La campanya Right to Repair EU dona els seus fruits amb noves i prometedores normes de reparació, però necessitem molts més productes coberts
Després d’anys d’intensa campanya dels defensors del dret a reparar, els legisladors de la UE han acordat per fi una nova normativa sobre reparacions (1). La coalició Right to Repair Europe, que representa a més de 140 organitzacions de 24 països europeus, celebra que la nova llei aplani el camí per a un millor accés a reparacions assequibles de determinats productes. Per fi hi ha normes sobre preus raonables per a les peces originals, així com la prohibició de pràctiques de programari que impedeixin la reparació independent i l’ús de peces de recanvi compatibles i reutilitzades. Això és un pas en la bona direcció per a la reparació assequible.
No obstant això, amb l’aprovació de la llei es perd una gran oportunitat de crear un mercat de la reparació veritablement just a Europa i de garantir solucions de reparació assequibles per a la majoria dels productes del mercat europeu. L’àmbit dels productes coberts continua sent molt reduït i s’han introduït moltes llacunes. És necessària una ràpida aplicació de les normes, i que inclogui directrius de la Comissió sobre la definició de preus “raonables” per a les peces de recanvi, així com una execució sòlida de la prohibició de pràctiques antireparació i la introducció d’incentius financers nacionals per a la reparació per part dels Estats membres de la UE.
Els països de la UE disposaran de dos anys per a incorporar aquesta Directiva a la seva legislació nacional. És vital que la pròxima Comissió de la UE (després de les eleccions europees de juny de 2024) continuï treballant en actes jurídics que estableixin requisits de reparabilitat (2) per a categories de productes addicionals, a fi d’ampliar ràpidament l’àmbit d’aplicació d’aquestes noves normes de reparació.
1. Millor accés a la reparació d’una selecció de productes
Les noves normes milloraran l’accés dels consumidors europeus a la reparació d’una selecció de productes. L’àmbit d’aplicació es limita als béns adquirits pels consumidors i als productes ja coberts pels requisits de reparabilitat en virtut de la legislació de la UE. La Comissió Europea ampliarà automàticament l’àmbit d’aplicació en els 12 mesos següents a l’adopció de qualsevol nou acte jurídic que estableixi requisits de reparabilitat.
Per primera vegada s’exigirà als fabricants que ofereixin opcions de reparació més enllà del període de garantia legal de dos anys, amb una durada de fins a 10 anys. Aquestes reparacions hauran de ser gratuïtes o a un “preu raonable”. Es podrà oferir als consumidors un producte de substitució durant el període de reparació. Les peces i eines també hauran de vendre’s a reparadors independents “a un preu raonable que no dissuadeixi de la reparació”. No obstant això, les normes no proporcionen cap indicació del que significa realment un preu “raonable” de les peces. Serà crucial per al moviment de reparació portar als tribunals als fabricants que venguin recanvis a preus desenraonadament alts.
Una altra característica important de la llei és la prohibició de “clàusules contractuals i tècniques de maquinari o programari que impedeixin la reparació” dels productes inclosos en el seu àmbit d’aplicació. Right to Repair va treballar insistentment per a cridar l’atenció dels responsables polítics sobre aquestes pràctiques deslleials. No obstant això, està per veure fins a quin punt persistiran les llacunes, ja que el text afegeix una exempció a la prohibició que deixa la porta oberta al fet que els fabricants continuïn promulgant pràctiques antireparació afirmant que és “legítim” conforme a la llei. Lamentablement, la llei tampoc ofereix un accés més ampli a més informació sobre reparació i més peces de recanvi.
2. Millorar l’atractiu de la reparació sota la garantia legal
Per a millorar l’atractiu de la reparació, la garantia s’ampliarà en 12 mesos si els consumidors opten per la reparació. D’aquesta manera, en la majoria dels països de la UE la garantia legal cobrirà un total de 3 anys, mentre que no hi haurà ampliació si els consumidors opten per la substitució.
