La crisi climàtica és ja una realitat que obliga a adoptar una transició energètica, abandonar els combustibles fòssils i apostar per les energies renovables. No obstant això, el plantejament polític i econòmic actual de les grans potències econòmiques no ens encamina a fer una transició justa i veritablement sostenible.
Els plans de transició, en els quals el vehicle elèctric privat té un paper protagonista, estan generant un fort augment de la demanda de certs metalls i minerals. La Unió Europea s’ha unit a aquesta competició global i les ha anomenat matèries primeres crítiques. A més, està signant acords estratègics amb diversos països del Sud Global per proveir-se’n amb la seva extracció.
Aquests acords comercials es presenten com a beneficiosos per a totes dues parts, però es fonamenten en relacions internacionals desiguals, ja que no faciliten les transicions energètiques dels països emergents ni la seva capacitat per industrialitzar-se i beneficiar-se dels seus propis recursos.
A més, la mineria és el sector més contaminant i causa greus danys mediambientals, com la degradació dels sòls, la contaminació de l’aigua, la pèrdua de biodiversitat o les emissions d’efecte hivernacle. També provoca forts impactes socials, com el desplaçament de comunitats, conflictes sobre l’ús de la terra, males condicions de treball, afectacions a la salut pública, manca de transparència en els processos, i corrupció, entre d’altres. La mineria en aigües profundes implica, també danys mediambientals irreversibles.
→ Elaborat per SETEM Catalunya.
→ Amb la col·laboració d’Amigas de la Tierra
Minerals de transició energètica i vulneracions de drets humans
Només en l’última dècada, s’han registrat més de 600 acusacions de violacions de drets humans directament relacionades amb l’extracció de minerals de “transició verda” a tot el món, especialment a Mèxic i Amèrica Central i del Sud i al continent africà. Des de 2012, 1.910 defensores han estat assassinades per protegir el nostre planeta. La UE, però, està establint vincles comercials amb alguns d’aquests països.
La responsabilitat de la UE en la generació de residus
Els estats membres de la UE i altres països de renda alta utilitzen 6 vegades més
recursos miners que els països de renda més baixa, però en produeixen menys del
5%. D’aquesta manera, desplacen els impactes ambientals i socials de la mineria als països del Sud Global, tractant-los com a meres fonts de matèries primeres al servei del model de creixement insostenible del Nord Global, i repetint lligams colonials.
És possible fer una transició justa?
Primer s’ha de posar fre al malbaratament de recursos: el 2022 es van generar al món 62 milions de tones de residus electrònics, que contenen matèries primeres crítiques, però només el 22,3 % es va reciclar degudament.
En segon lloc, s’ha de reduir la demanda de matèries primeres crítiques al Nord Global. Segons l’estudi publicat per Amigas de la Tierra, si es duguessin a terme diverses mesures d’economia circular i suficiència, es podria reduir un 34% de la demanda mitjana, i cobrir fins a un 67% d’aquesta demanda ja reduïda a partir només del reciclatge. La necessitat d’extracció primària a les mines es reduiria així en un 49%.
ALTRES MESURES PROPOSADES
→ Canviar el model de mobilitat, reduint de manera dràstica el nombre de vehicles privats i limitant la grandària de les bateries elèctriques, ja que els vehicles elèctrics
representen entre un 50 i un 60% de la demanda de materials per les tecnologies de baixes emissions de carboni; i apostar pel transport públic, la mobilitat activa, la mobilitat compartida i la disminució del nombre de desplaçaments.
→ Allargar la vida útil de les tecnologies eòliques, fotovoltaiques i dels vehicles elèctrics.
→ Desenvolupar la indústria de la mineria urbana per recollir i reciclar materials suficients per cobrir bona part de la demanda entre el 2020 i el 2050 a partir del reciclatge.
→ Planificar el subministrament de matèries primeres des d’una perspectiva de justícia global que eviti reproduir les desigualtats internacionals existents i que tingui en compte un repartiment equitatiu dels recursos a nivell global.
→ Garantir que les polítiques relacionades amb les matèries primeres i els projectes miners comptin amb la participació de les comunitats locals afectades dins i fora de la Unió Europea.
→ Prioritzar els models col·lectius, com les comunitats energètiques, que garanteixen una sobirania energètica, l’alfabetització energètica de la població i un consum eficient.
→ No permetre la mineria en zones protegides.
