Mentre que al desert d’Atacama hi ha escassetat d’aigua, les empreses de liti bombegen milers de milions de litres de salmorra des del subsòl de la zona.
Nikolaj Houmann Mortensen i Mie Obbekær/ @DanWatchDK
Al mig del desert més sec del món, una enorme zona està coberta per centenars de piscines de color turquesa, algunes de fins a 20 camps de futbol. Les piscines s’omplen de salmorra salífera que ha estat bombada des d’antics embassaments del subsòl del desert. La salmorra conté carbonat de liti que es pot convertir en un metall lleuger, el liti, que és el nucli de les bateries recarregables d’ió-liti que pràcticament fan servir avui tots els ordinadors, telèfons i vehicles elèctrics.
S’estan bombant milers de milions de litres de salmorra des del substrat del desert. Les dues empreses mineres que operen a Atacama, la firma xilena SQM i el seu homòleg nord-americà Albemarle, bomben prop de 2.000 litres de salmorra per segon. És l’equivalent a bombar 1.209 milions de litres d’aigua salada a la setmana, o més de 63.000 milions de litres a l’any. A més, les empreses fan servir algunes quantitats d’aigua dolça.
UNA INDÚSTRIA INTENSIVA EN AIGUA
Quan les empreses mineres extreuen liti, bomben la salmorra i permeten que la forta radiació solar del desert evapori fins al 95 per cent de l’aigua. A continuació, el liti es separa del producte residual mitjançant un procés químic i es converteix en els compostos que s’utilitzen en les bateries recarregables.
Tot i que la salmorra no és adequada per al consum humà, la seva absència pot tenir un impacte important sobre el medi ambient i els recursos hídrics del desert d’Atacama, ja que l’aigua que s’evapora surt del cicle de l’aigua del desert. I es tracta d’una quantitat important d’aigua d’una zona on els residents locals ja pateixen escassetat d’aigua.
Hi ha, però, un considerable desacord sobre la quantitat exacta d’aigua del desert que s’utilitza per produir liti dins d’un ordinador, un telèfon o un cotxe elèctric
Científics, estudis de recerca i empreses consultades per Danwatch presenten estimacions que oscil·len entre els 400 i els 2 milions de litres d’aigua per quilo de liti.
La companyia minera nord-americana Albemarle va presentar la xifra més baixa: 400 litres d’aigua per quilo de liti. Tot i això, la companyia no dirà a Danwatch com va arribar a aquest nombre i, per tant, quanta aigua calcula que s’evapora en el procés.
D’altra banda, Danwatch no ha estat capaç d’obtenir els càlculs de les estimacions que han aparegut en diversos informes segons els quals s’utilitzen milions de litres d’aigua per produir un sol quilo de liti. Tot i que alguns investigadors han estimat que aquesta xifra és més precisa que els 400 litres d’Albemarle, d’altres diuen que les xifres d’Albemarle són més realistes.
SQM no ha respost a les sol·licituds d’informació de Danwatch sobre la quantitat de salmorra que fan servir per produir liti.
CONTAMINANT L’AIGUA POTABLE
Segons les xifres del Comitè de Mineria No Metàl·lica del govern xilè, durant el període 2000-2015, la quantitat d’aigua que es va extreure d’Atacama va ser un 21 per cent superior respecte al cabal natural d’aigua de la zona a través de la pluja i l’aigua del desgel.
Tot i això, les empreses mineres mantenen que l’extracció dels embassaments de salmorra no afectarà els recursos d’aigua dolça de la zona.
“La salmorra salada i rica en minerals no és adequada per a ús agrícola ni potable i treballem molt estretament amb les comunitats per garantir que operem de manera sostenible”, va escriure Hailey Quinn, gerent de comunicacions externes d’Albemarle, en un correu electrònic a Danwatch.
Però, segons diversos investigadors que Danwatch ha consultat, els jaciments de salmorra subterrània existeixen en relació amb altres recursos hídrics a Atacama, incloses les fonts d’aigua dolça de les quals les comunitats indígenes del desert obtenen l’aigua. Això significa que la quantitat total d’aigua disminuirà simultàniament amb l’extracció de salmorra, i que, a la llarga, l’aigua dolça corre el risc de barrejar-se amb salmorra salífera i, per tant, de no ser potable.
“Quan bombeges la salmorra, simultàniament forçes l’aigua dolça a estar en moviment, que s’acaba barrejant amb la salmorra. L’aigua dolça obté una salinitat creixent, cosa que té conseqüències per als residents locals ”, diu Ingrid Garcés, que investiga la salina d’Atacama com a professora del Departament d’Enginyeria Química i Processament de Minerals de la Universitat xilena d’Antofagasta.
GAIREBÉ NO HI HA DADES
Segons Stephan Lutter, professor de l’Institut d’Economia Ecològica de la Universitat d’Economia i Empresa de Viena, que ha investigat la mineria intensiva en aigua, aquest és un problema general amb la “mineria d’aigua”. Assenyala que indústries similars sovint afecten els recursos hídrics d’altres embassaments dels quals no bombegen directament, ja que els jaciments subterranis d’aigua estan connectats.
“Afecta tant la població local com el medi ambient”, diu Stephan Lutter.
A principis d’aquest any, investigadors de l’Escola de Sostenibilitat de la Universitat Estatal d’Arizona van publicar l’estudi independent més complet sobre el tema fins ara. Aquest va identificar una clara correlació negativa entre l’extracció de liti i la vegetació i la humitat del sòl d’Atacama.
D’altra banda, però, no hi ha proves sobre si l’aigua dolça i la salmorra es barregen sota el subsòl d’Atacama. I aquesta manca d’informació és una part important del problema de l’extracció de liti, segons Ingrid Garcés i Stephan Lutter.
“Sobretot amb el liti, gairebé no hi ha dades, tot i que s’extreu del desert més sec de la Terra”, diu Stephan Lutter.
