Un punt d’inflexió: la Llei de Matèries Primeres Crítiques ha de ser justa per a les persones i el planeta

Ens sumem al posicionament promogut per més de 40 organitzacions de la societat civil, per demanar que la Llei de Matèries Primeres Crítiques tingui una transició social i verda justa.

El segle XXI exigeix esforços globals que aportin solucions a múltiples crisis de naturalesa social i mediambiental que també tenen repercussions negatives en les economies. Tenim moltes solucions al nostre abast, però exigeixen voluntat política per a avançar (com la legislació sobre ecodisseny de productes o les prohibicions d’alguns productes), i discurs polític per a desenvolupar noves eines (com els límits a la producció d’energia) que donaran lloc a una transformació social justa que retorni a la humanitat còmodament dins dels límits planetaris.

La majoria de les crisis socials i mediambientals a les quals ens enfrontem són el resultat del consum excessiu de recursos a causa de models de producció i consum insostenibles en societats cada vegada més desiguals, independentment del nivell de desenvolupament de cada país.

Presentem el posicionament signat per 43 organitzacions de la societat civil, que aprofundeix en les principals qüestions que es plantegen en aquest context en relació amb la Llei de Matèries Primeres Crítiques (CRMA per les seves sigles en anglès) amb algunes recomanacions recomanacions.

  1. La UE ha de reduir activament la seva dependència en les matèries primeres primàries i aplicar solucions del costat de la demanda per a disminuir el consum de matèries primeres en almenys un 10% per a 2030, incloent-hi l’eliminació progressiva dels productes d’un sol ús que continguin matèries primeres crítiques, l’aplicació d’un sistema de passaport de materials i l’adopció de programes nacionals per a promoure l’eficiència dels materials i l’ús de materials alternatius.
  2. La CRMA no ha de basar-se únicament en els sistemes de certificació per a determinar la sostenibilitat d’un projecte, ja que la certificació per si sola no garanteix el compliment de la normativa obligatòria en matèria de drets humans i medi ambient; en el seu lloc, ha de dur-se a terme una avaluació més àmplia dels drets humans i l’acompliment ambiental. Si la certificació s’accepta com una eina de diverses, ha de completar criteris com la governança de múltiples parts interessades, l’adhesió a normes exhaustives, regles de divulgació, mecanismes de reclamació accessibles i informes públics d’auditoria.
  3. El focus que la CRMA posa a aconseguir la seguretat del subministrament de la UE a través d’associacions manca d’un enfocament de justícia global i de mesures concretes per a garantir les normes de sostenibilitat, la participació de la societat civil i la protecció dels drets humans i el medi ambient en tercers països; les recomanacions inclouen alinear les associacions amb els acords internacionals, aplicar mecanismes sòlids de supervisió i reparació, definir el “valor afegit”, donar suport a la industrialització nacional, implicar la societat civil i als pobles indígenes, garantir la transparència i evitar l’afebliment dels compromisos a través d’altres normatives o acords comercials.
  4. El fet que la CRMA se centri en accelerar els procediments de concessió de permisos per a projectes de matèries primeres crítiques entranya el risc de passar per alt les salvaguardes mediambientals i socials i manca d’acceptació pública. L’agilitació dels permisos no ha de produir-se a costa de la protecció ambiental i la participació pública efectiva. Elements com el Consentiment Lliure, Previ i Informat (CLPI) i els drets dels pobles indígenes han d’estar en el centre dels projectes. Aquests han de fer referència als instruments internacionals, i així mateix s’han d’assignar recursos a les autoritats encarregades de concedir llicències, garantir la transparència, establir un subgrup sobre sostenibilitat i mineria responsable dins del consell de matèries primeres crítiques. La mineria en aigües profundes ha de prohibir-se a causa dels seus possibles impactes ambientals i socials.
  5. Per a l’èxit del Pacte Verd Europeu i l’autonomia estratègica de la UE, és crucial donar prioritat a un enfocament d’economia circular en la CRMA mitjançant l’aplicació d’una ambiciosa estratègia de reciclatge, la millora de la coherència amb la jerarquia de residus, l’augment dels objectius de capacitat de reciclatge de la UE, la millora de la recollida i separació dels components que contenen Matèries Primeres Crítiques (CRM per les seves sigles en anglès) la introducció d’objectius de contingut reciclat per a tots els productes que contenen CRM, la incorporació de mesures per a la contractació pública i la garantia que la recuperació dels residus miners segueixi una normativa exhaustiva i inclogui plans de remediació de la contaminació històrica.
  6. La CRMA ha d’incloure normes exhaustives per a calcular i verificar la petjada ambiental de les matèries primeres crítiques. Per a això, s’han de contemplar criteris clars per a determinar una petjada ambiental significativa, tenint en compte l’impacte sobre la circularitat i el reciclatge, les normes internacionals i les pràctiques sostenibles, la realització d’avaluacions prèvies i consultes amb les parts interessades pertinents, la possibilitat que el Comitè Científic Consultiu Europeu sobre el Canvi Climàtic proporcioni assessorament científic, la garantia de declaracions de petjada ambiental per a totes les matèries primeres crítiques comercialitzades, inclosos els productes intermedis i finals, i l’adopció d’actes delegats per a establir classes de comportament en matèria de petjada ambiental amb paràmetres específics.

Consulta totes les recomanacions en el Document de Posicionament oficial.