3. Un pas més cap als incentius econòmics nacionals per a la reparació, però encara cal aconseguir-lo
Els legisladors de la UE també exigeixen als Estats membres que apliquin almenys una mesura nacional de foment de la reparació. Proposen una llista no vinculant (3) d’opcions financeres i no financeres, com el suport a les iniciatives comunitàries de reparació o les campanyes d’informació. Serà crucial que el moviment pel dret a reparar mantingui l’impuls mitjançant campanyes nacionals i l’intercanvi de coneixements sobre iniciatives nacionals que hagin tingut èxit. Segons les dades recollides fins ara, és essencial que s’introdueixin incentius financers per a la reparació en tots els països.
4. Plataforma en línia de cerca de socis i formulari europeu de reparació
La Comissió Europea introduirà una plataforma europea en línia amb l’objectiu d’augmentar la visibilitat de les opcions de reparació i la transparència dels seus costos. Encara que en general és una bona idea augmentar la visibilitat dels serveis de reparació i facilitar als consumidors la cerca de proveïdors de serveis adequats, això només serà eficaç mentre existeixi una infraestructura de reparació adequada que també sigui visible en la plataforma.
5. Oportunitats perdudes
Tenint en compte el seu limitat abast i ambició, s’ha perdut l’oportunitat de convertir aquesta iniciativa en alguna cosa que realment mereixés el títol de “Directiva sobre el dret a reparació”. En essència, el principal efecte del reglament serà augmentar en certa manera les possibilitats que el petit nombre de productes que ja havien de ser reparables de totes maneres, acabin realment reparant-se. Seria molt optimista esperar que aquestes mesures facin una diferència en l’ús de recursos i la producció de residus electrònics.
La llista d’oportunitats perdudes és llarga. Per exemple, Right to Repair havia suggerit que es donés prioritat obligatòria a la reparació enfront de la substitució en el marc de la garantia, a més de reforçar el sector de les reparacions independents permetent-los realitzar reparacions en el marc de la garantia. Tanmateix, res d’això va tirar endavant en les negociacions finals.
També hi ha moltes disposicions ambicioses que el Parlament havia acordat, només perquè fossin rebutjades en favor de la postura dràsticament menys ambiciosa del Consell durant els diàlegs a tres bandes. Entre elles estan:
- El dret del consumidor al fet que es repari un producte, tret que sigui impossible de fet o de dret (sense que el productor pugui rebutjar la sol·licitud del consumidor per consideracions purament econòmiques, com els costos).
- El dret a tenir accés a totes les peces de recanvi i a tota la informació i eines relacionades amb la reparació, incloses les eines de diagnòstic, durant un període corresponent, com a mínim, a la vida útil prevista del producte.
- L’obligació que els fabricants publiquin tota la informació relacionada amb la reparació en els seus llocs web.
- La possibilitat que els legisladors afegeixin productes a la llista encara que no estiguin coberts pel disseny ecològic o altres requisits.
És lamentable que al final no hagi prevalgut la veu dels nostres representants triats democràticament. La Coalició Right to Repair continuarà pressionant perquè s’estableixin requisits de reparabilitat ambiciosos per al major nombre possible de categories de productes addicionals, a més de treballar amb membres centrats en l’aplicació de la directiva en cada Estat membre, per a garantir que aquest i altres actes legislatius marquin realment la diferència per als consumidors europeus i per a la prevenció dels residus electrònics.
L’article original va ser publicat per Right to Repair Europe. Aquesta és una versió abreujada i traduïda.
Contacte
Cristina Ganapini
Coordinadora de Right to Repair Europe
Correu electrònic: info@repair.eu
Notes
(1) text legal de la directiva (en espanyol)
(2) Els legisladors de la UE també van acordar un nou Reglament de la UE sobre disseny ecològic de productes sostenibles (ESPR). Aquest reglament marc permetrà a la Comissió Europea establir requisits mínims de reparabilitat per a altres categories de productes. La coalició Right to Repair va aconseguir que els productes relacionats amb l’energia, les TIC i altres productes electrònics formessin part de les seves pròximes prioritats.
(3) Les mesures dels Estats membres per a promoure la reparació poden incloure campanyes d’informació, suport a iniciatives de reparació dirigides per la comunitat, vals de reparació, fons de reparació, suport o creació de plataformes de reparació locals o regionals, organització o finançament de programes de formació per a adquirir competències especials en reparació i mesures fiscals. Aquestes mesures poden adoptar-se a nivell nacional, regional o local.
