El 25 de Març la Comissió Europea va fer pública la llista de projectes miners “estratègics” a ser desenvolupats dins del territori de la Unisó Europea, sota el nou Reglament de Matèries Primeres Crítiques (CRMA) – aprovat el 2024-, una llei pensada per garantir un subministrament segur de matèries primeres necessàries per la producció de tecnologies de baixes emissions, en el context del model de transició verda i digital impulsat per la UE, amb l’objectiu de reduir significativament la dependència de la UE amb altres països. Aquesta llei s’ha presentat com a clau per a una transició ecològica però en realitat representa una acceleració alarmant del model extractivista a Europa i la resta del món, amb greus repercussions socials i ambientals locals i globals.
Des de SETEM, fa més de dos anys que treballem com a membres de la Raw Materials Coalition per incidir en les polítiques de la UE, i apostar per un model de transició ecosocial basat en la la suficiència, el decreixement, la reducció del consum i del malbaratament de recursos, i la justícia social i global. El CRMA, lluny de transformar el model actual basat en una lògica del creixement, extractivista i colonialista, el consolida i l’expandeix, carregant sobre les zones de sacrifici les conseqüències d’un sistema insostenible.
Una transició que perpetua el problema
Els projectes “estratègics” anunciats per la Comissió parteixen d’una lògica profundament equivocada: en comptes de reduir la demanda i consum de matèries primeres i afrontar la veritable arrel del problema, opten per redirigir la dependència. El nou reglament no qüestiona el model insostenible de producció i consum que ha generat la crisi ecològica actual —simplement el perpetua fora de les fronteres europees i ara també a dins. No s’enfoca a reduir la demanda, sinó a assegurar-ne el subministrament. Això significa agreujar els impactes de l’extractivisme en antics i nous llaciments del Sud Global, i replicar aquest model aara la península Ibèrica. Aquestes polítiques de transició, a més, no suposen una reducció ni tampoc disminueix de l’extracció i espoli de recursos del Sud Global, sinó que simplement incrementa l’activitat extractiva dea països com l’estat Espanyol a la llista.
Aquesta catalogació dels projectes com a “estratègics” no només els eximeix de controls ambientals bàsics, sinó que també els confereix tramitació accelerada, accés prioritari a finançament públic i estatus preferent en processos judicials i administratius. Aquesta priorització posa en risc greument la biodiversitat i els drets de les comunitats locals, especialment quan els jaciments es troben prop o dins de zones Natura 2000, una xarxa europea destinada a protegir espècies i hàbitats vulnerables.
Tot plegat s’ha fet ignorant les advertències d’experts i expertes i entitats ecologistes sobre els impactes socials i ambientals d’aquests projectes. Això constitueix una clara vulneració del Conveni d’Aarhus, que garanteix el dret a la informació, la participació i la justícia ambiental.
Espanya, nova zona de sacrifici
Espanya és el país europeu amb més projectes miners d’extracció a la llista del CRMA. Dels set projectes declarats estratègics, sis són d’extracció de minerals com el cobalt i el liti, i només un és de reciclatge. A més, segons la notícia publicada per Amigas de la Tierra, les mines escollides tenen un historial de males pràctiques ambientals, com ara les mines de Las Cruces (Sevilla), La Parrilla (Càceres) i Aguablanca (Badajoz), així com projectes amb una àmplia oposició social pels seus previsibles impactes en espais protegits, com els de Las Navas (Càceres) i Doade (Ourense). A més, la mina de Las Cruces acumula més de 6,5 milions d’euros en sancions i indemnitzacions per extraccions il·legals d’aigua de l’aqüífer de Gerena i Guillena-Cantillana, masses d’aigua considerades com a reserva estratègica d’emergència per al subministrament d’aigua potable a Sevilla en cas d’escassetat. Espanya és el país europeu amb més projectes d’extracció en la llista, en clara contraposició amb altres estats com Itàlia, França o Alemanya, on la majoria de propostes aposten per la substitució, el reciclatge o el processat. Això reforça el paper de la península Ibèrica com a zona de sacrifici per satisfer les necessitats materials de la resta del continent.
Ecoblanqueig institucional

Per fer-ho més digerible, aquest canvi s’emmarca dins d’un relat de necessitat ecològica. Es diu a la ciutadania que tot això és indispensable per fer front a l’emergència climàtica i garantir un futur sostenible. Però què vol dir exactament “sostenible”? Estem parlant d’una transició cap a cotxes elèctrics privats, bateries massives, infraestructures digitals, aerogeneradors a gran escala, i en definitiva un model de transició no dissenyat des d’una perspectiva ecologista, i basat en l’eficiència de l’ús de recursos, sinó dissenyat com una oportunitat de reindustrialització per Europa i avantatge competitiu als mercats global. El model que de transició que s’està impulsant amb polítiques com la CRMA no prioritzen prou la reducció de la demanda de minerals crítics, demanda energètica, i perpetua el mateix model de sobreproducció i consum que ens ha portat fins aquí.
Apostem per una vertadera transició energètica
Des de SETEM, insistim que una veritable transició verda i justa no pot basar-se en més extracció, sinó en menys demanda. La nostra aposta és clara: reducció del consum de minerals, priorització d’ecodisseny a reutilització, la reparació i el reciclatge, i promoció de models de producció i consum basats en la suficiència i la circularitat.
Més informació sobre mesures per una transició energètica al vídeo de SETEM Catalunya.
Aquest enfocament no només redueix l’impacte ambiental i els riscos de vulneració de drets, sinó que també genera ocupació més estable i de qualitat. A diferència de la mineria, que sovint deixa un rastre de destrucció i desocupació quan els jaciments s’esgoten, els sectors de la reutilització i la reparació són oportunitats per la generació dellocs de treball sostenibles, alineats amb els objectius climàtics i socials de la UE.
Més endavant es publicarà la llista de projectes miners estratègics al Sud Global i continuarem fent incidència per defensar un model més circular basat en la reducció de la demanda.