, s’han convertit en punts de conflicte per la seva riquesa en minerals com el coltan, el liti i el coure.
Cada mina té el seu propi context, tot i que l’explotació d’aquests recursos sovint es fa sota condicions de treball precàries i sense les proteccions adequades per les treballadores. En el sector miner també trobem la presència de treball infantil, tot i ser il·legal, i manca de transparència que condueix a la presència d’una forta corrupció.
La majoria de les treballadores pateixen problemes de salut derivats de l’exposició contínua a materials tòxics, com malalties respiratòries i trastorns musculars. Els menors treballen més de 12 hores al dia sense protecció i s’exposen a materials tòxics que poden causar malalties respiratòries greus i, en casos extrems, fins i tot la mort. Al triangle del liti, les operacions mineres ocupen terres ancestrals de les comunitats indígenes d’Argentina, Bolívia i Xile, alterant el seu estil de vida tradicional i creant greus problemes de manca d’aigua, essencial per a la seva supervivència i el manteniment dels seus ecosistemes locals.
Les comunitats locals en molts casos es beneficien poc de l’explotació d’aquests recursos, i en tot cas es veuen afectades negativament. A aquest fet cal sumar-hi que l’extracció de matèries primeres forma part de l’espoli de recursos que es fa al Sud Global per part del Nord Global, i que s’acaba reproduint el model colonial, en el qual les economies més fortes paguen les matèries primeres a un preu molt baix a països empobrits, els quals després hauran d’importar productes manufacturats el valor del qual és molt més elevat. Es fa un intercanvi desigual que no ajuda als països rics en matèries primeres a ser més pròspers.
→ Les dones que treballen en la mineria també es veuen afectades per una doble opressió, ja que pateixen tant l’explotació laboral com la discriminació de gènere. Depenent del context de cada mina, algunes treballen venent menjar i aigua als miners, altres treballen a la mina. La violència de gènere i les agressions sexuals són desafortunadament comunes en moltes zones mineres, on la manca de protecció legal i suport social incrementa la vulnerabilitat d’aquestes treballadores.
Als assentaments informals, les joves sovint es veuen obligades a la prostitució, amb un alt risc d’infeccions de transmissions sexuals i altres problemes de salut. Les dones mineres, sovint relegades a les tasques més perilloses o extenuants, i reben salaris inferiors tan sols pel fet de ser dones.
