ÚS

Segons un informe d’Ofxam, entre aquests drets trobem, però no nomès:

→ Dret a la no discriminació: En molts casos, les tecnologies digitals han codificat, incrementat o reforçat discriminacions preexistents; les seves ocultacions o biaixos responen a i operen dins dels marcs masclistes, racistes, capacitistes, etc. de les nostres societats. En són un exemple els biaixos de la IA.

→ Dret a la vida, la llibertat i la seguretat: Les noves tecnologies han facilitat i exacerbat, en alguns casos, o transformat, en uns altres, l’exercici de violències tradicionals. Han sorgit tecnologies intel·ligents i armes letals autònomes, com ara drons emprats en contextos militars, d’operacions especials o, fins i tot, civils, ja que les forces de l’ordre de molts països han utilitzat els drons militars per a pràctiques de vigilància.

→ Dret a la privacitat: En aquest context de capitalisme de vigilància, les empreses han convertit les plataformes digitals en espais on els usuaris renuncien al control sobre la seva informació personal. Aquesta informació és recopilada i monetitzada, convertint dades privades en un producte valuós per a les corporacions que les exploten amb l’objectiu de maximitzar els seus beneficis.

→ Dret a la llibertat d’expressió, opinió i informació. Són freqüents les pràctiques de censura per part dels Estats, l’esborrament de continguts que documentin vulneracions de drets humans en plataformes de xarxes socials privatives o altres plataformes comercials, o la presència d’informació falsa a Internet, sobretot a les xarxes socials i serveis de missatgeria corporatius (WhatsApp per exemple).

→ Dret d’associació i participació política: Les tecnologies digitals han de garantir aquest dret i no al contrari. Malgrat això, la manca d’anonimat deixa desprotegides i exposades a les activistes i defensores, que poden ser perseguides i oprimides més fàcilment. Aquesta invasió de la privacitat no només afecta l’àmbit personal, sinó que té implicacions polítiques profundes. Empreses com META (Facebook i Instagram) utilitzen aquestes dades per a campanyes que influeixen en les intencions de vot i manipulen l’opinió pública, especialment durant processos electorals. Mitjançant l’anàlisi detallada del comportament de les usuàries, aquestes plataformes poden crear missatges personalitzats que impacten emocionalment i cognitivament, i així dirigir campanyes publicitàries que amplifiquen discursos polaritzadors i desinformació. Això no només minva la qualitat del debat democràtic, sinó que també perpetua l’apatia política, ja que la ciutadania se sent cada vegada més alienada d’un sistema que sembla manipulat per interessos corporatius.

→ Dret a un treball digne: Diverses empreses de plataforma han aprofitat els buits reguladors per a atacar als drets laborals i augmentar així els seus beneficis. En són exemples empreses com Uber, Amazon o Glovo. D’altra banda, també s’han denunciat condicions precàries per part de les moderadores de continguts de les xarxes socials, les quals estant patint danys greus a la seva salut mental.