Mentre la demanda global de liti xilè es dispara, la recerca de nous jaciments continua augmentant. Algunes comunitats indígenes del país estan lluitant contra l’obertura de més mines.
Nikolaj Houmann Mortensen / @DanWatchDK
L’anomenada “febre de l’or blanc” es propaga per Xile. Arran de l’elevat creixement del sector de les bateries i els vehicles elèctrics, es calcula que la demanda global de liti es triplicarà durant els propers sis anys. I com que les previsions inicials d’explotació ja han quedat desfasades, el Ministre de Mines acaba d’anunciar que es faran prospeccions “en més de 50 conques salines” repartides pel país.
Però el creixement de les empreses mineres i la recerca de nous jaciments també estan generant més conflictes amb les comunitats indígenes del país, que estan molt preocupades pel manteniment dels ecosistemes, l’agricultura i els territoris ancestrals.
Un exemple n’és el Salar de Coipasa, proper a la frontera boliviana, on l’empresa canadenca Lithium Chile està adquirint terrenys per explotar nous jaciments de liti. Al cap de poc d’haver-se fet públic, integrants de la comunitat aimara d’Ancovinto van començar a manifestar-se en contra d’aquests projectes i van impedir que l’empresa pogués accedir als aiguamolls del voltant.
Després que l’explotació de liti de la conca salina d’Atacama hagi generat conflictes pels escassos recursos hídrics a centenars de quilòmetres d’Ancovinto, aquesta comunitat ubicada en un territori elevat i amb bastants problemes d’aridesa està preocupada pels impactes que pot provocar la mineria sobre els conreus de quinoa i els ramats de llames.
“El poble aimara ha sobreviscut milers d’anys en aquesta terra amb els seus conreus i els seus ramats”, explica a Danwatch un membre de la comunitat integrat a la plataforma contrària a la mineria Ancovinto Resiste, que prefereix mantenir l’anonimat.
“Defensem la nostra comunitat indígena i continuarem defensant-la per evitar que sigui saquejada, explotada i contaminada per culpa de l’extracció de liti”, afirma en un missatge.
DEMANDA CONTRA LA COMUNITAT
Gràcies a la compra de molts terrenys per iniciar projectes d’explotació de liti, Lithium Chile s’ha convertit en un dels propietaris més importants de les planes salines, que acumulen gran quantitat d’aquest metall.
El mes d’abril d’enguany, l’empresa canadenca va anunciar que les comunitats locals havien aprovat el seu programa d’explotació dels terrenys del Salar de Coipasa. “Lithium Chile és una empresa líder d’extracció de liti pel que fa a capacitat de treballar constructivament i aconseguir el suport de les comunitats locals”, deia la nota de premsa.
Però al cap de pocs mesos es va demostrar clarament que Ancovinto no donava suport a la proposta. L’empresa va presentar una demanda al tribunal local de mineria en què sol·licitava una ordre judicial per entrar a la zona, ja que alguns membres de la comunitat els barraven el pas.
Segons Ancovinto Resiste, l’empresa no havia explicat clarament en què consistia la proposta ni quines conseqüències podia tenir l’activitat minera, i s’estava intentant aprofitar de “la humilitat i la manca de coneixements” del poble.
Segons els comunicats de premsa difosos per Lithium Chile, l’autorització judicial està a punt d’arribar. Però els membres de la comunitat d’Ancovinto han assegurat a Danwatch que continuaran impedint l’accés de l’empresa als seus terrenys. I com que el govern xilè no està defensant el territori de les comunitats indígenes, se n’encarregaran les mateixes comunitats, afirma Ancovinto Resiste.
“Les empreses venen aquí per satisfer la demanda generada als països del Nord Global i subministrar matèries primeres per a la seva indústria. S’estan reproduint les estructures colonials, ja que estan destruint la nostra flora i la nostra fauna per cobrir la demanda de cotxes elèctrics d’Alemanya, els EUA i Canadà”, afirma una persona en representació d’Ancovinto Resiste que prefereix no revelar la seva identitat.
Lithium Chile ha indicat a Danwatch que no farà declaracions sobre aquest tema fins que no s’acabi el procés judicial.
UN TEMA SAGRAT
A centenars de quilòmetres al sud de Coipasa hi ha una conca salina que també està a punt de ser explotada, Maricunga. Amb una superfície un 5 % menor que la plana Atacama, d’on actualment procedeix pràcticament tot el liti extret al país, es calcula que acumula les segones reserves més importants d’aquest metall.
