Els residus elèctrics i electrònics (RAEE) són el flux de residus que més està creixent al món.
Segons l’E-waste Monitor de NNUU de 2024, el 2022 es van generar globalment 62 milions de tones d’aquests residus. La vida útil dels dispositius electrònics és molt curta, ja que estan dissenyats sota el model del Nord Global de consum ràpid i renovació constant. Aquest sistema incentiva l’obsolescència programada cada vegada amb més freqüència per augmentar les vendes i beneficis.
Aquesta dinàmica de descart genera grans quantitats de residus electrònics, que continuen incrementant amb la popularització de la tecnologia de consum. A l’estat espanyol, per exemple, es produeixen uns 19 kg de deixalles electròniques per persona cada any, i, en canvi, només se’n recicla degudament al voltant d’un 40%.
Un cop els dispositius són descartats, una part d’aquests són enviats a països del Sud Global. Aquesta exportació, d’una banda, fomenta un sector de reparadores que fan una gran tasca aconseguint tornar a posar al mercat aparells reacondicionats. Malgrat això, també es produeixen exportacions en les quals es barregen aparells reparables amb aparells no reparables, és a dir brossa.
Quan al país de destinació les infraestructures per a la gestió d’aquesta brossa són insuficients, apareix un sector informal, que manipula els residus en condicions perilloses sense la tecnologia i proteccions necessàries per minimitzar els efectes nocius de substàncies tòxiques presents en molts components electrònics com el plom. Aquests materials, quan no es tracten adequadament, contaminen el sòl i l’aigua, afectant la biodiversitat i causant problemes de salut en les poblacions locals.