La deslocalització de la producció d’electrònica cap al Sud Global, sobretot a l’Àsia, amb l’objectiu de reduir costos laborals, ha generat en les últimes dècades un context favorable per l’explotació i el treball esclau modern.
Les cadenes de valor globals s’han tornat més llargues, complexes i opaques, i molts països han optat per fer els ulls grossos a aquesta explotació per tal de continuar atraient capital estranger i generar llocs de treball. Les vulneracions de drets principals són: condicions de treball precàries com ara jornades llarguíssimes, inseguretat laboral, riscos per a la salut, treball forçós, salaris no dignes i a vegades per sota del salari mínim establert per la llei quan n’hi ha, i persecució sindical, entre d’altres.
La feminització de les posicions laborals menys remunerades en aquestes indústries és un altre factor preocupant. Aproximadament el 80% de les treballadores de les fàbriques d’electrònica són dones, sovint seleccionades perquè se les considera més submises i fàcils de controlar que els homes. Aquest biaix de gènere perpetua una jerarquia laboral que relega les dones a tasques mal remunerades i les converteix en treballadores “de segona,” exposades a condicions més dures i precàries, on sovint es troben en l’escala salarial més baixa i sense opcions d’ascens. Sovint a més, són elles qui assumeixen gran part del treball reproductiu i de cures, és a dir, cuidar les seves famílies i fer-se càrrec de les tasques domèstiques.
La manca d’implementació de les regulacions de seguretat laboral incrementa el risc a patir malalties. L’exposició a substàncies tòxiques té impactes greus sobre la salut i la salut reproductiva de les treballadores. Aquesta vulnerabilitat es veu incrementada per l’ús freqüent per part de les fàbriques de contractes temporals que depenen de renovació constant, ja que aquest tipus de contracta fa que les treballadores siguin més susceptibles a abusos i assetjament sexual per part dels seus superiors sota l’amenaça de no ser renovades. Aquestes pràctiques abusives no només reflecteixen una clara discriminació de gènere, sinó que també perpetuen un sistema laboral que explota la vulnerabilitat econòmica i social de les dones en aquests contextos per maximitzar beneficis.
Aquest context de deslocalització de les fàbriques d’electrònica també ha propiciat la migració entre països asiàtics per respondre a la demanda de mà d’obra al sector electrònic. Les treballadores migrants, i sobretot les dones, es troben en situació de gran vulnerabilitat, donat que sovint s’han hagut d’endeutar per poder viatjar, i un cop arriben a la destinació, es troben que les condicions de feina que els havien promès no són les mateixes, sinó pitjors. Sovint no poden renunciar perquè no tenen els diners per tornar, o perquè l’empresa els reté els passaports per exemple, quedant atrapades en una relació de dependència.
→ La fabricació dels aparells electrònics també té un gran impacte ecològic, ja que s’utilitzen grans quantitats de recursos com l’aigua, i a vegades es genera contaminació. A més, els gasos d’efecte hivernacle emesos durant la fabricació de components electrònics són una part important de les emissions de la indústria electrònica, i agreujen la crisi climàtica.