No obstant això, amb l’ingent consum d’aigua que necessita aquesta indústria, les previsions d’obrir mines de liti al territori preocupen la comunitat colla de Paipote. Els darrers anys hi ha hagut períodes de sequera i actualment les mines d’or properes estan utilitzant gran part dels recursos hídrics de la zona, segons denuncia la població colla.
“Volen extraure el liti costi el que costi. Per a nosaltres aquesta terra és sagrada perquè és on pastura i s’alimenta el bestiar, hi celebrem rituals i encara hi ha molts jaciments arqueològics”, explica Ercilia Araya, presidenta de la comunitat.
DENÚNCIES PER ROBATORI D’AIGUA
A les muntanyes nevades dels voltants hi ha alguns monuments funeraris dedicats als avantpassats indígenes que encara acullen cerimònies comunitàries. Tot i que per als colla són sagrats, formalment les comunitats actuals no tenen drets sobre la terra ancestral. I com que Xile és un dels pocs estats del món on els recursos hídrics i la gestió de l’aigua són gairebé 100 % privats, la comunitat de Paipote es troba en una clara situació de desavantatge. En aquest sentit, s’ha investigat diverses vegades Ercilia Araya com a representant de la comunitat per robatori d’aigua, ja que se sospitava que algunes persones havien utilitzat fonts que no els pertanyien.
Per tant, la possibilitat que les empreses mineres adquireixin més drets sobre l’aigua preocupa les comunitats. A més, parteixen d’una posició d’inferioritat per negociar, segons l’advocat Ariel Leon, assessor de la comunitat de Paipote vinculat a l’Assemblea per la Descolonització i la Plurinacionalitat (ASODEPLU).
“Ho tenim molt difícil per denunciar l’extracció de liti perquè encara no ens reconeixen els drets sobre el nostre propi territori”, afirma.
VULNERACIÓ DELS CONVENIS
Xile ha signat el Conveni 169 de l’OIT, que obliga els governs a consultar els pobles indígenes abans de l’aprovació de grans projectes que afecten el territori. Però els colla asseguren que ningú no els va consultar abans que els projectes d’explotació de liti apareguessin als mitjans.
“Ens vam assabentar per la premsa que SQM havia arribat a un acord per explotar Maricunga. Ningú no va preguntar al poble colla si volia aquestes mines al seu territori”, afirma Ariel Leon.
“La comunitat de Paipote té el seu propi sistema de desenvolupament i, en alguns casos, ha autoritzat l’existència d’activitats extractives. Però no hauria permès mai mineria que exploti els seus recursos hídrics. Ens queixem perquè s’ha vulnerat el Conveni 169 de l’OIT, no ens han consultat”, afegeix Leon.
CONSULTES ABANS D’INICIAR LES PROSPECCIONS
A banda d’SQM, l’empresa australianocanadenca Salar Blanco està intentant desenvolupar un projecte d’extracció de liti a la conca de Maricunga amb l’empresa minera de coure Codelco, propietat de l’estat xilè. Es preveu que les activitats comencin el 2020 o a principis de 2021, segons ha declarat Codelco.
Ercilia Araya denuncia que alguns membres de la comunitat han vist camions d’empreses de liti que semblava que estaven extraient mostres per fer prospeccions als seus territoris.
Danwatch ha consultat aquest tema amb l’antiga assessora tècnica de l’OIT per al desplegament del Conveni 169, Birgitte Feiring. Tot i que afirma que no pot opinar sobre el cas xilè, es refereix a l’article 15 del conveni, que esmenta explícitament que cal consultar els pobles indígenes afectats abans “d’emprendre o permetre qualsevol programa de prospecció o explotació” dels “minerals o recursos del subsòl”.
“Aquí, el conveni és molt explícit: s’ha de consultar tant abans de la prospecció com de l’explotació”, afirma Feiring.
En un correu electrònic enviat a Danwatch, SQM nega haver iniciat cap mena de prospecció.
“Si SQM decideix portar a terme una activitat, iniciarà els procediments corresponents”, explica el vicepresident de l’empresa minera, Alejandro Bucher.
Per la seva banda, Codelco també nega haver iniciat prospeccions, ja que primer cal una autorització mediambiental. No obstant això, afirma que s’ha posat en contacte diverses vegades amb la comunitat de Paipote.
“Una vegada vam explicar-los el projecte de prospecció i vam demanar-los informació per incloure-la a la sol·licitud mediambiental”, respon Codelco mitjançant un comunicat enviat a Danwatch.
Malgrat les nombroses peticions de Danwatch, Salar Blanco i l’empresa australiana Lithium Power International –propietària del 50 % de les accions– no han volgut fer declaracions.
